Des de Londres...

sí, sí, encara que supose que molts ja ho sabeu, estic des del dimecres passat (11 de Novembre) en Londres. Estaré ací més o menys 1 mes (la tornada la tinc a Madrid el 16 de Desembre) per intentar recuperar un poc l'anglés perdut, aprendre'n més i conéixer la ciutat i les costums tot el que el poc temps em deixe.

De moment duc, com dia, des del dimecres passat i ja he vist unes quantes cosetes... fins demà dilluns no comence el curs que m'he pillat de tres horetes al dia. Supose que estaré en una classe plena de gent de tot el món així que crec que serà interessant. A més, tots estaran més o menys en la meua situació, és a dir, buscant fer amics, plans i conéixer la ciutat... crec que la meua vida social va a aumentar a partir del dilluns. De moment, com dic, no ha estat mal.

Vaig arribar el dimecres de vesprada-nit (buff! ací ara es fa de nit a les 16'30 de la vesprada) i Maite estava esperant-me a la parada del bus a Liverpool St. Maite és la germana bessona de la meua cunyada Kàtia. Són igualetes tant d'aspecte com en el so de veu, la forma de parlar, etc. Maite viu en el centre de Londres, en la City mateixa. La City (jo no sé massa coses encara la veritat) és el centre financer de Londres. M'ha xocat molt que Londres és una ciutat molt plana en quan a l'edificació. Des de l'entrada a Londres amb el bus des de l'aeroport tot eren edificis, com a molt, de tres pisos. A la City sí que estan les torres altes d'oficines.

Bé, com dia, Maite viu al costat de la City, en el què és la part més antiga de Londres. De moment ho he vist de passada però té molt bona pinta. Està ple d'antigues fàbriques que s'han reconvertit en restaurants, discoteques, etc. També ple de botiguetes i de barets... pareix que tinga moltíssima vida. Maite viu en un baix que està de puta mare. Supose que se les deu passar canutes a final de mes per pagar-ho però, per al que jo he vist pel centre de Madrid, està molt bé.

L'endemà vaig deixar la maleta al curro de Maite (en Chelsea) i me'n vaig anar a pegar voltes per Londres. En vaig pegar una patejada que crec que encara em fan mal els peus!! Havia quedat en veure'm amb Mark (l'amo del pis on visc i parella de Maite) a les 5 al curro d'ella. Des de les 9 fins les 5 tenia temps de sobra de fer coses i, a més, no estava plovent. Vaig passejar per Hide Park, em vaig perdre per Westminster (centre polític), vaig visitar Trafalgar Square, més pateig per St James' Park, volteta pel Tàmesis per vore el Big-Ben i l'abadia de Westminster, etc...

està bé... la veritat és que enm quan a monuments i coses "boniques" tampoc crec que Londres siga la rehòstia però, per exemple, el rotllet de que hi hagen parcs per tots els llocs mola moltíssim. A més, com dia, l'alçada de la ciutat és xicoteta i això fa que siga molt agradable passejar per ella. Pel centre hi ha tràfic però tampoc són les megaavingudes de quatre o cinc carrils de Madrid. Per a ser una gran ciutat més bé són carrers normals. Açò està prou bé. Ahhh!! a més, m'ha sorprés veure molta gent en bici. No és Holanda però no esperava jo vore'm tantes bicis i més quan encara no he vist ni un trocet de carril bici per ací.

Ací van unes fotos de la passejada:

Després de tot açò, torne a Chelsea i conec a Mark. Des d'ixe dia, Mark és el meu company un poc de tot. Aprofite per parlar en ell en anglés, per preguntar-li les mil i una coses que se m'ocorren, per anar per ahí a fer-nos cincuanta-mil cervesses, etc. Una de les coses que he pogut vore en tres dies ací és que els anglesos veuen molta cervessa. Ixe dimecres, després de Chelsea, anarem a Brixton. Brixton és el barri on està la casa de Mark, o siga, on vaig a estar vivint aquest mes. Crec què és un barri molt interessant. Està dins de Londres però fora d'ell, no sé com explicar-ho. El cas és que Londres està prou estirat i s'ha xuplat els pobles que hi havien al voltant. Fins ací tot més o menys normal, com a altres ciutats. De totes maneres jo crec que la forma de construir, amb moltes zones residencials d'adossats i amb edificis aïllats fa que mantinguen esta independència. No sé com explicar-ho. Pot ser que siga algo aixina com Entrevias en Madrid o Benimàmet en València. Brixton és un barri multiracial, que s'ha composat en gran part d'inmigrants vinguts de les antigues colònies angleses d'amèrica. Ple de Jamaicans, antillesos, etc. Pel que he pogut llegir, als anys 80 hi hagueren importants revoltes que plasmaren el descontent que es vivia a la zona. Al disc de The Clash "London Calling" de 1979 hi ha una cançó que s'anomena "Guns of Brixton". Com diu Mark, Brixton no és Chelsea (què és prou, prou, prou pijo).

Com dia, primer dimecres, primer pub anglés per fer-nos unes birretes i intercanviar un poc impressions amb Mark. Em pareix un molt bon tipo. Supose que tindrà uns 45 anys o per ahí però crec que no els aparenta. És mestre d'anglés a l'escola on jo vaig a rebre les classes (francesking) tot i que ell curra pel matí així que no el tindré de teacher, el que crec què és bò, pq si no en una botifarra ens podem morir... jejej.. Com dia, primer pub, primes pintes (3 per cap) i primer marejol en anglaterra. La veritat és que per a tres pintes (quasi litre i mig de birra per cap) jo estava de lo més bé, i el dia desrpés ni resaca ni res. El baret proposa concerts quasi totes les setmanes així que serà qüestió de revisitar-lo. Crec que aquest dimarts hi havia un concertillo de blues així que s'haurà d'anar, no?

Divendres vaig passejar tot el que vaig poder per Brixton. Dic tot el que vaig poder perquè va estar tot el dia ara ploc ara no ploc. Quan em vaig alçar vaig encendre la tele per anar fent orella en l'anglés. A més de vore que els vint-i-cinc mil canals de la TDT d'ací són, en general, la mateixa basura que els espanyols, quan ja em vaig quedar en el de tot noticies, vaig flipar en el tio del temps. La predicció la fan.... cada hora!!! és a dir, diuen, a les 10 del matí solet, a les 11 pluja, a les 12 núvols... així per a tot el dia. La sorpresa inicial va tenir l'explicació quan vaig acabar tot banyat i quan torne a casa ix el sol. Laputamare!!. Vaig anar al mercat de Brixton. Crec que el fan quasi tots els dies i te una pinta que te cagues. Hi ha productes de tot tipus: menjars, begudes, roba, electrònica, etc. És una mescla entre mercat holandés i marroquí. A vore si pille un dia en solet i el veig en tranquilitat. Vaig fer la compra i cap a casa. Per la vesprada va vindre Mark a dutxar-se i se pirava a no sé quin lloc. Jo vaig sopar i vaig anar a visitar un pub d'ací al costat on feien un concertet. Als 15 minuts d'estar allí va vindre Mark. El concertet era extrany de collons: uns tipos canadencs que feien una mescla de country-ska-rock molt rara i amb una posta en escena per a tirar milions de fotos. Jejjeje... va ser curiós.

Jo m'havera quedat al següent concert però Mark va proposar anar a vore altres pub i li vaig fer cas. Anàrem a tres pubs més i en cadascun, pinteta al canto. Estos pubs no aportaven gran cosa.

Ahir dissabte, oratge merdós (shiting weather!!) i volteta per ahí amb el Mark i.... pub i més pub... hui ha eixit un dia amb solet i tot i m'he pirat al parc del costat de casa a llegir-me el diari.

He vist què és possible fer esport... estava ple de gent corrent, passejant amb els gosos, pegant una volta amb els xiquets, anant en bici, jugant al tenis... caldrà tindre en compte que l'esport també és una opció!...

Bé, hui el plan és anar a dinar amb Maite i pegar una volta per la City... ja vos contaré. Espere no fer-me tant llarg!!

Deixe una última foto, que vaig fer en la patejada del primer dia a Londres....com veieu, la situació pareix que és comuna arreu del món... això, "change the politics!"