dimarts, 29 de maig de 2012

se m'acumula la feina!!

5a setmana ja passada i l'astall ocio-laboral (i una conexió a internet prou fallona) fa que m'atrase en l'actualització del bloc. Atrasos que, per altra banda, són una tònica prou habitual al país on estic i, pel que es veu, a gran part del continent (en termes temporals, em referesc).

Vos he contat més d'una vegada ja com passa el temps (i les històries també) dalt de la xapa, esperant a que algú signe un paper que autoritza la compra de material per a reparar una avaria o a que hi hagen presos disponibles per fer una excavació d'un tram de tuberia. I és que els ritmes són distints als que jo (i supose que la inmensa majoria dels que esteu llegint açò) estic acostumat. Recorde un e-mail que vaig rebre via mon pare d'un dels esculptors cubans de la rotonda de Sueca, que visqué ací a Moçambic ja fa molt de temps, i que em deia bàsicament 2 coses: que aquesta experiència em canviaria la vida i que els esquemes mentals que jo duc en mí després de 34 anys vivint i pensant a la forma europea havia d'anar canviant-los perquè ací les coses funcionen d'altra forma. Després de 5 setmanes a Moçambic estic convençut que René tenia més raó que un sant, que es diu al poble. I, a què venia tot açò?

Venia perquè la setmana laboral s'ha centrat en realitzar una visita a (part de) les instal.lacions municipals d'aigua i en una reunió amb els tècnics d'aigua per intentar modificar les dinàmiques i processos de treball.
En un dels pous amb bomba manual
dones i xiquets treient aigua
La visita estava pendent desde la primera setmana d'estar ací i per unes coses o per altres han passat 5 setmanes fins que el dijous passat va quadrar la lluna i el sol i la poguérem fer. El temps es dilueix, vaja! Ara bé, l'experiència (professional i personal) va ser bestial. La veritat és que crec que és la primera vegada que disfrute com un xiquet en el dia a dia laboral. Anàrem en un camionet al lloc, un barri quasi innaccessible situat a l'extrem nord del terme de Manhiça, per visitar els pous d'aigua que abasteixen la gent que allí viu. La zona és molt rural i l'aigua prové, en general, de pous profunds i és treta per bombes manuals (en la majoria dels casos) o per pous superficials, que s'estreu a "poalaes". Com podeu vore, les bombes són prou noves (la majoria del 2008) però el problema arriba quan tenen avaries.
pou a cèl obert al costat
 dels camps (per a rec, i beure)
En aquestes zones et dones compte que tenir una aixeta a la cuina, als 2 wc de casa i al llavador no és una realitat a l'alcanç de tot el món, és tot un luxe per aquests habitants de zones rurals. Els pous, comunitaris, permeten abastir les famílies que d'ells depenen. Com veieu a les fotos, el treball d'omplida i transport d'aigua recau sobre les dones i per això, en temes d'aigua i cooperació, és fonamental garantir que la distància a les vivendes de la font comunitària siga acceptablement baixa per tal d'enfortir el paper de la dona (fer-la guanyar temps per fer altres coses), evitar violacions durant les llargues caminates per abastir-se d'aigua i reduïr l'abscentisme escolar que la necessitat d'autoabastament contribueix a provocar. Per altra banda està la qualitat d'aquesta aigua. Vore el pou obert, la quantitat irrisòria d'aigua i el seu color fa que no et pugues ni imaginar que hi ha gent que beu d'aquestes fonts. Ahí et dones compte de que això que vas estudiar igual sí que serveix per a alguna cosa més que fer guanyar diners a l'inversor de turno.

amb les marraixes
plenes, cap a casa
La visita durà tot el dia i varem estar acompanyats pels responsables del barri. Són càrrecs fonamentalment polítics, que en molts casos s'encarreguen de presidir els Comités d'Aigua associats a cada font. Aquests, els Comités, es tractaria d'una espècie de grup de gestió a nivell de cada comunitat que xupla de la font que s'encarregaria d'administrar l'ús d'aquesta (pagaments, despeses, obres necessàries, manteniment, rendiment de comptes a la comunitat, etc.). El d'abans és, de manera resumida, el funcionament teòric ideal. El pràctic, en estos moments, no s'assembla res a això. La tasa mensual per consum d'aigua de la font per cada família no la paga ni cristo i, com que no rendeixen comptes a l'ajuntament (quan ho haurien de fer), si s'estropea la bomba tenen vergonya d'anar a dir-ho i ahí es queda la cosa. Molta feina a fer, i molt interessant.

Si el dijous va ser la visita, el divendres fou la reunió. Parlava dels ritmes distints, perquè jo estava un poc accelerat davant d'aquesta. Al fi i al cap sóc jo el que està el dia a dia ací amb els tècnics i tenia moltes ganes de que eixira bé. M'ho vaig currar prou i, ni el ritme dels meus companys de l'Ajuntament era el meu, ni el d'Atàlia (la meua companya que em regalà els pantalons) tampoc així que les meues expectatives inicials es reduiren quasi a no res. I, com que és més fàcil que el meu ritme siga l'equivocat davant d'un general més pausat, hauré de fer-li cas a René i variar els esquemes mentals europeus que duc dins de mí.

El fondo sur del cotxe
 cap a Bilene
El cap de setmana ha estat dedicat a oci i vida social de manera completa. El dissabte, per canviar un poc de la platja de Macaneta, vaig anar a Bilene. Bilene està a uns 100 km (o un poc més) al nord de Manhiça i la peculiaritat és que té una espècie d'albufera que està separada del mar per una cordó natural de dunes. No és exactament una albufera per què l'aigua és aigua salada. Siga com siga, és espectacular. La màxima profunditat és aigua a la cintura i l'aigua és completament transparent. A més, no va fer falta experimentar l'"apanhamenta" de xapa cap al nord perquè vaig anar amb la família de catalans dels que vos vaig parlar un dia. Així, la parella, els dos fills, un amic del major i jo, se n'anarem en el seu cotxe i passàrem un dia playero més relaxat que el món. Em va encantar, la veritat.


de pic-nic a Bilene
Bilene

El diumenge vaig venir a Maputo (sí, sí, vos escric des d'ací!) per què el dilluns tenia una reunió ací a l'oficina de l'organització. En Maputo me'n vaig anar al Mercado del Peixe, que ja tenia ganes de conéixer-lo. Està molt bé encara que tinc la sensació que anant sol no ho vaig aprofitar tant com havera pogut. Al fi i al cap, és un lloc on hi ha prou de mulungu i hi ha un mercat de venta ambulant prou comprensible però un poc agobiant, per altra banda. De totes maneres, és molt curiós vore tot el peix exposat, fresc, i els venedors intentant que els compres a ells. A més, podeu imaginar-se que l'anada, la tornada i el viatget a altre barri, on viu un company de treball que m'albergà el diumenge a la nit, el vaig fer tot en transport local. Transport local (xapa bàsicament), que em permeté comprovar que la definició que em va fer un company de l'ong la primera setmana d'estar ací (citant un llibre que no recorde) era ben certa: la xapa és aquell transport que, quan penses que ja no cap ningú més, el conductor pega una frenada i en pugen quatre més. Així, apegaets, en roce, cap tort i a continuar el camí.
Com veieu, continue flipant... fins prompte!

cristalina!!


paradeta al Mercado do Peixe
 (dedicà als bloggeros pescaors)

9 comentaris:

Anònim ha dit...

molt bó. ja els agradaria als pescadors d'ací,poder estar ahí per pescar i veure altres esperiències a les palmeretes i la gola....martinet,i Rafa junt al teu germà i el teu nebot,bon tamany de peix es veu....Gràcies a tu podem veure altres maneres de viure i costums, que de segur ens costaria per la diferència de maneres de viure i fer les coses, sempre a dos mil per hora...Molt bé per recordar-te dels pescaors,com te dic nosatres també pensem en el peix que podriem agafar ahí.Fins el pròxim....Fani i Rafa..au.

marisé ha dit...

Enric, Marisé provant com escriure un comentari

Unknown ha dit...

Igual per ací també hauríem de pensar en canviar un poquet el ritme del dia a dia i relantir-lo, ah?
Una abraçada.
Els pares d'Heleneta

pd. Marisé, pareix fàcil però estos de blogger no ho posen fàcil per als comentaris! jeje!

Enric ha dit...

Holaaaa!! benvinguts Marisé (la prova ha eixit bé!!) i familia Santandreu-Benedito (i viceversa!).

Ja sabia jo que als pescadors els agradaria la foto: crec que ha segut la única manera de que Manel estiga emocionat preguntant-me coses de per ací! jeje...

Marta-Salva, pense que l'equilibri és important i, com a individus, hem de reivindicar tenir l'opció de parar, agafar aire i contemplar, que al fi i al cap no som més que persones i vida, fins que no es demostre el contrari, sols hi ha 1! :-)

bsos a totes!

Anònim ha dit...

Genials cròniques! Pense que entre els relats, les fotos i passejant amb streed view, no cal anar-hi.
Ben pensat, el que caldria fer és un intercanvi, per allò dels diferents ritmes, igual ens anava be a totes dues societats.
Conxa, intentant que t'arribe el comentari.
besets

Enric ha dit...

Conxa!! si es que al final m'haureu de donar les gràcies i tot per haver-vos forçat a passar a l'altre costat de la "brecha" digital.. jeje...

m'alegre que t'agrade el que conte i que ho seguiu amb interés. De totes formes, una llàstima que l'experiència de la xapa, les olors, els sabors... no puguen aconseguir-se desde la distància! cal que vingueu! :-D

Continuem! besos

Miquel ha dit...

mulungu mulungu eres un crack m agradaria nadar ai en bilene che aixo pareix el paraiso i despres probar el peix roig i no estreses als mozambiquenyos en el curro mulungu "piano piano"

ISABEL ha dit...

Hola Enric!!!!
M´al.legre molt que tot vaja bé per ahí. Déu ser una experiència fabulosa poder compartir altra cultura tant diferent a la nostra i al mateix temps, desemvolupar-te professionalment d´una manera tant neta (ja que es de suposar que el mon laboral per ahí no estarà tant contaminat com per así...). Supose que desenrrotllar un projecte desde el seus inicis déu ser bonic.
Estic seguint el teu blog i em pareix molt interessant que comparteixques la teua experiència amb la gent. Gràcies als comentaris i les fotos, ens fem una idea de cóm es viu per allà.
A casa, estem tots bé. Edu t´envia records i els nanos bessets. Ma mare i mon pare, tenen ganes de que vingues per a compartir amb tú el cafenet i per a que els ho comptes tot ben comptat.
Bé, cuida´t i continúa contant-nos allò que estàs vivint!!!

Besets
Isabel

Enric ha dit...

Eiii!! noves incorporacions!!
Miquel, m'alegre que continues seguint-me i que t'hages fet ja al format este del bloc per fer comentaris i tot. Si és que eres un fenòmeno de les noves tecnologies... x cert, a vore si animem el grup ixe de wassap q no m'entere de la pel.lícula! un abraç fort

Isabel! gràcies per estar per ací i molts besets per a tots! seguim!