dimecres, 29 d’abril de 2009

Javier Ortiz...

Ahir va morir Javier Ortiz, els textos del qual he enganxat des d'aquest bloc per a que poguerem compartir-los.
Per a mí, ha segut el gran descobriment dels últims anys, ell juntament amb el gran Rafael Reig justificaven per sí mateixos tot el projecte de Público.
Primer encapçalant la fulla del diari on estaven, després situant-se en la columna de la dreta fins l'últim article, que va ser de despús ahir (Tres Tristes Tercios). Ja feia temps que a un diari de tirada nacional no apareixien veus discrepants sobretot en dos qüestions: l'esquerra i la realitat nacional de l'estat.
A la primera d'elles, El Pais ha representat la tònica dominant i la seua deriva dretana, tant en aspectes socials com, evidentment, nacionals feu que una part de la gent reberem l'aparició de Público com un regal de nadal.
A la segona, les opinions divergents són contades tot i que, des de les perifèries, que hem tingut accés a TV3, l'Avui, etc. estem acostumats a que, almenys fins fa un temps, les coses no eren o blanques o negres. Però, uiiii, a l'interior la cosa no funciona així. No existeix discrepància "visible" en aquests temes (la no visible, és sorprenent! ahi queden els projectes de Diagonal, el periòdic contrainformatiu digital La Haine , el moviment antifeixista madrileny, p.ex.) ja que, com deia Fuster, "pel que fa a la qüestió nacional, igual dóna Fraga que Carrillo". I així ens va la cosa. En aquest punt, com dia, J. Ortiz ha estat al peu del canó contraposant-se a tantes i tantes opinions oportunistes que utilitzen la llei de partits i el "tot és ETA" per desarticular tots els moviments socials alternatius d'un poble. La seua opinió ha estat tan coherent abans com després del procés de negociació establert entre l'estat i l'organització armada. Ha denunciat, com a periodista basc, el desgavell que suposà tancar l'Egunkaria de manera preventiva i deixar el poble sense l'únic diari en la seua pròpia llengua (http://www.javierortiz.net/voz/egunkaria). I a més, tot açò amb una gran dosi d'escepticisme, d'humor i de doble sentit.
Aquest humor, el podeu trobar a l'obituari que va deixar escrit, per allà gener, preveient el que passaria i anticipant-se a aquells que, per complir el tràmit, pogueren escriure-li'n un per a la seua mort. Ací el teniu.

Pel que fa a l'aspecte personal, continue a Sueca amb el mono de treball opositor. Entre mig he passat 10 dies (més o menys) a Rotterdam amb Ruth i la veritat és que estagué genial. Genial, tot i que complia el meu horari laboral habitual però, acabat aquest, la desconexió per Rotterdam mereixia (i molt!) la pena.
Promet deixar fotos en breu....

un abraç i fins prompte