dissabte, 27 de març de 2010

Actualitat política, les falles, la mort, activitats musicals i un poquet d'humor...

Passa el temps des de la reflexió anterior i passen coses també... tantes com que, altra vegada, se m'acumulen per a contar. Encara que fa sols 10 dies des de l'últim post, tot i que aquest era més bé una referència visual, i 20 des de l'última reflexió (llarga) escrita, passen tantes coses que pareix una eternitat.
En el panorama polític nacional hi ha hagut de tot; el tema basc continua centrant gran part de l'atenció (al final ha aparegut el cadàver de Jon Anza -en extranyíssimes circumstàncies- tot i que ha desaparegut ja de la primera línia mediàtica, ETA ha assassinat un policia francés -primera vegada que açò es produeix-, l'esquerra abertzale ha fet un comunicat que pareix que no contenta a ningú, l'Estat parla ara de reformar el codi penal de forma que s'obligue a qualsevol acte electe a condemnar la violència, etc.) però a més s'han clavat pel mig la censura a la mostra de la Unió de Periodistes al Muvim (valencianets, omplim-se de merda un poc més...), ara les acusacions a Jaume Matas (expresident balear), etc.

En relació amb tot açò, i referint-me a l'activitat personal, el dia següent al que es trobà el cos de Jon Anza vaig assistir a Sueca, al Casal Jaume I, a una xerrada de Floren Aoiz sobre la situació política a Euskal Herria, des d'una visió abertzale. Floren Aoiz és un destacat membre històric de l'esquerra abertzale. Fou portaveu, junt amb Jon Idigoras, de la mesa nacional d'Herri Batasuna que fou empresonada allà sobre l'any 2000 per utilitzar els espais gratuïts de propaganda electoral per a emetre un comunicat d'ETA. Al final, les acusacions no fructificaren i després de (crec, parle de memòria) 5 anys a la pressó els soltaren a tots.
La xerrada va estar molt bé.... poca gent, i irònicament esperant a vore si venia la policia per identificar-nos a tots. Vaig monopolitzar (més o menys) el torn de preguntes per preguntar-li directament sobre el seu punt de vista al voltant de temes d'interés, per l'esquerra (situació del moviment ecologista anti TAV, possibilitat de continuïtat d'iniciatives com Iniciativa Internacionalista, etc.) i per a Euskal Herria (com s'estava reorganitzant l'esquerra abertzale arran del document estratègic de reflexió, etc.). Molt interessant el seu punt de vista. Per a mí, construït massa en clau nacional interna i mancant un poc de visió global de l'esquerra estatal... evidentment que sabia que era així i que a un independentista no li pots demanar una visió global a nivell de l'estat però, en la meua opinió, cada retall de les llibertats socials (per a tots, que al fi i al cap la llei és comuna) p.ex. en la Llei de Partits o en el tancament de diaris no podrà ser combatuda fins que tota l'esquerra considere que és això mateix, un retrocés en el benestar col.lectiu... si no, cadascú, fora d'Euskal Herria, trobarà la seua justificació interna per dir que, a ixos, ni aigua... sinò, com s'explica que no ens caiga la cara de vergonya (a tots, ja dic) davant les grans possibilitats de que la guerra bruta estiga darrere de la mort d'un ciutadà de l'Estat? (igual dóna que fora terrorista que violador... o no estem en contra de la pena de mort com a principi fonamental?). No faltaren a les cròniques posteriors els intents de criminalitzar el ponent i la ponència.

A més, per continuar en l'activitat, la setmana passada (buff... més bé fa ja 10 dies) foren les falles. Altres falles, però més o menys el mateix que tots els anys. Aci, a 10 metres de la falla de Cervantes, crec que no ha segut tant insufrible com ho creia recordar (serà que queia entre setmana i no hi havia tanta gent rondant-la? serà que amb la crisi han estalviat amb el fil musical?). En la part personal, estava un poc desganat i em vaig tallar de fer retorns al passat per redescobrir els meus 18 anys rondacasals. Sols vaig estar al de Cervantes, veient uns amics, i al de l'Avinguda d'Espanya, a la nit del 18. Al de Cervantes, crec que probablement era la primera vegada que entrava... tot i que sempre, a tot arreu hi ha gent de tot tipus, en general els cervanteros i jo no acabem molt de congeniar (pot ser que acabem embafats per la proximitat que dóna la placeta?).
A l'altre, no havia estat mai... sobretot per la distància però em va molar. El personal veia a fito reflexat en mí i si no mho digueren 300 vegades no m'ho digueren ninguna: crec que fins i tot el barman eventual em va convidar pel paregut. El remat, al hot rod... aquest sí que no falla (mai millor dit!).

Després de l'embaf falleril, vaig decidir anar als Albatros a València que ja feia temps que no anava. Vaig anar sol i em vaig deixar portar pel criteri dels programadors de la sala i, sense cap tipus de referència, em vaig enxufar al cos "El Erizo", peli francesa -projectada en versió original, com és habitual als Albatros- que em va molar prou. La peli em va distreure i la reflexió sobre la mort, enfocada des de distints punts de vista, i de les relacions personals - amb el corolari que "el hábito no hace al monje"- em va agradar.

No sé si per casualitat o per una relació d'ixes extranyes en les que jo mai he cregut però a les que cada vegada estic més receptiu, el tema de la mort ha tornat a apraréixer aquesta setmana per la meua vida. Esta setmana faltava la iaia d'una amiga de Sueca i la veritat és que he tingut moltes sensacions intenses: records de ma uela Pepica, sobretot, reflexió sobre el patiment i la visió socio-cultural de tot açò, recolzament, proximitat...

Ahir divendres, incursió a València per aprofitar este solet meravellós que ja feia temps que no estava en nosaltres i gaudir de bona companyia que ja feia (massa) temps que no veia, i per la nit, concert a Sueca dins del festival FolkHivern (que com digué Mara Aranda, excantant de l'Ham de Foc, arrivaba, a raó del nom del festival, un poc tard). El concert, gratuït, va estar molt bé. Per a la qualitat i al preu (era de bades) l'assistència va ser l'esperable (ai quina ràbia que em dóna açò) a Sueca: quatre gats... quina llàstima. Com em digué un amic que assistí, els suecans tenim prou amb les falles i amb el valència (podriem extendre açò al conjunt de la valenciania general??). De totes maneres, si possiblement no podem canviar el món (Sueca, en aquest cas) si que hem d'intentar (com he dit diferents vegades) trobar-nos tots aquells que busquem alguna cosa diferent... en això estem (algú s'uneix??).

I hui, per rematar l'assunt, he anat de bon matí a pegar una volta en bici amb la gent de l'Associació Muntanyeta dels Sants. Altre dia parlaré un poc de l'associació i de com la veig jo. Hui, sols dir que hem eixit a les 8'15 de Sueca cap a la Casella (Alzira), hem creuat pel pas del llop cap a Aigües Vives, després a la Valldigna, per Simat i d'ahí a Tavernes... bestial, en sèrio. Crec què és la millor volta en bici que he fet mai, encara que estic desfet. A les 14'05, apurats, agafavem el tren des de Tavernes a Sueca. Meravellós... ja deixaré l'enllaç a les fotos quan les tinga penjades....

I per acabar, en clau d'humor, un regalet visual... supose que molts el coneixereu -i coneixereu als artistes- a mí, personalment, mha fet molta gràcia...
Enjoy it! besets a tots!

2 comentaris:

Tibu ha dit...

ie nene, que passa?
uffff! que mal em sap haver-me perdut la xerrade de l´Aoiz.
Hui és dissabte Sant i demà diumenge de Pasqua i Aberri Eguna. He llegit en la blocesfera abertzale que hi ha fortíssims rumors que demà ETA va adeclarar una treva. Molaria, eh?

Enric ha dit...

ahh si??
ostia!no stic enterat... però ja te dic si molaria... passa-ho bé al primer round saragossí!
bss