dimecres, 21 d’abril de 2010

Noves Tecnologies i Moviment Associatiu

Hui he tingut una experiència novedosa que m'està fent reflexionar sobre diverses coses. Aquesta, possiblement no ha segut tampoc una cosa transcendental però, com dic, ha estat un poc xocant. El cas és que hui s'ha produït una Assamblea Ordinària d'Enginyers Sense Fronteres - Associació per al Desenvolupament (ISF-Apd), organització de la qual sóc soci i voluntari.
Com a soci, no és la primera vegada que assistesc a una d'aquestes assemblees però si què ho és la forma en la qual ho he fet (ho estic fent, encara!). Ho estic fent des de Sueca, a través d'Internet. L'organització de l'event m'ha sorprés favorablement.
Des de ja fa temps, a l'organització, qualsevol taller que s'organitza es llança via internet. L'única (fins hui) que havia seguit fou un tostó infumable, no pel taller en si sinò per la logística i els problemes informàtics derivats: mala audició, es tallava constantment, etc. Hui pensava que seria el mateix i que duraria una "rosà" davant la pantalla però no. Ha funcionat a les mil maravelles i els documents de suport de l'assemblea (transparències PPT fonamentalment) estaven convenientment situats a la web per poder seguir-les des de casa. L'ús i aquesta aplicació de les noves tecnologies em pareix realment interessant!

Una de les coses que més m'atrauen d'estar en aquest all és precisament tenir una posició d'observador de com es gestiona un moviment com aquest: la celebració d'assemblees, la figura de les juntes directives i les votacions internes. Justament en aquest punt voldria parar-me un poc. La primera vegada que vaig estar present a Madrid a una d'aquestes assemblees em sorprengué (i ara per a mal) el corporativisme del públic front les propostes que es llançaven des de la junta.
Com pot ser que no existesca discrepància? Com pot ser que gairebé el 100% dels vots siguen sempre favorables?

Aquestes votacions són a ma alçada, cosa que podria explicar aquesta uniformitat. Altra, és que l'assistència representa sols un 10% dels socis de l'organització així que, supose, que són els més implicats, i per tant, els més pròxims a la pròpia direcció. I l'última, la por a que algú s'agafe malament la crítica d'altre. Aquest últim és el que em fa més por: per què ens sap mal? Evidentment que a tots ens congratula tenir palmadetes a l'esquena d'acceptació quan manifestem una opinió però açò no és una tertúlia de bar entre amics. No sé, em pareix extrany i, a més, em pareix massa uniforme.

Justament hi ha hagut un moment on les coses no han anat com les previstes. Un soci ha presentat unes esmenes a un document i la votació a les 4 esmenes (que tampoc eren gran cosa, simplement un tema semàntic) s'ha produït de manera secreta, és a dir, sense mà alçada. Veient com anva a acabar, s'ha intentat fins i tot que retirara les esmenes, supose que per "no cagar-li la cara". No han prosperat però ja no s'ha vist la uniformitat anterior. Almenys, una companya ha proposat al torn de prec i preguntes que totes les votacions foren secretes, justament perque aquesta diferència -entre la uniformitat total i la discrepància ara- podria explicar "l'acollone" (que no entenc) d'algú de votar contràriament a la majoria.... algo és algo, instantàniament algú ha pensat el mateix que jo.

A part d'açò, s'ha presentat un video sobre el programa al Moçambic que du a cap l'organització i què és al que jo vaig començar a colaborar. Dura set minutets i és un primer avanç d'un documental que està elaborant-se sobre el programa que permet fer-nos a la idea del que s'està realitzant... el deixe ací.