i queda un no res...

Molt de temps des de l'última entrada al bloc i hui, de nou, torne a estar per ací. I torne a estar amb energies renovades, després d'una setmana que començà amb un mal d'esquena bestial (coses de l'edat) i que està acabant plenament recuperat i preparant el cap de setmana.

fa dos diumenges, a Maputo, tornant del
Mercado do Peixe damunt d'un tuck-tuck

Cap de setmana que es preveu ací a Manhiça, organitzant alguna espècie de festeta-dinar que congregue a part dels mulungus de la zona i a gran part dels meus companys (i respectives famílies) de treball moçambicans. Festeta-dinar, que servirà per "formalitzar", de manera informal, el final del meu treball ací. De fet, ens avançarem, perquè definitivament acabe de treballar en una setmana, el pròxim divendres dia 3 d'Agost i 4 dies després ix el vol en direcció a Madrid, on em quedaré uns dies treballant abans d'anar cap a Sueca. Este tipus de reunions on es mescla gent prou diferent sempre m'han fet gràcia i sempre resulten, al principi, difícils d'organitzar però al final acaben estant genial. Alguna experiència al pis de Sueca tinc pels meus aniversaris o amb alguna aportació "externa" al sopar de cap d'any amb els colegues. De totes formes, el que organitza sempre és el que pijor s'ho passa, justament per això, per l'interés que tot isca bé.

diumenge, a la platja.

Com veieu, em queda una "rosà". Un no res que passarà rapidíssim, perque la feina apreta i, quan les coses van acabant-se, sempre venen les presses. Presses per fer tot allò que ha segut impossible fer durant aquests 3 mesos i quasi mig que hauré estat per ací. El final del treball, de manera formal de cara al municipi, acabarà el dia 1 amb una reunió on s'espera a l'alcalde, el concejal, els tècnics i els finançadors de l'Agència Espanyola de Cooperació que supose que conduiré jo en la seua majoria. Al fi i al cap, el que ha estat a primera línia de batalla ací a Manhiça he segut jo. Em dóna la sensació, ara que s'està acabant, que per a mí és un repte transmetre la importància de que en un futur l'àrea d'aigua funcione bé. Importància pel que fa a la gent del poble, que si així fóra, acabaria pegant un bot important en la seua qualitat de vida, i importància pel que fa al plantejament polític: reforçar i consolidar un servei públic a un país a l'altra punta de l'Estat on jo visc, Estat que opta per polítiques en direcció totalment contrària. La pressió continua al carrer tot i que caldrà sobreviure a un agost, normalment paralitzant. Tot i això, qui pense que açò morirà és que no recorda l'any passat com soterraren (per a després resucitar amb força) el moviment 15M a l'estiu.

Posta de sol, diumenge passat,
tornant de la platja.

Ja faré una reflexió més calmada sobre les sensacions finals quan passe tot açò i agafe un poc de distància però el que puc dir és que estic content. Disfrute del que faig ací però no tinc sensació de que anant-me'n estiga perdent-me alguna cosa. Vaig venir i (pel que es veu) tenia prou ben assumit el temps que anava a estar i, se m'ha fet el suficientment curt per estar sempre fent alguna cosa i el suficientment llarg per tenir ganes de tornar, descansar, vore a la tots i anar-me'n de viatge en Clareta, abans de començar nova etapa l'any que ve, prop de Barcelona, que promet ser prou interessant. Entre mig, han passat moltíssimes coses, he conegut molta gent interessant, he provat un tipus de treball que sempre havia volgut i mai m'havia decidit i he respirat i transpirat una part d'Àfrica, què si ara ja ho tinc assimilat i no li dóne més importància, estic segur que en la distància i el temps, em donaré compte que tot açò s'haurà instalat dins de mí i que d'alguna forma m'haurà modificat.

De moment, anem a rematar les coses per ací. Ens veiem promptet!

Besos