dilluns, 11 de maig de 2009

La discrepància


Navegant per la web, i reflexionant des de fa ja uns dies sobre ari ari ari, patxi lehendakari, m'he anat a trobar amb la web d'una formació política nova, que es presenta a les eleccions europees i que s'hi troba ja (açò és de rècord!) a l'ull de l'huracà de la llei de partits (i, tal i com hem vist a les eleccions basques, aquest huracà és el "Niño" o per l'estil). Es tracta d'Iniciativa Internacionalista-Solidaritat entre els Pobles.

No m'ha donat temps a profunditzar tant en el tema com les forces de seguretat per saber exactament quin és el seu programa però ja vos avise que aquell qui encapçala la candidatura dóna plenes garanties de la dimensió i coherència política d'allò pel qual posa la cara. Es tracta d'Alfonso Sastre...

i qui és Alfonso Sastre?¿ doncs, per a mí mateix era un desconegut fins fa molt poc... i em pareix què és un clar exemple de com la història l'escriuen els vencedors i com el procés de transició tant lloat ha aconseguit homogeneitzar allò que era del més heterogeni... i, el què és molt més important, invisibilitzar la discrepància. El bipartidisme a l'estat, però, molt pijor encara, el bipartidisme a nivell polític que s'intenta imposar a Europa i que ja està ben i ben assentat als EEUU, mostra una aparent discrepància en determinats temes però no deixa cabuda a cap idea que no es sitúen entre aquests (hipotètics) pols. Veiem què ha passat al conjunt del territori d'EuskalHerria dins de l'estat espanyol. Ara Patxi però abans, el senyor Sanz, d'UPN a Navarra.
En qüestions socials i econòmiques, el retrocés és tant o més acusat com en qüestions nacionals... quin debat polític visible existeix sobre les causes d'aquest sistema econòmic i les seues conseqüències que cada vegada notem més? la crisi, la tant escoltada crisi... des d'aquest bloc, l'intent de trencament a la polarització ideològica ha estat una constant (lloant a Público per la discrepància, encara que siga puntual, en alguns temes i articles, mostrant textos de Vicenç Navarro, economista de caire marxista, o als mateixos enllaços contrainformatius com lahaine, Rebelion o Diagonal).

Però bé, com sempre me n'he anat per les rames.... estava parlant d'Alfonso Sastre, d'aquell del qui la nostra generació (nascuda a les portes o posteriorment a la "transició") és quasi segur que no hàgem sentit mai parlar. A mí me'l descobrí mon pare (mai podré agraïr-li aquesta passió que m'ha donat per la política). Després, la resta ha sorgit de la xarxa. Alfonso Sastre és un importantíssim dramaturg espanyol, nascut a Madrid a la dècada del 1920, i molt reconegut per la seua militància antifranquista i el seu compromís des de la cultura per acabar amb el feixisme. Amb més o menys 25 anys signa el manifest del TAS (Teatre d'Agitació Social) amb el qual pretén canviar, des de la cultura, la situació que es vivia. La seua vida passa pel reconeixement al seu compromís des de l'esquerra antifranquista, el reconeixement a la seua obra i, finalment, l'exclussió total de la vida cultural del país. Casat amb Eva Forest , fou empresonat, com ella, per colaboració amb ETA abans del final de la dictadura. Finalment s'instal.là a Ondarribia, on viu i treballa. Els qui hageu tingut la sort de vore la peli "Operación Ogro", sobre l'assassinat de Carrero Blanco a mans d'un comando d'ETA, vos agradarà saber que la peli és fruit d'un llibre escrit per Eva Forest basat en les entrevistes que realitza al sud de França, al propi comando ja fugit.

Fa pocs anys (2003) s'aconseguí que li donaren el premi Max de les Arts Escèniques per la seua carrera... Vaig tenir la sort de poder vore dos obres a Madrid d'Alfonso Sastre... dures, molt dures... no diré que m'encantaren, perque no és cert, però el fet de que una obra de Sastre ocupara el teatre Maria Guerrero (Marat-Sade, del Centre Dramàtic Nacional) i el Valle Inclán (La taberna fantástica), a la plaça de Lavapiés, mereixia molt la pena anar, encara que fora per fer acte de presència... evidentment, la discrepància es paga i més quan l'educació més potent es realitza des dels mitjans de comunicació, controlats per megaagències internacionals que acaben representant aquests dos extrems ideològics, extremadament pròxims... davant d'açò, feia falta recolzar aquests xicotets "monets" que fan que pense que realment altre món gran és possible.

Diuen que George Orwell va dir que "En una época de universal engaño, decir la verdad constituye un acto revolucionario"... no vull estar tant segur de què el que dic és la veritat però sí que la discrepància, vinga del costat que vinga, sempre pot aportar coses bones... benvinguda siga!

una abraçada!

1 comentari:

Enric ha dit...

més prompte que canta un gall...

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/05/13/espana/1242236107.html