El cap de setmana passat (no aquest sinò l'anterior) vaig seguir incubant costipat i al final no vaig poder anar a Cambridge el diumenge com tenia previst. El cas era que havia quedat dissabte amb Diana (una amiga italiana que vaig conéixer a Madrid i que ara viu ací a Anglaterra amb el seu novio anglés) per fer de turista per London i el diumenge me n'anava amb ella a un curset d'Enginyers Sense Fronteres d'ací ('engineers without borders') sobre aigua i sanejament en cooperació al desenvolupament. Va ser una llàstima no poder anar (tant pel curs com per haver visitat Cambridge) però jo i la meua tos necessitavem repòs a caseta. El que sí que vaig fer és quedar amb Diana el dissabte per la vesprada a Camden.
Jo sols coneixia de Camden els voltants de l'estació perque havia estat amb Alberto (l'italià del curs d'anglés) al concert de Linia77 (grup italià) de la setmana anterior i la veritat és que m'avellia vore el mercat de Camden del que tots parlaven tant.... em paregué una falla, la veritat! em decebé prou. És molt gran i està ple de coses per comprar però també s'ha convertit en una atracció turística quasi insoportable. No sé, em donà la sensació que ni el propi mercat era autèntic ni el lloc on s'ubicava tampoc però bé, vaig passar el dissabte en bona companyia i vaig visitar una altra cosa de Londres.
Diumenge, com dic, em quedí reposant per casa fins les 2 de la vesprada més o menys. Com que a mí se'm mengen les parets quan estic a casa, no vaig poder resistir-me i me'n vaig anar a pegar una volteta per Londres. Vaig estar al Soho i a Chinatown. Molt interessant el Soho. Este cap de setmana he tornat a anar (el divendres) i el vaig pillar ja en plena efervescència de divendres per la nit... Ací deixe algunes fotos de la passejada:
El dilluns entrí en la segona setmana de curset. Cada vegada va millor i el grup cada vegada va fent-se més xicotet. Com vos vaig dir, cada dilluns pot entrar gent nova i cada divendres n'acaba altra. Com que s'acosta Nadal, les eixides són més habituals que les entrades. Esta setmana se n'anà una xica coreana, el xic de Madrid i una xica Italiana i no ha entrat ningú més. Cada vegada vaig pillant més el ritme de les classes, coneguent més a la gent i pillant-li el tranquillo de l'accent a la professora!
Dilluns, dimarts i dimecres passaren sense massa coses, vegent ploure i preparant-me per a la visiteta de Ruth ací! Sí, va vindre dijous per matí i se n'anà dissabte per la vesprada-nit. Ha estat de puta mare! Dimarts (o dimecres, no me'n recorde segur) em vaig pegar una patejadeta per Hyde Park de camí cap a classe. En lloc d'agafar-me el metro em vaig pillar un autobús desde casa fins a Hyde Park (al autobus li costa uns 45 min. i en metro pots arribar en 25 min. més o menys) i des d'ací fins a l'escola visitant la zona on està. És una zona amb molt de nivelll (econòmic). Molt prop de l'escola està l'Imperial College, el Museu de la Ciència i el Albert Royal. Podeu vore ací unes fotos de Hyde-Park...
Bé, i com dia, dijous arribà Ruth. Juntament amb la maleta, la tia es veu que va carregar el solet perque en tots els dies que ha estat ací no ha plogut ni un sol dia!!! quina xamba!!
En arribar, descarregàrem trastos a casa i se n'anarem a pegar una volta pel centre (Westminster, Trafalgar Square, Fleet Street i un poquet pel costat del Tàmesis). Quan vaig eixir jo de classe vinguerem a casa i conegué a Mark. Va haver bon feeling entre els dos: més encara quan Ruth va traure la botelleta de Viña Ardanza que li havia comprat i començàrem a tastar-la. Va estar molt bé perque mija horeta més tard arribava Steven per assajar altra vegada com la setmana anterior i Ruth es quedà completament flipada... Ja erem dos, perque ella flipava amb el grupet i jo flipava amb el high level d'anglés que hi havia al meu menjador!! la Ruth, blablablá, blablablá, i jo intentant agafar-les al vol!! jejeje... Després d'un ratet se n'anarem a pegar una volteta per no molestar els dos músics. Anarem a dos pubs ací a Brixton que estan de puta mare . El primer, l'Effra Pub, on estaven fent un concert de jazz en directe. Ferem una birreta i soparet al mateix bar. Després, per fer temps, anarem al Prince Albert (que em digué Mark que era un on el tio dels The Clash que era de Brixton solia anar) i estaven fent una espècie de jam sesion amb un tio en un caixó flamenco i altre fent una espècie de rap, raro... va estar molt bé.
Divendres anarem al mercat de Portobello. Açò està molt prop de Noting Hill, al NordOest de Londres. Em va agradar molt. Era un mercat que es colocava a un carrer molt llarg (Portobelllo Street) i amb paradetes i tendes als dos costats del carrer. Podia trobar-se quasi de tot i la veritat és que la zona, a nivell de cases, urbanisme, carrers, etc. ens va agradar molt.
D'ací, jo al curset i Ruth de visita de museus i quan s'acabà el curset anarem a fer una cervessa en els del curs primer i després a trobar-nos amb Maite i Mark amb els que haviem quedat per a sopar. El sopar va ser a un restaurant italià al Soho i estagué de puta mare. Després, Maite se n'anà a casa i nosaltres tres tornarem a Brixton. Anarem al Hootanany (què és un pub bestial que està a 5 minuts de ma casa) i estaven fent un concert (gratis!) i hi havia un ambient boníssim. Ruth es quedà flipada!! D'ací, no massa tard, se n'anàrem a casa i allí estaguerem de xarreta fins les 4 o 5 de la matinada amb el Mark. Va estar genial!!.
I... dissabte, english breakfast per agafar energies (i acabar de rematar-me a mí que havia dormit poquet!) amb Mark al costat del mercat de Brixton i després dinaret (per fregar el volum quasi explossiu de l'estòmac!) amb Maite i volteta per l'East End (la zona on viu Maite, ara sí!).
Ruth diu que li molà però que, el què més, Brixton... s'ha fet en dos dies Brixtoniana com jo... Al final Ruth se n'anà cap a les 7 més contenta que un gínjol (i més cansada que una burra) cap a Madrid. L'única putada de la visita de Ruth es que té ella les fotos que ferem i de moment no puc deixar-vos-en cap d'eixos dies! I'm sorry!
Jo vaig tornar a casa per reposar i per la nit me'n vaig anar a ensenyar-li a Alberto (l'italià) i a un amic d'ell el barri. Haviem quedat per fer alguna cosa i jo vaig dir que no em menejava de prop de casa que estava torrat. Anarem al Prince Albert, a l'Effra (altra vegada concert gratuït) i finalment al Hootanany (també concert, i Alberto flipant!). A l'Effra se'ns va unir Mark i un amic d'ell (Julian -crec- un tipo de puta mare, d'ací de Londres però de família d'orige caribeny). Al final, cap a les 2 jo vaig agraïr tindre casa tant prop i abans que pogueren convéncer'm de que em quedara me'n vaig anar a dormir. Va ser un dia molt xulo, i molt llarg també.
Diumenge m'alcí tard i me'n vaig anar a comprar les costelles de porc per a la primera paella que faig ací a Londres... paella en col i costelleta!!! per a les condicions que havien de foguer i de caldero va eixir inmillorable!! Abans de la paella (que la vaig fer més bé per a berenar-sopar) tornarem al Hootanany ('my second house' segons Mark) per vore el Liverpool-Everton. Allí quedarem amb altre amic del Mark, Peter, i el convidarem també a la paella. Va vindre també Maite. Després de la paella, anarem a vore la segona part del Barça-Madrid i a pegar una volteta per ací. Mireu algunes fotos!!
Per últim, i encara que m'estic fent massa llarg, volia dir dos cosetes que res tenen que vore en açò de Londres i que he trobat per la web. La primera és sobre una notícia que va aparéixer i desaparéixer de les primeres pàgines dels diaris digitals espanyols. Ara, després de dos dies, per trobar-la cap rebuscar al google. Ací van els enllaços:
I per últim, un enllaç a un text de Eduardo Galeano aparegut en KaosEnLaRed. Molt recomanable llegir-lo!! Allà va:
un bes a tots!!
Entrades
5 comentaris:
ie capdepinyol!!!!
pareixes ma mare i ma tia, de mercat en mercat. Ja se sap el que fa Déu amb aquells que no tenen feina.
I mentre tu vas al mercat, ací el personal de la Ribera està esmolant els llegons i fent els solcs per plantar les carxofes. Però tranquil, no t´escaparàs, en Nadal hi haurà un solc per a tu. El ser progre i el poder dir per ahí "jo faig verdura ecològica" té un preu...
ja m'han contat que heu fet la primera visita seria al campet ecològic!! vaig estar de xarreta amb l'àlvaro i màrcia l'altre dia... ahí estem!! ja estic fent flexions per anar calentant llom!! jejejje
ahhh... tu i jo no podriem ser quadrilla collidora per omplir butxaca???? :-)
un abraç!
a vore: collidora per a qué? per a "naranjas de fortaleny"?si és per això ara tinc "feina" i quan esta s´acabe voldria anar a visitar a DeJuanaChaos a Belfast.
Si és per collir quatre carxofes i quedar com a un progre, estic disposadíssim.
home, com que ara tens feina ja no te'n recordes de la teua època rebenta llistes de l'atur del govern de turno, eh??
;-)
Bé,Enric, amb les descripcions que ens fas de Londres ens venen ganes d´agafar l´avió i passar uns quants dies per conéixer en la realitat tots els indrets tan interessants de què ens parles.
He obert les noticies sobre l´engany de l´autoatemptat guadia-civilenc i què -- !! no faltaria más !! -- urgentment i interessadament li ho havien apuntat en el comte d´ETA. No han tingut més remei que rectificar la noticia inicial.
L´escrit de Galeano a Kaosenlared interessantíssim, com tot el escriu ell.
Jordi ens ha enviat,pel mòbil, fa no res una foto dels menuts al costat de l´arbre de Nadal que acaben de muntar.Ha preguntat si haviem parlat avui amb tú.
¿Qui seriaa capaç de treure-li mèrits a Londres després del que ens contes ? Però demà tenim previst per dinar paella amb pollastre, costella i pato, i si Paris valia una missa,Londres no estaria gens mal pagada amb la paella, ¿ tú què dius ?
Dimarts és festa -- festa de la Puríssima Concepció -- però nosaltres no farem pont i dilluns, despús demà anirem a treballar.
Demà, dia 6, diumenge, és el dia de la "Constitució espanyola". El que té de bò aquest dia -- ser festa retribuïda -- enguany ni això: cau en diumenge. Els "poders" aprofitaran per retre-li homenatge a Jordi Solé Tura -- va morir ahir -- .Solé Tura fou mebre del PSUC pel 56, s´exilà, emitia per Radio Pireniaca, tornà i fou catadràtic de Dret ¿Penal?, el tancaren,eixí, abandonà el PSUC, fundà Bandera Roja, tornà pel 74-75 al PSUC, fou Diputat pel PSUC-PCE, fou un dels pares d´aquesta Constitució "de pedaços" -- aixina ens va: ahí tenim l´embolic de l´Estatut i el T. Constitucional --, se n´eixí del PSUC-PCE, s ´apuntà al PSOE i fou ministre de "cul..tura" del govern del Sr. Gonzalez, i...pare vosté de contar. El pobret, acabà amb Alzheimer.
Bò, seguirem parlant. Ara, els psoistes governats, se n´estan cobrint de merda, deixant-se prendre el pèl i fent el ridícul més vergonyós per no saber--o no voler-- parar-li els peus als governants marroquis per l´actitud indigna,il.legal, injusta, inhumana i inmoral, amb que tracten i han estan tractant l´"affaire" Haidar, l´activista saharaui, que manté encara la vaga de fam ,20 dies porta ja, per defensar els seus drets i els del poble saharaui.
Publica un comentari a l'entrada