sobre l'edat i l'esquerra alternativa....

En aquest moment, quan escric aquest post, tinc un any més que al post anterior. 32 ja, que es diu promptet. No sé ben bé des de quan però cada vegada que s'acosta el meu aniversari tinc un marejol físico-mental important. La qüestió no és tant el no assumir l'edat que ú té (que potser ixa fase passà farà 2 o 3 anys... crisi dels 30?) sinò afrontar l'aniversari i que ningú se'n recorde de tú!. Por, al fi i al cap. Por mesclada en inseguretat total, vaja!. Al final, com tots els anys, el dia passa amb trucades telefòniques diverses, esperables i no esperables i, en definitiva, alguna que altra sorpreseta. Va ser el dijous passat i la sensació va estar de puta mare! A més, s'ha rematat en un cap de setmana prou intens.

El divendres vaig estar a Gandia a una xerrada sobre "altra economia és possible per a altre món, també possible". Altre intent de crear societat civil, aquesta vegada no a sueca. Vaig sentir un no sé què extrany (molt agradable!) perquè a la immensa majoria d'aquestes xerrades militants que havia assistit eren a Madrid i, en aquest moment, el fet de que la llengua vehïcular fóra el valencià em va "trastocar". Agradablement, com he dit... possiblement aquestes reflexions són producte del marejol físico-mental associat a l'aniversari del que parlava, no ho sé!
Com la companyia era bona (Alvaro i Juanito, fortaleny forever!) tornàrem a sueca a celebrar l'aniversari i a reflexionar un poc sobre tot en general...
Ahir, crec que els tres ens arrepentirem... no de la vetllà, però sí del frenesí xuplacubates de la nit...

En esta voràgine militant encetada el divendres, he trobat unes cosetes per la web que vaig a deixar per ací per si teniu un ratet:

- La primera és una notícia que aparegué al Público (ahir o despús ahir, no ho sé cert) i que em va, com a mínim, sorprendre. És sobre la Tasa Tobin i una reflexió de Gordon Brown sobre la necessitat de la seua aplicació. Aquesta tasa és una tasa variable que s'imposaria sobre les transaccions financeres per gravar els moviments especulatius de capital. A partir d'ací, els reclams tradicional del moviment alterglobalització és reclamar-la per tal que els ingressos que es traguen es repartesquen amb la finalitat d'eliminar les desigualtats socials. Brown no ha anat tant enllà però crec que és un triompf que la qüestió es sitúe al centre del debat polític. L'enllaç és aquest: http://www.publico.es/dinero/293901/brown/cree/tasa/tobin/realidad

- La segona és un text de posicionament polític del partir NPA francés (extreta de la pàgina dels seus "germans" a l'Estat, Esquerra Anticapitalista) sobre la prostitució. És un debat que sempre m'ha interessat i en el qual la pròpia esquerra no té una postura clara... és aquest: http://anticapitalistes.net/spip.php?article1957

- El tercer i l'últim és una notícia apareguda al País sobre Lula i el posicionament de Brasil, sobretot econòmic, portat a cap pel seu cap de govern. Recordem que, al primer món, i a diferència de Chavez, Correa, etc. Lula és molt ben considerat... tindrà alguna cosa a vore el que diu l'article??? a vore que vos pareix: http://www.elpais.com/articulo/internacional/Lula/ordena/cambiar/programa/economico/partido/elpepuint/20100212elpepuint_2/Tes

Fins prmpte!!