dimecres, 22 de juny del 2016

Porta del No retorn


Ouidah, ciutat històrica, ciutat "turística". 

Ouidah, ciutat semi-colonial construida (la seua part històrica) majoritàriament en cases d'adob. La resta, una realitat molt similar a la de les zones semi-urbanes que vaig veure a Moçambic o de la veïna Cotonou: cases que mostren diferents graus de pobresa (murs de canya, de xapa, de blocs sense revestir, de blocs revestits o de formigó -evidentment els que menys-) i carrers que també ens assenyalen els diferents graus d'importància d'aquests (la distinta prioritat entre finançar vies per al transport de mercaderies o del dia a dia entre persones, podriem dir), amb la minoria de carrers adoquinats i la immensa majoria en terra i àmpliament replets de xarcos, tot i que ja fa prou dies (4, 5?) que no plou.

Ouidah, al costat de Cotonou, a la República de Benin, a l'Àfrica Occidental.
Ciutat cuna del vudisme. Ciutat que venera a serps fins al punt que els seus habitants, els que són originaris durant generacions i generacions, tenen marcades a la cara 6 ferides que simbolitzen un apropament al reptil venerat. 

Ouidah, amb el seu museu d'art de (fundació Zinsou), gratuït i que intenta apropar la cultura africana a la població. 


Ouidah, amb el seu museu d'història, situat en l'antic fort Portuguès, en molt bon estat de conservació. Lamenatablement les fortificacions dels francesos i dels holandesos desaparegueren quan aquests se n'anaren.

Ouidah, des d'on partiren prop d'1 milió d'esclaus rumb a un no-futur en altre continent. Una de les portes des d'on es desangrava un continent i se'l llastrava d'una manera que dura fins avuí.

Des del centre de la ciutat, seguint el "camí dels esclaus" cap a la mar, arribem al punt de destí: "La Porta de No Retorn" deixa entreveure la mar a l'horitzó.



Baix la porta, una estranya sensació em recorre el cos. Tristesa. Ràbia. 
Com és possible que aquestes coses passen? com és possible que la memòria (històrica o no) siga dirigida, també, pels que dominen tant els mitjans que són capaços d'imposar-nos què és i què no és notícia, de què hem i de què no hem de preocupar-nos?