Després de prou de temps sense parlar de coses directament personals (i dic directament perque al final qualsevol reflexió posada a un bloc és una cosa, evidentment, personal) vull penjar una cosa que m'afecta prou directament. Prou directament perque un dels principals implicats és germà meu així que, intentant ser el més objectiu possible, és prou probable que peque de subjectivitat manifesta.
De totes maneres, tampoc m'interessa massa parlar de què ha passat, per què i qui és el culpable. Simplement m'agradaria des d'ací resumir el problema i donar una informació (gràfica) que, sols per ella mateixa, deixa les coses prou clares. Al menys les coses que crec que són les més importants per difondre des d'aquest bloc. Possiblement és la història del que havera pogut ser (i a hores d'ara encara ho pot ser) i, o molt m'enganye, o mai serà. Anyway, com diuen per ací, anem al gra...
El cas bàsicament és que el meu germà ha segut l'encarregat del projecte de la futura biblioteca de Sueca a la placeta dels Molins. Aquest projecte, per unes raons o altres, es dividí en 4 projectes separats. Així, a cada projecte redactat i aprovat li seguia la licitació de les obres corresponents. El tema s'allargà i s'allargà fins que, una vegada el projecte de l'última fase estava preparat per entregar i per finiquitar el conjunt de l'obra, l'arquitecte responsable (el meu germà vaja) va ser apartat i el projecte tirat enrere. A tot açò, altre arquitecte de Sueca fou contactat per a fer-ho (no entre a valorar l'ètica professional d'aquest ex-company meu d'institut) i al final presentà un projecte de 4a fase que pretén modificar substancialment el contingut de l'anterior. I no em referisc a fer el que queda únicament seguint una altra direcció sinò que per a seguir-la, cal enderrocar part del que ja s'ha construït. Molt comprensible en l'època en la que estem, no?
Però, més que justificar la meua crítica (a l'actuació que es preveu a hores d'ara, evidentment) en el moment econòmic actual, jo la justifique en el següent material... Aquestes són una sèrie de fotos (moltes d'elles muntades per a l'ocasió) que mostren l'estat actual de l'obra i que permeten fer-se una idea de com s'havera pogut quedar. Jo ja tinc clar com podia pintar la cosa. Vosaltres què penseu?
Abans de les fotos, uns enllaços a informació relacionada:
El virus dels xiquets s'extén per tot arreu. Aquest setembre, com celebrant que l'estiu s'acaba, he rebut prou noticies de projecte de xiquets vinguent de camí. Hi han de tot arreu, ampeltats Riolencs-Suecans-Fortalenyeros, Suecans de pura zepa, Valencians -de la capi, vaja- etc. El que dic, deu de ser la tardor o deu de ser l'edat, més bé... coses de la vida! alegries immenses, vaja!
A part de l'activitat noticiera relacionada amb el pròxim baby-boom (igual és que la gent, en èpoques de sequera laboral tira per la via d'intentar aplacar l'estrés fent el que toca, posant-li, com diu el refran, al mal temps bona cara) de sueca han vingut noticies directes via Paquito i Laura, que es passaren dos dies per Londres de visita. Va estar de puta mare! Llàstima que les meues matinades i les seues patejades no ens deixaren eixir un ratet per Londres en un poc més de relax. De totes maneres, continuarem en les xarrades estos dies perque el dijous em passe per allà uns dietes. Estaré des del dijous fins el dimarts així que tindrem temps per contar-nos mil batalletes. Entre elles, que continue currant de bon matí, anant a cursos d'anglés, quedant en gent i intentant fer vida socio-lúdico-cultural per ací la ciutat. Puc contar que vaig estar a un parc preciós (Hampstead Head) del nord de Londres fa més o menys una setmana, que d'ahí vaig fer un remember a Brixton i que vaig perdre la virginitat del Rizzy, el cine de la placeta de Brixton, per vore la segona peli de la trilogia Millenium. Vaig pel tercer llibre i estic realment sorprés de com vaig millorant l'anglés. Són uns totxos de 600 fulles de mitja i estic totalment engantxat així que estic esperant pujar al metro per agafar-me a Sallander, Blomqvist i demés per banda i sumergir-me en el món policíac que ha creat Stieg Larsson. Supose que la trilogia té molt de comercial però que voleu que vos diga, a mí m'està molant prou.
I.... hui, abans d'anar-me'n a Sueca, em pire amb Clara a vore a Placebo a la Brixton Academy. Tinc moltes ganes! moltes ganes de Placebo i moltes ganes de la sala. A ella s'han gravat molts concerts en directe de bandes mítiques. Crec que està oberta més de 20 anys i pel que m'ha comentat Marc l'acústica és bestial... ja vos contaré! bss a tots see you!
este és el mensual (reduït, per a que no es faça pesat):
1. Waiscoat (n):
és una peça que acompanya al "suit" (consultar post anterior) si vols anar més recargolat que el món a una boda, event o similar. També el porten els cambrers d'hotels, com per exemple jo per atendre el bufet del breakfast al Commodore Hotel
2. Clean up (v)/ Set up (v) (the tables):
bàsicament la feina al Commodore: arreplegar taules, netejar-les i tornar-les a muntar. Després de quasi un mes està pràcticament dominat :-D
3. Clumsy (adj.):
Ho he segut tota la vida, i em ve de familia... en cada event familiar (que no eren pocs quan estava per allí) la vajilla va tremolant: els llorets definitivament som clumsys a més no poder... i a jutjar per les apariències la nova saga du el mateix gen... aiquinapor!
4. Tray (n):
Si eres molt clumsy i a més et creus superman i la carregues massa de gots, plats i demés coses després de "clean up the table" pot acabar en terra i armar la de sant quintín... no m'ha passat encara, tranquils... tot i que algun got que altre sí que s'ha fet mil miquetes... que li hem de fer!
5. Skunk (n):
La traducció formal és mofeta però també defineix un tipus de Marihuana. No sé si seria skunk o què però al Carnaval de Noting Hill l'oloreta pel carrer tapava la dels mil menjars possibles que es cuinaven als tenderetes improvissats.
6. Notting Hill Carnival:
Va ser fa dos caps de setmana i la veritat és que estagué de puta mare. Pel que fa al carnaval, em sorprengué que tampoc fora res de l'altre món però, possiblement, la sensació és perquè la marabunta de gent "tapava" les carrosses.... que no la música ni les olors! Du fent-se des dels 60 i l'afluència de personal és massiva. El seu orige crec que està en la comunitat d'immigrants jamaicans que dominaven el barri. Ara, molt més pijo, el barri no pareix el que degué ser algun dia... de totes formes, al carnaval, els africans tornaren a fer-se amb el carrer: recordava molt Brixton.
7. Air Hostess:
Són les xiques que, com la majoria de les australianes del pis de dalt, fan ixos moviments tant extranys dalt de l'avió, just abans de despegar... s'ha de tenir valor per a debutar en el xaleco posat i senyalant com omplir-lo a bufits!! A més d'això, algunes d'elles saben cuinar (que no te res a vore amb la paraula però que em serveix per a dir que la setmana passada vaig provar uns spaghetti a la bolonyesa convidats que em saberen més bé que el món)
8. Track:
El que porta Quique amunt i avall, ple i buit per carregar i descarregar per tota Europa. Després de tres setmanes sense tocar llit, ell i el seu track (també dit "lorry") pararen per Anglaterra i es despediren un ratet. El camió es quedà reflexionant i Quique se'n vingué de visita! Mira que em vaig alegrar!
9. Grave:
Quatre dies li queden al cantant que veierem amb Quique a l'Inn On the Green (molt interessant el pub que em descobert prop de Portobello) per anar-se'n a la "grave". El tio era molt bò, vell punk però com dic, molt cascat... (Steve Dior, li dien?)
10. Holidays:
Mmmmm... en 20 dies currant després de quasi 2 anys d'oposició, ja no me'n recorde ni del que són (mira que les coses bones s'obliden fàcil! jeje). De totes maneres, a final de mes estic a Sueca...espere que l'orage acompanye, almenys, per agafar la bici i difrutar-m'ho un poc!
11. Damn:
difícil d'explicar... la paraula me l'he trobada mogolló al llibre que m'estic llegint, el segon de la trilogia Millenium, que la veritat és que m'està molant prou (tot i que a falta de 100 pàgines no arriba al llistó del primer). Pot significar: "Shit!" (merda!, quan hi ha algo que no ix com volem) i també pot actuar com adjectiu: damn weather = puto orage asquerós que està fent (traducció lliure, of course)
Diccionari de la setmana (noves paraules afegides, i altres posades en context).
To Twist (verb)
El que et pot passar un dissabte de nit (per exemple el dissabte dia 1 d'agost) quan estàs a un concert de puta mare a Brixton, tot emocionat, vinga el bot, i el cos et recorda en el moment d'aterrar del vol de dos pams que estaves pegant que no tens 18 anys.
Ankle (nom)
El que t'acabes de "twistejar" al Windmill (Brixton). Podia ser el dret, l'esquerre o els dos alhora (també havera segut cas). Al meu cas, va ser el dret. Sprain
Després de dos hores a l'hospital del barri (per exemple, el de Fulham, un dilluns per la vesprada) el metge et confirma que el "ankle twist" és tan fort que t'has fet un "sprain" dels lligaments. Usease, "esguince".
Crutches (n)
Vaig estar buscant-ne per internet, de primera mà, de segona, etc. El diumenge havera pagat 100 euros per cadascuna d'elles, per tal d'impedir recolzar el puto peu a terra però al final, després de 72 hores d'inflamació, no han segut necessàries...
Stick (n)
El gasten els uelos, els montanyeros i jo mateix a principi de setmana. Vaig pensar que substituiria les "crutches" però el vaig gastar un matí... no sé perquè, cada vegada que el gastava em feia mal el peu bò... què extrany, no?
Suit (n)
Després de tocar-me del Hilton per a fer-me una entrevista i dir-me que anara el més arreglat possible, me'l vaig haver de comprar. Consta de jaqueta (jacket), pantalons (trousers), camisa (shirt) i corbata (tie) si és el cas. La veritat és que si no eres massa estilós, no tens "suit" perquè no vols, perquè el pack, al PRIMARK, em costa 30 pounds... què li pagaran al xino cosidor? no vull pensar-ho!
Bullshit (adj), rubbish (n/adj), shit (n/adj)
És com podria definir l'entrevista del dimecres. Bullshit, ve de dos paraules: "bull" i "shit". La primera està relacionat amb el que s'ha prohibit a Barcelona (olé). La segona és el que generem cada vegada que anem al "toilet" i ens sentem un ratet... Rubbish és, literalment, basura. Heu vist la peli del "Método Gromhol"? pues més o menys així va ser... jo vaig dimitir als 5 minuts... experiència sociològica interessant i classe de "listening" de bades, almenys.
Pocket (v)
On solc portar mil coses: paperets que arreplegue per ahí, diners, mocadors, la targeta de transport (Oyster Card), la targeta del banc, etc... esta setmana, després de recuperar les classes amb Sònia el dijous, està un poc més plena. O... estava, perquè després de comprar unes entrades per a vore Placebo a la Brixton Academy a final de Setembre, s'ha tornat a buidar! però... el canvi val la pena!!
Wallet (v)
Els diners, les targetes, el carnet, etc. haurien d'anar ahí però, com sóc un puto desastre, la tinc a la còmoda i no la trac a passejar... per cert, el DNI em caduca este mes...
Screw Driver (v)
Serveix per muntar i desmuntar coses. De fet, el que fa és enroscar (ni idea com es diu, ara ho busque!) i desenroscar (idem) tornillos (screws). La paraula me la va ensenyar la veïna de dalt, Sian (assafata de vol australiana, interessada en aprendre castellà i en conéixer gent, entre altres, els veïns valencians del pis de baix) i podia necessitar-lo (el screw driver) per desmuntar la tauleta que ens han donat les veïnes... al final no va ser necessari i Clara i jo li tirarem dos ous i el baixarem a pols...
Gig (n)
És la paraula en "slang" (argot) que utilitzen per a descriure el que va a fer Placebo a la Brixton Academy, el que estaven fent els músics quan em vaig "twistejar" el meu "ankle" dret o el que estaven fent ahir, a l'Effra, els músics de jazz mentres ens feiem una cervesseta... molt tranquilet i molt de puta mare.
Sightseeing (n)
És el que estaven fent fins el dissabte Ventura&Mer, from Sueca-València-Mallorca, durant uns dies a Londres tal i com m'ho contaren el dissabte matí, al Soho, en una birreta per davant. I... el que continuen fent Miquel&Inés&Marc(et) durant 15 dies ací a Londres... visca el funcionariat! la paraula va aparéixer al curs d'anglés que he començat esta setmana: molt interessant! el mestre és un xafat anglés, megaflipat en la fonètica, la ironia, i les seues classes... molt entretingut! També ho vaig fer ahir, quan vaig anar a pegar una volteta (abans d'anar a Brixton) per vore Battersea Park i és el que acabe fent cada vegada que m'agafe un autobus per anar a algun lloc i vaig veient per on vaig, com estan conectades les zones, etc.... com per exemple el dissabte de nit, quan ens pegarem un passeget amb autobus fins a Brick Lane per vore l'ambient que va ser més llarg que l'estància allí...
I... per acabar,
Atornillar = to screw on Destornillar = to unscrew
I a tot açò va i "la Roja" guanya el mundial... no sé si tinc una facilitat innata per posar-me en situacions on sóc la "oveja negra" o si al final sóc jo el que me les genere (més bé crec que és aquesta última) però, com ja em passà quan comencí a treballar a Madrid, en les discussions a l'hora del desdejuni-esmorzar sobre l'Estatut de Catalunya, el matrimoni homosexual, la negociació amb ETA o el cas "de Juana Chaos" (per cert, algú sap que ha passat¿?? perque els de El Mundo en donaren pel sac que si estava en Belfast, que si s'havia fugat, etc... i ja han parat), ara em torna a passar ací... Un diàleg típic introductori quan conec algú és el següent:
(ELL/a): - Where are you from? (JO ): - Fom Valencia (Spain) (ELL/a): - CONGRATULATIONS!
i ara... què toca contestar?? pues, com a mí em mola ser sincer, la resposta comença sempre en la línia de "la veritat és que em dóna un poc igual" per passar al ja habitual "és que tampoc tinc jo un sentiment espanyol massa fort, saps¿?". Crec que els que es queden més planxats són els espanyolets que m'envolten (als cursos d'anglés està ple). No sé, pareix que no s'ho puguen ni imaginar quan, donat la realitat de l'Estat, almenys ho haurien d'entendre.
Bé, siga com siga, el cas és que diumenge passat va guanyar Spain el mundial de futbol. Vaig vore el partit a l'Effra, a Brixton, amb el meu col.lega Raphael (sona a que després del partit pujarem a la tarima a cantar, eh? jejeje) i l'ambient estava de puta mare. Pocs espanyols i molta gent buscant l'excusa perfecta per estar al bar i prendre una birra. Entre música, centre de reunió, programació de partits, etc. tinc la impressió de que gran part de la cultura del pub a aquesta ciutat (i supose que quan isques de Londres encar més) funciona perque és un centre socio-cultural en sí mateix. Com dia, l'ambient estava bé, molt lluny de forofismes, banderetes, càntics vomitius i demés... però es veu que no va ser així a tots els llocs de la ciutat: al centre, crec que a Picadilly Circus o Trafalgar Square, l'ajuntament posà una pantalla gegant i podeu imaginar-se l'embaf... hi haurien més banderetes per ací que pels balcons de Madrid el dia que al tio Rajoy li va vindre l'arrebato d'espanyolitat i reclamà al personal que no es tallara un duro i tirara de sentiment i de reixeta de balcó on amarrar la insignia de la "nación" (una única, of course, d'acord amb el TC). I a tot açò, a Catalunya, la major manifestació de caire nacionalista de la història: quines conseqüències tindrà?¿ no sé per què, però sóc molt escèptic...
Per altra banda, vos presente la meua nova casa:
Com la majoria ja sabeu, m'he canviat de casa. Des de fa més o menys una setmana he deixat Brixton per West Kensington. Encara no puc dir massa coses del barri perque estic descobrint-lo però pinta bé. Res a vore en Brixton, per altra banda. Açò està molt millor comunicat però és prou més tranquilet i, prou més pijet també, per a què negar-ho... hi ha un baròmetre (totalment personal) que gaste per vore el grau de "riquesa" de les zones o el tipus de lloc al qual em trobe, ací en Londres, i que a mí almenys em dóna una idea inicial d'on estic: és el percentatge de gent negra que hi ha als pubs. Per ací no hi ha ni cristo! No sé, possiblement, com en el cas del gènere, les diferències en quan al color de la pell encara existeixen, tot i que no legalment, si de fet... bé, de totes maneres, açò és altra història... ja seguiré informant!
Passa el temps volant i ja quasi no me'n recorde de que fa dos setmanes (dos setmanes ja!! buff) vaig estar a Sueca. Els dies a casa van estar molt bé encara que tant plens de coses que vaig necessitar tornar per descansar... vaig poder vore a la família, estar en els meus pares i vore l'evolució de ma mare i la seua "nova" cadera, els nanos, germans, tios i demés i tots els amics que vaig poder, boda "rara", per no-normal, que no per que les sensacions foren rares, tot el contrari!.
L'arribada va ser un poc cahòtica pel que fa a l'oratge: esperant anar sobretot per vore a tots i nadar i agafar la bici i a l'entrada a sueca estava caiguent una pluja d'estes típiques de setembre del costat de la mar: llamps, aigua i més aigua... pues sí que estava bé la cosa! al final es mig arreglà el cap de setmana i excepte la volteta en la bici vaig poder fer (quasi) de tot. Arribí dimarts de nit i agafava l'avió altra vegada cap ací el diumenge per la vesprada. Dimecres vaig fer incursió a La Casona, dijous soparet a la casa de Corbera amb quadrilla fortalenyera al complet (Juanito, ja saps que sempre que vullgues ma casa la tens oberta.... i més encara si et curres tú tot el sopar!!) i divendres eixida nocturna per Sueca... va estar bé, l'únic és que el dissabte de matí estava Vicent esperant-me per anar a la boda. Com dic, la boda era tot excepte una boda "normal". Jordi i Mercé (moltíssimes gràcies, xiquets!) llogaren una espècie de Masia que te distintes habitacions repartides en casetes, entre una pinada bestial al costat d'un riuet que pots utilitzar per anar amb canoes, agafar una barqueta o tirar a algú o altre dins i riure't un ratet... paelleros, altres casetes fent de menjador, etc... va estar genial, la veritat!
Anarem arribant i organitzarem una torrada per dinar. Al final els distints grups (estavem nosaltres, els amics de Jordi de la Universitat, amics de Jordi de Catarroja, gent catalana que venia pel costat de Mercé, etc.) anarem un poc "cada ú a lo seu" a l'hora de dinar però per al sopar, al costat del riuet en la terrasseta del que feia de menjador, la cosa es va empastrar i ferem colla conjunta... tanta, que nosaltres "actuàrem" representant una paròdia de boda "formal". Jo era un de tants acoliquets o assistents del capellà però este, l'artista del Xavi, s'emportà la palma... Açò entrava dins d'un conjunt de sorpreses que li organitzaren a la parella. Va molar molt, la veritat. Tot açò, ataviat dels habituals pantalons "vaqueros", xancletes i demés... relaxing people, vaja! sempre m'he preguntat per a què tot el paripé de la vestimenta... ahi està la prova de que al final no serveix per a res!
M'ho vaig passar de puta mare encara que estava un poc fet pols del dia anterior. Com els vaig dir, tant a Jordi com a MErcé, era la primera boda, en anys -excepte algunes excepcions: eivissenques, p.ex.- , a la que m'avellia de veritat anar ja no sols per vore als casamenteros sinò per tot el rotllet associat.
I res... el diumenge, dinaret familiar gaudint dels nanos (cada vegada estan més xafats i més graciosos) i després cap ací altra vegada. Ací aquestes dos setmanes me les he passat buscant i buscant... aquesta setmana he recomençat les meues classes de dos hores diàries (com a mal menor) amb els training teachers. Esta setmana, altres nous, i la veritat és que pinten de puta mare. Entre mig.... eixida de Londres el cap de setmana passat per a vore la mar. Vaig estar amb Clara a Brighton i em va molar prou. Va ser curt perque anarem i tornarem en un dia (dissabte) però feia un oratge espectacular i la ciutat és molt bonica i té molt d'ambient...
i... res! me'n vaig als cursets que se'm tira el temps damunt! iequevoy! deixe unes fotos...
A Dramis.... Preparant el sopar a Corbera a punt de sopar ja el lloc de la boda, al costat del riuet preparant la torrà jejeje... quina traça... a punt d'agafar el cotxe el diumenge de matí Brighton: entrada al Royal Pavillion Pels carrers de Brighton La mar anglesa....
5 setmanes ja, exactament el mateix temps que vaig passar en Novembre, des de que vaig arribar ací, en aquesta segona etapa londinenca. I hui, d'ací no res, faig un break i em pire uns dies a Sueca. Com ja he comentat per ací, estic fins el diumenge allà per anar a la boda del Jordi, que m'avellix un ou. Pel que fa a l'última setmana per ací, continue en la meua hiperactivitat social, quedant en uns i en altres i intentant aprofitar tot açò al màxim. Vaig estar la setmana passada passejant currículums per ací i vaig anar a una altra ONG per parlar en ells. Es tracta d'Article-25, què la veritat és que pinta molt bé. S'encarreguen de desenvolupar solucions fonamentalment arquitectòniques per a situacions d'emergència en països en vies de desenvolupament. A més, organitzen jornades tècniques sobre aquest tema... estic intentant que em facen una rebaixeta per a la pròxima que serà el divendres de la setmana que ve i a vore si assistisc perque la veritat és que pinta molt interessant. Vaig estar parlant en el director de Projectes i pareix que el fet de que parle francés els interessa prou... de totes maneres, a vore com queda la cosa.
Pel que fa a les classes de Sònia, ahir vam tenir la segona sessió. Va estar bé encara que anem moooooooooooolt poc a poc. Com deia un saharahui que ja fa molt de temps es quedà a ma casa d'El Perelló, "pasos lentos, pero seguros".... espere que no se'm desespere i es desmoralitze amb l'AUTOCAD i ho envie tot a la merda... jejeje... supose que no!
I... lo de les quedadetes intercanviadores d'Anglés-Castellà continua funcionant. El diumenge torní a quedar en Karine, la xica francesa que viu ací 10 anys i que vol practicar el seu Castellà i estaguerem xarrant un ratet de tot i de res... és la segona persona budista que em trobe per ací... camp per explorar! almenys, per saber què collons pensen... El dissabte, un dia abans, quedí en altre xic: Taiwo. No sé per què me l'imaginava oriental i allà estava jo, a Picadilly Circus, buscant xinos perduts que estagueren esperant-me... al final m'aparegué un xic (uns 25 anys) de pares Nigerians... xino del tot, vaja! anàrem a fer un café i estaguerem dos hores parlant de la història del Regne Unit, de l'Estat Espanyol, de Nigèria, del fútbol, etc. pareix molt bon tipo i, ara sí que puc dir, que el meu anglés és moooooooolt millor que el seu castellà! li vaig conjugar tres o quatre verbs i se n'anà més pagat que un huit! jejejje... De la xarradeta amb TAiwo vaig anar passejant (40 min, més o menys) fins la Tate Modern Art. Si les exposicions són interessants, l'edifici, al meu paréixer, encara ho és més... just al costat del riu, en una antiga fàbrica rehabilitada i amb unes vistes des de la cafeteria a la catedral de Sant Paul i al pont del Mileni (que uneix la Tate amb ixa catedral) impressionants... ahí van unes fotos.
Tate Modern Art (al fons) i pont del Mileni
Catedral St Paul i pont del Mileni
Deprés, per la nit, vaig estar a un bar celebrant l'aniversari d'un xic de Sueca que està per ací. Va ser un poc Sueca-group però ho passarem de puta mare.
Diumenge, quedadeta amb Karine de matí i per la vesprada vaig estar a BrickLane amb Clara i una parella turca amiga d'ella que són molt bona gent. Altra vegada practicant l'anglés... poc a poc...
I... res, com dic, em pire a Sueca en unes hores. Ja he acabat les classes d'anglés en esta primera etapa i sobre les classes gratis de tres mesos que havia de començar a la tornada no es sap res pel moment. El cas és que en açò de la crisi el govern ha tallat les ajudes i no saben quan tornaran a arrancar així que supose que o tornaré a fer un meset amb els training teachers o em pillaré alguna altra cosa per continuar millorant l'idioma... ja vorem, ho decidiré a la tornada! a tot açò, mhe de posar les piles en el tema de la feina... ja tinc coses a fer quan vinga, no?
Deixe unes panoràmiques que vaig montar ahir... b7s a tots
Després del parèntesi al diari d'abord per reproduïr l'article sobre el diari Público, torne ací per contar les peripècies Londinenques. Des de que vaig posar l'anterior post, on contava les primeres experiències per ací, la cosa continua animadeta. Per una banda, a nivell internacional, ha passat el que tots ja sabeu amb l'assassinat d'al voltant d'una decena de militants per part de l'exèrcit d'Israel. No sé si val la pena incidir un poc més en la sensació per una part de que l'Estat d'Israel està fent una autèntica barbaritat en els palestins i per altra de que no hi ha ni cristo que els pare els peus... ni voluntat tampoc, vaja! on està el president de torn de la Unió Europea? on estan els grans defensors de la pau i la justícia mundial? de moment, passat poc més d'una setmana la notícia ha anat perdent importància a les primeres pàgines dels diaris nacionals (al menys dels de l'Estat Espanyol i d'Anglaterra). Estava fent coses un matí amb l'ordinador i vaig escoltar la notícia. Tot seguit vaig buscar per internet a vore si s'havia convocat alguna cosa ací en Londres per protestar contra això i vaig trobar una concentració a les 2 de la vesprada. Allà vaig estar... era davant de Downing Street, allà on resideix el primer ministre anglés i, a les 2 en punt no hi havia massa gent (unes 50 persones). Conforme passà el temps, sorprenentment s'anà omplint i omplint fins ser al final unes 2000 o 3000 i tallar el carrer que uneix la Parlament Square amb Trafalgar Square. Ahí deixe unes fotos... calia estar, encara que la sensació és que al cap i a la fi no servirà per a molt però, m'alegrà vore que una convocatòria espontània reunia tanta gent.
Per altra banda, en l'aspecte laboral, la setmana passada em vaig dedicar a recopilar informació d'ONGs de cooperació al desenvolupament ací a Londres on poguera posar el meu CV per vore si sonava la flauta. Vaig estar a una organització especialitzada en temes d'aigua (WaterAid) i a Acció Contra la Fam. Dels primers vaig treure un llistat de les ONG que estan inscrites a Anglaterra i dels segons, no res en clar, encara que la tipa de recursos humans amb la que vaig parlar agafà el CV, digué que estava de puta mare per a treballar fora (Haití, Àfrica, etc.) però que per a ací ho veia malament. De totes maneres quedà en dir-me algo la setmana que ve. Esta setmana encara no he pogut anar a rematar la feina i tirar de llibreta d'adresses que m'he fet a partir del llistat facilitat pel tipo de WaterAid. I.... no he pogut perque bàsicament he estat preparant la classe (sí, sí, hui he començat!) d'Autocad que he de donar cada dilluns o dimarts. Ha estat de puta mare, la veritat. Al final he preparat un mogolló de transparències i no hem arribat ni a la meitat. Jo m'he quedat content i Sònia crec que també així que... el dilluns que ve repetirem.
Pel que fa a les classes d'anglés, continuen anant de puta mare. Estes dos últimes setmanes hem tingut 6 professors distints dels de la primera i la veritat és que alguns molt bé, altres bé i altres regular. Tot i açò, la sensació ha estat molt bona. A més, en dos setmanes en ells, he fet amistat en dos o tres i el més segur és que dóne, almenys, per fer-nos alguna cervesseta per ahí... temps al temps! En tot açò de l'anglés, continue anant a l'Euroclub, què és esta espècie d'organització que organitza converses tres dies a la setmana. També molt bé, la veritat. Em permet millorar l'anglés, treure a passejar el meu francés i conéixer altra gent... no sé per què però cada vegada hi ha més gent jove! es veu que s'acosta l'estiu i que la gent té ganes de vindre a millorar l'anglés... benvinguts siguen! jejeje. A més, per rematar ja la intensitat total, vaig posar una espècie de post a una web molt comuna ací a anglaterra: Gumtree. Açò te un poc de tot: pisos per llogar, bicicletes, motos, cotxes, feines... i entre elles, gent que busca intercanvis lingüístics per practicar. És el que té una ciutat tant resumament gran com Londres: sempre hi ha alguna cosa que oferir i sempre hi ha algú interessat. Així que després de contestar a uns quants anglesos que en principi volien practicar el castellà i no tenir cap resposta vaig posar el post. I... res, em contestà de seguida una xica francesa que du vivint ací 10 anys i que viu prop de ma casa. Al final vaig quedar en ella el divendres i va estar prou bé. La tia pareix una bona tipa així que estaguerem a un baret xarrant un poc de tot en general i fent-nos unes birretes. He de confesar que el seu castellà és millor que el meu anglés però bé... Va estar bé, la veritat. Supose que tornaré a quedar en ella prompte. Justament hui m'ha contestat un xic i he quedat en ell dissabte de matí... a vore com va la cosa...
De l'aspecte més lúdic, els dos caps de setmana (este passat més pròxim i l'altre) han estat de puta mare. Del primer no me'n recorde massa de tot però vaig estar al Hootananny el divendres amb un xic italià i la nòvia. El diumenge vaig estar a l'Effra amb Clara veient un concertet de Jazz. Est cap de setmana ha estat molt bé, la veritat. He visitat Regent's Park i que vaig a dir... espectacular, la veritat. Com diu Mark, els anglesos fan coses molt malament però els parcs, els saben fer de puta mare. Vaig estar estobat quasi tota la vesprada del dissabte. Després, per la nit, al Hoot altra vegada a vore uns concertets i disfrutar de la terrasseta. Se'ns va unir Raphael (un tipo francés de les converses, amb el nom este peculiar que té) i uns amics. Després, diumenge, vaig anar al cine a vore una peli francesa (estaré practicant més l'anglés que el francés?¿?).... Així que res, patint un poquet, com podeu vore....
Ahhh! i d'ací una setmana vaig a Sueca. Arribe dimarts per la nit i estaré fins diumenge. L'excusa, a part de vore a la gent, és anar a la boda del Jordi, de Catarroja. Crec què és l'única boda en molt de temps que m'avellix anar. Ja s'ha casat, de fet, però ha llogat una megacasa amb piscina, habitacions i demés per un cap de setmana complet. El plan és totalment lliure, anar i tornar quan es vullga... evidentment, res de corbates, trages ni històries rares.... boda hyppie total vaja! a vore si anem aprenent a que estes coses poden fer-se molt més naturals... ja vos contaré!
Hui ja fa dos setmanes que he arribat a Londres en aquesta segona etapa i la veritat és que pareix que haja segut ahir... evidentment, no per que no hagen passat coses sinò per ben bé al contrari, per què ixen coses, en faig d'altres i el temps passa ràpid com la llum!
Visc altra vegada a casa de Mark, a Brixton, al sudest londinenc. L'àrea ja me la conec un poc després de la incursió de novembre ací però ara està molt més bonica, amb l'oratge primaveral-estiuenc que està fent. És bestial vore al personal en les terrassetes dels pubs, als jardins i places públics, etc. tirats prenent el solet... es veu que tampoc és massa normal per al mes en el que estem que faça sol tant seguit... crec que deu de fer una setmana que no cau ni una gota!!! per a mí açò és tota una novetat en aquest lloc...
Com dia, en aquestes dos setmanes han anat passant coses: he anat a un concertet de jazz, he aprofitat el bon temps per passejar per vora el riu i estobar-me a la gespa de la Tate Modern Art, m'he rodat (quasi)tot Hyde Park, m'he apuntat i ja he començat els cursos d'anglés, estic a punt de donar-li classes a una dona de dibuix tècnic, etc. En l'aspecte més lúdic-nocturn, com dic, he estat en diferents concertets. El primer de tot fou el dia que vaig arribar, a la zona de Camden. Fou en un baret i la veritat és que estagué de puta mare. Després, no recorde ben bé quan, vaig fer un remember del Hootanany per confirmar què és el millor bar del món! jejeje... altra vegada al Hoot, veien un concert raro com no s'ho podeu imaginar, amb un escenari més bé xicotet i possiblement 10 o 12 persones dalt i un ambient baix inimaginable. Vaig estar de passada, més o menys una horeta però ja dic que va estar genial!! I... la setmana passada vaig vore a Mark actuar davant públic per primera vegada. Va ser dijous passat i era una festeta d'aniversari d'un amic seu (Rax?¿ Rex?¿?). Vaig flipar en el nivell d'organització de l'"event".... buff!! era a un reservat en un pub que estava de puta mare. Hi havia com un presentaor que va introduïr la gent que ixia a la tarima: Mark i Steven per tocar, tres humoristes -un espanyol, un americà i un anglés- i altre grupet per tocar... com dic, molt de nivell! va estar francament bé i, com podeu imaginar-se, jo no vaig pillar ni papa dels speakers anglesos... o siga que, intentant riure a l'unísono de la multitut per no paréixer ni amargat ni gilipolles... jejeje..
Respecte a l'aspecte més "acadèmic", aquesta és la segona setmana de les classes d'anglés i la veritat és que estan de puta mare. Es tracta d'unes classes donades per (quasi)professors que estan fent pràctiques i són molt barates. Vaig dos hores al dia, 5 dies a la setmana i pague 25 lliures al mes (uns 30 eurets)... o siga, tirat de preu. Vaig anar directe a aquestes classes perque em pareixia una passada pagar les quasi 400 lliures que vaig pagar en novembre i la veritat és que no tenia massa clar com seria però sabia que almenys em serviria per estar fixat en un context de parla anglesa dos horetes tots els dies. La primera setmana vaig eixir supercontent. En general són gent jove molt motivada que fan les classes molt dinàmiques i, davant d'açò, crec que la colaboració dels alumnes és major que de normal. A més, hi han com 6 mestres que estan una setmana i van partint-se les classes entre ells: aquesta setmana n'han entrat de nous. Justament ahir hi hagué un que em proposà algo que no sé ben bé el que és. En principi vaig entendre que per al seu treball havia de presentar una memòria o algo aixina en la qual havia d'incloure algo particularitzat entre ell i un alumne i em preguntà si tenia algun inconvenient... el que passa és que també va dir algo d'un bar i una cervessa i ja no em vaig aclarir: supose que hui ho aclariré però la veritat és que si puc tindre alguna "classe" més gratis pues benvinguda siga. A més, també m'he fet el National Insurance Number. Açò és com el número de la seguretat social que et permet treballar i demés. Amb aquest, hi han uns cursos d'anglés subvencionats per la Unió Europea i totalment gratuïts, ja molt més seriosos, que duren tres mesos. Vaig anar a preguntar i ara no puc començar però supose que en juliol o setembre tornen a arrancar així que, estic en l'all i m'avellix mogolló.
La veritat és que estic ansiós en el tema de l'anglés (ja ho sabeu que sóc prou cagapreses per a les coses). Intente practicar en casa amb el Mark, evidentment a les classes d'anglés i sempre que puc però encara em dóna malixia tindre tantes coses al cap que no sé com dir... com diu Mark, què collons vull si sols duc ací dos setmanes!! Ahir, respecte l'anglés, va molar amanta perque a les 6'30 vaig anar a un grup de conversa en anglés que estagué realment bé. Es tracta d'una espècie d'organització (Euroclub, es diu), que va descobrir Clara i que jo m'he apegat a roda clarament. Vam estar dos hores llargues parlant i parlant en gent anglesa un poc de tot i de res. Queden al bar d'un hotel i cadascú que arriba es coloca on pot i comences a parlar: hi havia anglesos sobretot, un italià, una francesa, una dona espanyola, Clara i jo. Ahir tocava únicament anglés i va estar genial. El dijous tinc intercanvi de converses francés-anglés (a vorem l'empastre com va) i el diumenge espanyol-anglés... interessant, no? La gent en general és granaeta però molt interessant. Supose que també quan has estat visquent en distints llocs durant la teua vida, saps enfatitzar amb la gent que acaba d'arribar i sempre consideres que cadascú, amb la seua realitat particular, té coses per aportar-te.... estic molt content!
Respecte al tema professional, la cosa no està tant clara. Per una banda tinc l'opció, que ja s'ha concretat, de donar-li classes particulars de dibuix tècnic a una dona. Vaig quedar en ella la primera setmana i em convidà a un soparot de por. Va ser en un xinés, però car. Car i bò, of course. A mí, com tots estos mesclaillos em molen prou, m'agradà moltíssim. La setmana passada me la vaig passar-en aquest tema- bàsicament ajudant-la a fer un dibuix que necessitava entregar per a la Universitat. Ahir em vaig passar tot el matí en ella i quasi el deixarem rematat. Al final hem quedat en que li donaré dos hores a la setmana (dilluns o dimarts) de dibuix tècnic: teoria i pràctica amb l'ordinador. Açò em donarà alguns duros per pagar almenys l'allotjament així que la veritat és que em ve de puta mare. L'únic problema és que ella és de Sueca, encara que du ací més de 20 anys.... o siga, que la llengua de moment és l'espanyol així que res, poc a poc a vore si vaig canviant i acabe donant-li les classes en anglés. Pel que fa a un curro ja més seriós, la veritat és que pareix que ací hi ha prou ofertes. Per una banda està la possibilitat del treball de batalla com a cambrer, ajudant de cuina, a un hotel, etc. i per altra banda està buscar un treball molt més dins del camp de l'enginyeria o de mestre en alguna acadèmia. Al primer (cambrer, etc.) és fàcil d'entrar, és una qüestió de temps. Respecte al segon, el problema és que encara no em senc capacitat amb el meu nivell d'anglés per passar una entrevista d'aquest tipus. Així que supose que de moment, fins que no s'acaben les classes d'anglés no buscaré treball intensament. Després, intentaré buscar alguna cosa aplicada dins del camp de l'enginyeria i, segons com tinga el nivell d'estrés i de ganes d'activitat ja diversificaré les opcions... aniré contant-vos-ho!
Vos deixe unes fotetes per fer-vos les dents llargues! besos a tots!
Hui he tingut una experiència novedosa que m'està fent reflexionar sobre diverses coses. Aquesta, possiblement no ha segut tampoc una cosa transcendental però, com dic, ha estat un poc xocant. El cas és que hui s'ha produït una Assamblea Ordinària d'Enginyers Sense Fronteres - Associació per al Desenvolupament (ISF-Apd), organització de la qual sóc soci i voluntari. Com a soci, no és la primera vegada que assistesc a una d'aquestes assemblees però si què ho és la forma en la qual ho he fet (ho estic fent, encara!). Ho estic fent des de Sueca, a través d'Internet. L'organització de l'event m'ha sorprés favorablement. Des de ja fa temps, a l'organització, qualsevol taller que s'organitza es llança via internet. L'única (fins hui) que havia seguit fou un tostó infumable, no pel taller en si sinò per la logística i els problemes informàtics derivats: mala audició, es tallava constantment, etc. Hui pensava que seria el mateix i que duraria una "rosà" davant la pantalla però no. Ha funcionat a les mil maravelles i els documents de suport de l'assemblea (transparències PPT fonamentalment) estaven convenientment situats a la web per poder seguir-les des de casa. L'ús i aquesta aplicació de les noves tecnologies em pareix realment interessant!
Una de les coses que més m'atrauen d'estar en aquest all és precisament tenir una posició d'observador de com es gestiona un moviment com aquest: la celebració d'assemblees, la figura de les juntes directives i les votacions internes. Justament en aquest punt voldria parar-me un poc. La primera vegada que vaig estar present a Madrid a una d'aquestes assemblees em sorprengué (i ara per a mal) el corporativisme del públic front les propostes que es llançaven des de la junta. Com pot ser que no existesca discrepància? Com pot ser que gairebé el 100% dels vots siguen sempre favorables?
Aquestes votacions són a ma alçada, cosa que podria explicar aquesta uniformitat. Altra, és que l'assistència representa sols un 10% dels socis de l'organització així que, supose, que són els més implicats, i per tant, els més pròxims a la pròpia direcció. I l'última, la por a que algú s'agafe malament la crítica d'altre. Aquest últim és el que em fa més por: per què ens sap mal? Evidentment que a tots ens congratula tenir palmadetes a l'esquena d'acceptació quan manifestem una opinió però açò no és una tertúlia de bar entre amics. No sé, em pareix extrany i, a més, em pareix massa uniforme.
Justament hi ha hagut un moment on les coses no han anat com les previstes. Un soci ha presentat unes esmenes a un document i la votació a les 4 esmenes (que tampoc eren gran cosa, simplement un tema semàntic) s'ha produït de manera secreta, és a dir, sense mà alçada. Veient com anva a acabar, s'ha intentat fins i tot que retirara les esmenes, supose que per "no cagar-li la cara". No han prosperat però ja no s'ha vist la uniformitat anterior. Almenys, una companya ha proposat al torn de prec i preguntes que totes les votacions foren secretes, justament perque aquesta diferència -entre la uniformitat total i la discrepància ara- podria explicar "l'acollone" (que no entenc) d'algú de votar contràriament a la majoria.... algo és algo, instantàniament algú ha pensat el mateix que jo.
A part d'açò, s'ha presentat un video sobre el programa al Moçambic que du a cap l'organització i què és al que jo vaig començar a colaborar. Dura set minutets i és un primer avanç d'un documental que està elaborant-se sobre el programa que permet fer-nos a la idea del que s'està realitzant... el deixe ací.
Passa el temps des de la reflexió anterior i passen coses també... tantes com que, altra vegada, se m'acumulen per a contar. Encara que fa sols 10 dies des de l'últim post, tot i que aquest era més bé una referència visual, i 20 des de l'última reflexió (llarga) escrita, passen tantes coses que pareix una eternitat. En el panorama polític nacional hi ha hagut de tot; el tema basc continua centrant gran part de l'atenció (al final ha aparegut el cadàver de Jon Anza -en extranyíssimes circumstàncies- tot i que ha desaparegut ja de la primera línia mediàtica, ETA ha assassinat un policia francés -primera vegada que açò es produeix-, l'esquerra abertzale ha fet un comunicat que pareix que no contenta a ningú, l'Estat parla ara de reformar el codi penal de forma que s'obligue a qualsevol acte electe a condemnar la violència, etc.) però a més s'han clavat pel mig la censura a la mostra de la Unió de Periodistes al Muvim (valencianets, omplim-se de merda un poc més...), ara les acusacions a Jaume Matas (expresident balear), etc.
En relació amb tot açò, i referint-me a l'activitat personal, el dia següent al que es trobà el cos de Jon Anza vaig assistir a Sueca, al Casal Jaume I, a una xerrada de Floren Aoiz sobre la situació política a Euskal Herria, des d'una visió abertzale. Floren Aoiz és un destacat membre històric de l'esquerra abertzale. Fou portaveu, junt amb Jon Idigoras, de la mesa nacional d'Herri Batasuna que fou empresonada allà sobre l'any 2000 per utilitzar els espais gratuïts de propaganda electoral per a emetre un comunicat d'ETA. Al final, les acusacions no fructificaren i després de (crec, parle de memòria) 5 anys a la pressó els soltaren a tots. La xerrada va estar molt bé.... poca gent, i irònicament esperant a vore si venia la policia per identificar-nos a tots. Vaig monopolitzar (més o menys) el torn de preguntes per preguntar-li directament sobre el seu punt de vista al voltant de temes d'interés, per l'esquerra (situació del moviment ecologista anti TAV, possibilitat de continuïtat d'iniciatives com Iniciativa Internacionalista, etc.) i per a Euskal Herria (com s'estava reorganitzant l'esquerra abertzale arran del document estratègic de reflexió, etc.). Molt interessant el seu punt de vista. Per a mí, construït massa en clau nacional interna i mancant un poc de visió global de l'esquerra estatal... evidentment que sabia que era així i que a un independentista no li pots demanar una visió global a nivell de l'estat però, en la meua opinió, cada retall de les llibertats socials (per a tots, que al fi i al cap la llei és comuna) p.ex. en la Llei de Partits o en el tancament de diaris no podrà ser combatuda fins que tota l'esquerra considere que és això mateix, un retrocés en el benestar col.lectiu... si no, cadascú, fora d'Euskal Herria, trobarà la seua justificació interna per dir que, a ixos, ni aigua... sinò, com s'explica que no ens caiga la cara de vergonya (a tots, ja dic) davant les grans possibilitats de que la guerra bruta estiga darrere de la mort d'un ciutadà de l'Estat? (igual dóna que fora terrorista que violador... o no estem en contra de la pena de mort com a principi fonamental?). No faltaren a les cròniques posteriors els intents de criminalitzar el ponent i la ponència.
A més, per continuar en l'activitat, la setmana passada (buff... més bé fa ja 10 dies) foren les falles. Altres falles, però més o menys el mateix que tots els anys. Aci, a 10 metres de la falla de Cervantes, crec que no ha segut tant insufrible com ho creia recordar (serà que queia entre setmana i no hi havia tanta gent rondant-la? serà que amb la crisi han estalviat amb el fil musical?). En la part personal, estava un poc desganat i em vaig tallar de fer retorns al passat per redescobrir els meus 18 anys rondacasals. Sols vaig estar al de Cervantes, veient uns amics, i al de l'Avinguda d'Espanya, a la nit del 18. Al de Cervantes, crec que probablement era la primera vegada que entrava... tot i que sempre, a tot arreu hi ha gent de tot tipus, en general els cervanteros i jo no acabem molt de congeniar (pot ser que acabem embafats per la proximitat que dóna la placeta?). A l'altre, no havia estat mai... sobretot per la distància però em va molar. El personal veia a fito reflexat en mí i si no mho digueren 300 vegades no m'ho digueren ninguna: crec que fins i tot el barman eventual em va convidar pel paregut. El remat, al hot rod... aquest sí que no falla (mai millor dit!).
Després de l'embaf falleril, vaig decidir anar als Albatros a València que ja feia temps que no anava. Vaig anar sol i em vaig deixar portar pel criteri dels programadors de la sala i, sense cap tipus de referència, em vaig enxufar al cos "El Erizo", peli francesa -projectada en versió original, com és habitual als Albatros- que em va molar prou. La peli em va distreure i la reflexió sobre la mort, enfocada des de distints punts de vista, i de les relacions personals - amb el corolari que "el hábito no hace al monje"- em va agradar.
No sé si per casualitat o per una relació d'ixes extranyes en les que jo mai he cregut però a les que cada vegada estic més receptiu, el tema de la mort ha tornat a apraréixer aquesta setmana per la meua vida. Esta setmana faltava la iaia d'una amiga de Sueca i la veritat és que he tingut moltes sensacions intenses: records de ma uela Pepica, sobretot, reflexió sobre el patiment i la visió socio-cultural de tot açò, recolzament, proximitat...
Ahir divendres, incursió a València per aprofitar este solet meravellós que ja feia temps que no estava en nosaltres i gaudir de bona companyia que ja feia (massa) temps que no veia, i per la nit, concert a Sueca dins del festival FolkHivern (que com digué Mara Aranda, excantant de l'Ham de Foc, arrivaba, a raó del nom del festival, un poc tard). El concert, gratuït, va estar molt bé. Per a la qualitat i al preu (era de bades) l'assistència va ser l'esperable (ai quina ràbia que em dóna açò) a Sueca: quatre gats... quina llàstima. Com em digué un amic que assistí, els suecans tenim prou amb les falles i amb el valència (podriem extendre açò al conjunt de la valenciania general??). De totes maneres, si possiblement no podem canviar el món (Sueca, en aquest cas) si que hem d'intentar (com he dit diferents vegades) trobar-nos tots aquells que busquem alguna cosa diferent... en això estem (algú s'uneix??).
I hui, per rematar l'assunt, he anat de bon matí a pegar una volta en bici amb la gent de l'Associació Muntanyeta dels Sants. Altre dia parlaré un poc de l'associació i de com la veig jo. Hui, sols dir que hem eixit a les 8'15 de Sueca cap a la Casella (Alzira), hem creuat pel pas del llop cap a Aigües Vives, després a la Valldigna, per Simat i d'ahí a Tavernes... bestial, en sèrio. Crec què és la millor volta en bici que he fet mai, encara que estic desfet. A les 14'05, apurats, agafavem el tren des de Tavernes a Sueca. Meravellós... ja deixaré l'enllaç a les fotos quan les tinga penjades....
I per acabar, en clau d'humor, un regalet visual... supose que molts el coneixereu -i coneixereu als artistes- a mí, personalment, mha fet molta gràcia... Enjoy it! besets a tots!
Entrades
