dijous, 12 de maig de 2011

Benvinguda putada...

Ara que s'acosten les eleccions l'activitat política (sobretot la de cara a la galeria) està més present que mai. En aquests últims mesos ha passat quasi de tot. A nivell estatal s'han continuat amb els desgavells i atacs a les llibertats individuals i col.lectives amb la ilegalització de Sortu, la diana destinada a reventar el procés de pau al País Basc (sí, sí, encara que no interesse que estiga a primera línea de foc, desde fa molt de temps que està en peu una nova il.lusió, que pareix que siga la definitiva, pese a qui li pese) i finalment el salvament in-estremis de la coalició Bildu. Té collons la cosa de la independència judicial, el "acate la sentència però no la compartesc", la "unidad de los demócratas" i demés romanços... però bé, això és altra cosa.

Com dia, a banda de la maquinària repressiva ideològica als bascos (en definitiva és un problema d'atac a les llibertats de tots, no ens oblidem), la maquinària d'atontament-inaugurativa va estar també funcionant fins que la llei electoral ho va permetre. Per les noticies que m'arribaven a Londres, a Sueca la cosa estava mogudeta com a tots els llocs: inagura que ens agafa el bou! Per cert, això d'inagurar algo hui per a d'ací tres mesos, no hauria d'estar prohibit?

Davant tots aquests esperpents repetitius (cada 4 anys com a poc) el que a ú li demana el cos és enviar-los a tots a la merda i no anar a votar. No anar, des d'una postura militant, per supost, per a vore si algú es dóna compte ja que la legitimitat que tenen és nul.la i, en segon lloc, per a ser coherent amb ú mateix. I, en aquest punt, arriba el dubte ideològic (que també és repetitu, per cert): hem de tirar la tovallola o hem de donar la confiança a algú per última vegada? (no sabria ni dir quantes vegades he posat la meua papeleta per última vegada!).

I quan ja tenia jo les coses ben clares, putada al canto! hi ha algú que, a nivell local, em dóna plenes garanties, almenys, de que les coses no van a ser "más de lo mismo". Quan més ho pense arribe a la conclusió que, benvinguda siga esta putada!

Ací i ara més que mai, el meu vot no anirà dirigit a unes sigles determinades sinò a una idea innovadora i completament d'esquerres: i açò pense què és el més important. Més encara quan estic pràcticament convençut que ni l'opció del Bloc a Sueca, amb un cap de cartell cacic, populista i completament egocentrista, ni per supost PPSOE, ni tampoc Iniciativa (estos son els que se n'ixiren d'aquella coalició, per la qual vaig decidir votar les últimes autonòmiques, al mes d'haver pres el càrrec) ni Esquerra Unida, que no ha sabut englobar-se en un projecte d'esquerres i unit, que s'intentava quadrar a nivell local, i que ha primat més les seues sigles a la idea que elles transmetien en orige (quina esquerra? com d'unida?) representen un trencament amb la forma de concebre la política ni l'esquerra.

I per què pense que ara sí? Per què ERPV-Sueca?

La raó fonamental és que sé com s'ha gestat i quin és l'objectiu. Bàsicament, es tracta de reaccionar, de respondre agitadament a un conjunt d'atacs i retalls col.lectius i individuals que traten de convéncer-nos que aquesta forma de concebre el món és l'única possible i, per això, tracten d'esborrar la memòria, la història i aniquilar-nos mentalment. I sí, també a nivell local. La mateixa televisió, les cacicades del senyor alcalde, la candidatura d'Espanya 2000 a sueca, l'atur, l'estat del propi poble, les candidatures dofins pagades pel PP (estic convençut) per marejar la perdiu i una esquerra fragmentada que d'esquerres únicament té el nom m'indigna tant que em força a reaccionar.

Crec que no m'enganye si dic que la idea que baix les sigles d'ERPV-Sueca es presenta no és una idea enfocada per aquestes eleccions únicament. És una espurna per encendre una flama social que ja fa temps que està apagada i, per a aquells que teniem decidit, com jo, no votar, també és una putada. Una putada i un compromís. Així que, com diu el lema de campanya, jo m'apunte a Revoltar Sueca!