divendres, 2 de juliol de 2010

Diari d'abord (IV) - Setmaneta a Sueca i demés...

Passa el temps volant i ja quasi no me'n recorde de que fa dos setmanes (dos setmanes ja!! buff) vaig estar a Sueca. Els dies a casa van estar molt bé encara que tant plens de coses que vaig necessitar tornar per descansar... vaig poder vore a la família, estar en els meus pares i vore l'evolució de ma mare i la seua "nova" cadera, els nanos, germans, tios i demés i tots els amics que vaig poder, boda "rara", per no-normal, que no per que les sensacions foren rares, tot el contrari!.

L'arribada va ser un poc cahòtica pel que fa a l'oratge: esperant anar sobretot per vore a tots i nadar i agafar la bici i a l'entrada a sueca estava caiguent una pluja d'estes típiques de setembre del costat de la mar: llamps, aigua i més aigua... pues sí que estava bé la cosa! al final es mig arreglà el cap de setmana i excepte la volteta en la bici vaig poder fer (quasi) de tot. Arribí dimarts de nit i agafava l'avió altra vegada cap ací el diumenge per la vesprada. Dimecres vaig fer incursió a La Casona, dijous soparet a la casa de Corbera amb quadrilla fortalenyera al complet (Juanito, ja saps que sempre que vullgues ma casa la tens oberta.... i més encara si et curres tú tot el sopar!!) i divendres eixida nocturna per Sueca... va estar bé, l'únic és que el dissabte de matí estava Vicent esperant-me per anar a la boda. Com dic, la boda era tot excepte una boda "normal". Jordi i Mercé (moltíssimes gràcies, xiquets!) llogaren una espècie de Masia que te distintes habitacions repartides en casetes, entre una pinada bestial al costat d'un riuet que pots utilitzar per anar amb canoes, agafar una barqueta o tirar a algú o altre dins i riure't un ratet... paelleros, altres casetes fent de menjador, etc... va estar genial, la veritat!

Anarem arribant i organitzarem una torrada per dinar. Al final els distints grups (estavem nosaltres, els amics de Jordi de la Universitat, amics de Jordi de Catarroja, gent catalana que venia pel costat de Mercé, etc.) anarem un poc "cada ú a lo seu" a l'hora de dinar però per al sopar, al costat del riuet en la terrasseta del que feia de menjador, la cosa es va empastrar i ferem colla conjunta... tanta, que nosaltres "actuàrem" representant una paròdia de boda "formal". Jo era un de tants acoliquets o assistents del capellà però este, l'artista del Xavi, s'emportà la palma... Açò entrava dins d'un conjunt de sorpreses que li organitzaren a la parella. Va molar molt, la veritat. Tot açò, ataviat dels habituals pantalons "vaqueros", xancletes i demés... relaxing people, vaja! sempre m'he preguntat per a què tot el paripé de la vestimenta... ahi està la prova de que al final no serveix per a res!

M'ho vaig passar de puta mare encara que estava un poc fet pols del dia anterior. Com els vaig dir, tant a Jordi com a MErcé, era la primera boda, en anys -excepte algunes excepcions: eivissenques, p.ex.- , a la que m'avellia de veritat anar ja no sols per vore als casamenteros sinò per tot el rotllet associat.

I res... el diumenge, dinaret familiar gaudint dels nanos (cada vegada estan més xafats i més graciosos) i després cap ací altra vegada. Ací aquestes dos setmanes me les he passat buscant i buscant... aquesta setmana he recomençat les meues classes de dos hores diàries (com a mal menor) amb els training teachers. Esta setmana, altres nous, i la veritat és que pinten de puta mare.
Entre mig.... eixida de Londres el cap de setmana passat per a vore la mar. Vaig estar amb Clara a Brighton i em va molar prou. Va ser curt perque anarem i tornarem en un dia (dissabte) però feia un oratge espectacular i la ciutat és molt bonica i té molt d'ambient...

i... res! me'n vaig als cursets que se'm tira el temps damunt! iequevoy! deixe unes fotos...



A Dramis....

Preparant el sopar a Corbera

a punt de sopar ja

el lloc de la boda, al costat del riuet


preparant la torrà

jejeje... quina traça...

a punt d'agafar el cotxe el diumenge de matí

Brighton: entrada al Royal Pavillion

Pels carrers de Brighton

La mar anglesa....