dimecres, 9 de desembre del 2009

I ja queda no res...

Sí, van passant els dies i ja queda la recta final!
La setamana passada va ser molt més tranquileta que l'anterior amb la visita de Ruth. Bàsicament vaig passar els matins entre casa i volteta descobridora d'algun lloc nou londinenc i per les vesprades alternant caseta amb algun que altre pub per descobrir.
A principi de setmana vaig fer una incursió en el món del desplaçament per BUS en lloc del metro que la veritat és que, quan ixen bons dies, s'agraix moltíssim... Londres, com passava també a Paris i com passa a Madrid, té una xarxa de metro que permet dur-te a tots els llocs però que, en general, l'aire acondicionat als trens brilla per la seua absència... pots estar a 1 grau fora i a dins del tren no tens prou mans per llevar-te la roba!! i, no sé per què, especialment la meua línia de metro (la que va a ma casa)... però bé, què li hem de fer!!
Com dia, vaig agafar l'autobus dos dies per anar al centre de Londres i d'ahí a l'escola ja en el 'Tube' (és el nom amb que els anglesos coneixen el metro Londinenc) cap a l'escola.
El primer dia (la veritat és que no recorde si va ser dilluns o dimarts) vaig parar prop de la city, entrant a aquesta pel Sud (què és on està Brixton). Una vegada allí vaig començar a pegar voltes en cap direcció coneguda però buscant el riu i vaig arribar finalment a la Torre de Londres. És curiós perquè pel nom jo m'imaginava que es tractava únicament d'una torre però es tracta d'un complex fortificat que ha servit per a diverses coses en la història i que, d'acord amb el que diu lawikipèdia i la Lonely Planet, és patrimoni de la Humanitat.
Al costat està el pont de la Torre què és el famós pont que eixia (és el que em ve ara mateix a la memòria) en l'entrada dels episodis de Beni Hill, s'enrecordeu?. És un pont victorià prou peculiar que crec que val molt la pena passar per ell. Llàstima que en un dels costats estagueren fent obres de restauració. A l'altra banda del riu es troba un edifici molt modern que, tal i com em digueren Mark i Maite, és l'ajuntament de Londres. Ahí van unes fotos:



El dia següent, torní a provar el autobus i parí en el mercat de Bourough. És un mercat sobretot de menjar que està prou xulo però que és també prou car tot. No tenia massa temps i vaig aprofitar per dinar en una de les paradetes que hi han al mercat. Molts productes ecològics, pastissos, brownis cassolans... molt interessant!
Dijous vaig eixir un ratet amb Alberto. Ell volia vindre a vore una espècie de discoteca per ací per Brixton que diu que posaven bona música i jo el vaig acompanyar. Va vindre a sopar i faig fer una tortilleta amb creïlles i un wok amb verdures variades (la veritat és que estic cuinant prou) i després de la xarraeta de rigor anarem a fer-ne una al Hootanany i després a la discoteca esta... la música no sé si seria molt bona o què però no hi havia ningú. Pero ningú, és ningú, alberto, jo i una camarera així que entrarem, saludarem, pixarem i ens n'anarem a l'Effra i després altra vegada al Hootannany. Estaven fent una sessió de DJ jamaicans amb rastes fins el cul i hi havia un ambient inmillorable. Cap a les 2 o per ahí tancarem la paraeta.
El divendres pel matí vaig anar al mercat de Noting Hill també amb Alberto. Havia anat ja amb Ruth i la veritat és que m'agradà moltíssim. Alberto viu en aquesta zona així que m'ensenyà uns quants llocs molt interessants. Pel que comenta Mark, en principi Noting Hill era una zona com Brixton, molt mesclada i amb gran part de la població procedent del carib però poc a poc s'ha convertit en una zona cara i els pisos van pujant de preu i la gent més pobra va pirant-se (sense massa opció per decidir quedar-se o no) de la zona. De totes maneres, queden alguns llocs amb restaurants àrabs, paraetes al carrer oferint tota classe de menjar àrab també (ens pillarem uns bocates de kefta i pintxos de pollastre que estaven boníssims).
Per la nit, com que en el dijous ja n'havia tingut prou em quedí a casa. Dissabte de matí, com que al final Mark no es decideix en el color amb el que vol pintar el menjador (vos vaig dir que m'havia compromés en ajudar-lo?) me'n vaig anar promptet (cap a les 12) a pegar una volta. Vaig anar a Hyde Park perquè sabia que hi havia no sé quina història del Canvi Climàtic per pressionar abans de la Cumbre de Copenhage. La història va resultar ser una concentració i posterior manifestació on hi havia moltíssima gent. Va estar bé... de totes maneres, en aquests temes de l'ecologia et pots trobar en una manifestació en moltíssimes formes diferents de vore les coses... deixe alguna foto per a que es feu una idea:



Després d'açò vaig quedar en Mark i Maite per prendre una cervessa al Soho i se'ns va acoplar l'Alberto. Una o dos pintetes i se n'anarem a Elephant&Castel per sopar amb Diana i el seu nòvio que venien a un concert a Londres. Estagué de puta mare, sopar Thai i xarraeta fins les 12.
Diumenge, Maite es currà una paelleta de verdures que superava la meua de la setmana anterior. Vam anar Mark i jo a sa casa, a BrickLane i jo vaig aprofitar per vore els distints mercats de la zona que no m'havia donat temps a cotillejar els altres diumenges que vaig estar allí. Està molt, molt bé. Després, quan tornarem a Brixton Mark i jo ferem la paraeta de rigor a l'Effra per acomiadar el cap de setmana.
Ahir dilluns vaig anar pel matí a vore els DockLands. És la antiga zona portuària de Londres que està intentant ser revitalitzada des de ja fa uns anys. La veritat és que no em va donar massa temps per aprofundir però sembla que està prou bé. A vore si puc tornar un d'estos dies i re-visitar-la. Cal anar també a Greenwich, que està just a l'altra banda del Tàmesi en front dels DockLands.

I... esta setmaneta festa de nadal de l'escola i, sobretot, concert al Hootanany dijous per la nit d'uns grups que, pel que diu Mark i els seus amics, són molt bons... ja vos contaré!


1 comentari:

Tibu ha dit...

com ha quedat e concert del que havies promés que ens parlaries?
quan tornes a la terreta?