divendres, 27 de juliol del 2012

i queda un no res...

Molt de temps des de l'última entrada al bloc i hui, de nou, torne a estar per ací. I torne a estar amb energies renovades, després d'una setmana que començà amb un mal d'esquena bestial (coses de l'edat) i que està acabant plenament recuperat i preparant el cap de setmana.

fa dos diumenges, a Maputo, tornant del
Mercado do Peixe damunt d'un tuck-tuck
Cap de setmana que es preveu ací a Manhiça, organitzant alguna espècie de festeta-dinar que congregue a part dels mulungus de la zona i a gran part dels meus companys (i respectives famílies) de treball moçambicans. Festeta-dinar, que servirà per "formalitzar", de manera informal, el final del meu treball ací. De fet, ens avançarem, perquè definitivament acabe de treballar en una setmana, el pròxim divendres dia 3 d'Agost i 4 dies després ix el vol en direcció a Madrid, on em quedaré uns dies treballant abans d'anar cap a Sueca. Este tipus de reunions on es mescla gent prou diferent sempre m'han fet gràcia i sempre resulten, al principi, difícils d'organitzar però al final acaben estant genial. Alguna experiència al pis de Sueca tinc pels meus aniversaris o amb alguna aportació "externa" al sopar de cap d'any amb els colegues. De totes formes, el que organitza sempre és el que pijor s'ho passa, justament per això, per l'interés que tot isca bé.

diumenge, a la platja.
Com veieu, em queda una "rosà". Un no res que passarà rapidíssim, perque la feina apreta i, quan les coses van acabant-se, sempre venen les presses. Presses per fer tot allò que ha segut impossible fer durant aquests 3 mesos i quasi mig que hauré estat per ací. El final del treball, de manera formal de cara al municipi, acabarà el dia 1 amb una reunió on s'espera a l'alcalde, el concejal, els tècnics i els finançadors de l'Agència Espanyola de Cooperació que supose que conduiré jo en la seua majoria. Al fi i al cap, el que ha estat a primera línia de batalla ací a Manhiça he segut jo. Em dóna la sensació, ara que s'està acabant, que per a mí és un repte transmetre la importància de que en un futur l'àrea d'aigua funcione bé. Importància pel que fa a la gent del poble, que si així fóra, acabaria pegant un bot important en la seua qualitat de vida, i importància pel que fa al plantejament polític: reforçar i consolidar un servei públic a un país a l'altra punta de l'Estat on jo visc, Estat que opta per polítiques en direcció totalment contrària. La pressió continua al carrer tot i que caldrà sobreviure a un agost, normalment paralitzant. Tot i això, qui pense que açò morirà és que no recorda l'any passat com soterraren (per a després resucitar amb força) el moviment 15M a l'estiu.
Posta de sol, diumenge passat,
tornant de la platja.

Ja faré una reflexió més calmada sobre les sensacions finals quan passe tot açò i agafe un poc de distància però el que puc dir és que estic content. Disfrute del que faig ací però no tinc sensació de que anant-me'n estiga perdent-me alguna cosa. Vaig venir i (pel que es veu) tenia prou ben assumit el temps que anava a estar i, se m'ha fet el suficientment curt per estar sempre fent alguna cosa i el suficientment llarg per tenir ganes de tornar, descansar, vore a la tots i anar-me'n de viatge en Clareta, abans de començar nova etapa l'any que ve, prop de Barcelona, que promet ser prou interessant. Entre mig, han passat moltíssimes coses, he conegut molta gent interessant, he provat un tipus de treball que sempre havia volgut i mai m'havia decidit i he respirat i transpirat una part d'Àfrica, què si ara ja ho tinc assimilat i no li dóne més importància, estic segur que en la distància i el temps, em donaré compte que tot açò s'haurà instalat dins de mí i que d'alguna forma m'haurà modificat.

De moment, anem a rematar les coses per ací. Ens veiem promptet!
Besos

13 comentaris:

Miquel ha dit...

Ha segut el mes curt pero el mes emotiu,casi me ix la llagrimeta i les fotos super guapes de Martinez ,tu tiraras de menys l' Africa i jo les teues histories al bloc un abraç Willy eres un crack.

els dos: paula i jo. Bessets ha dit...

Hem llegit. Paula i jo, -- la mamà no sap encara que has tornat a escriure al bolc; se n'acaba d'anar a comprar -- el relat que acabes de penxar i t'hem de dir que ens ha agradat moltíssim, més que res per saber-te satisfet amb el treball realitzat -- encara que sempre els que són responsables com ho eres tú sempre els queda el dubte si s'haurà sabut,o pogut -- per una causa o altra -- , sembrar la llavor amb el màxim de profit possible.Se n'alegrem també molt que les experiències hagen estat tant possitives. Segur que, una vegada ací, amb la distància, enyoraràs -- i t'enyoraran --el temps que has passat a eixe racó de l'Africa, per tot el que has fet:pels llaços de forta i sincera i duradera amistat -- entre els amics nadius i "de fora" -- per l'eficaç i honest treball realitzat i per la teua actitud social i solidaria. Hauràs deixat un record amable, senzill, humà, de bondat. Iselvirsnoblidable. Enhorabona. Ens fas sentir molt orgullosos.

tere ha dit...

Molt emotiu el que has publicat .en un no res et tindrem amb nosaltres.Bessets.Tere.

Enric ha dit...

eii!!mikel, papà, mamâ, a vore si al final estem entre tots fent una competició d'emotivitat ací al blogspot!:) gràcies x estar ahí "darrere". quan estàs lluny, sempre t'arriba algun moment q penses q parles molt dl q et passa a tu xo q et falta saber tot allò q els passa als dl teu costat. per què encara q físicament esteu lluny, mentalment esteu ací, sent uns mulungus més

mikel, aneu preparant la caseta d pako q hem d fer un dinaret quan torne, tinc històries, lo menos fins a nadal!!jeje

mamà, papà, m'alegre q vos agrade el q escric i q també em feu sentir sempre en casa. d'ací no res estem x corbera!! un besot fort!

Anònim ha dit...

Hola Enric! Tal vegada siga lúltima, o una de les últimes cròniques, saps que des del Mareny sempre estem pendents de les teues vivències. Es segur que has fet un bon treball, i pensem que a part de la feina, les relacions personals seran allò que mai podràs oblidar, llàstima que la distància siga tan gran, així i tot, la tecnologia permetra el contacte amb la gent que has conegut.
Gràcies novament per fer-nos participar dels quatre mesos moçambiquenys, a ells els deguem coneixer una miqueta la realitat de la zona.
Un beset i fins promte

MONTSE de L´alcudia ha dit...

Amb moltes ganes de voret i emocionada, cada vegada que et llig... Comprenc que tires de menos la feina que tens ara. T´estime.

Enric ha dit...

molt bon dia montse! moltew gràcies x estar ahí, q sé q eres fidel seguidora i comentarista habitual :) (a vore si,xfi) ns veiem promptet! 1bsot wapa!!

clara ha dit...

ieeee enric:-!! a miem pareix increible que jo estiga nadant en un llac d suissa on hi ha un xiringuito amb wifi i puga etar llegit el teu bloc baix d una palmera!! no tenim.fronteres xe!! jajaja disfruta els ultims dies q coneguente t van a caure les llagrimetes. un bes!!! ifins prompte per fi...:-D

Enric ha dit...

Contxa... prepareu-se que quan trega les fotos no tindreu on amagar-se!! ni que fora el viatge de novios! jejej... i, a pesar de la repetitivitat, estic segur que els 2-3 mesos marenyencs es viuen intensament: tinc ganes de passar-me per ahí!

clareta, ja te digo si és ciència a ficció açò de les tecnologies! passa-ho bé al viatget i fes fotos, que després farem competició! ara sí que ja queda no res! iujuuuuuu

ISABEL ha dit...

M´alegre moltíssim, Enric!!!
La teua despedida no podia ser millor. Ens has atrapat amb el relat de la teua experiéncia, però l´ultima crònica es ben bonica i emotiva. Crec que vas ser molt valent quan agafares rumb a Manhiça, i també ho has sifut ara, amb una despedida tan transparent.
Has ficat el teu granet d´arena per a aconseguir un món millor i a més, ho has compartit amb tots nosaltres. Grácies i molts besets. Ens veiem prompte. Isabel

marise ha dit...

crec que tots pensem el mateix, encara que no ho parega hi ha molta gent que t´hem seguit i a mi particularment m,ha semblat molt interessant, perque es una experiencia que sols la viuré a traves de tu. Per cert, ens deguem una felicitació. Ens vegem prompte. Marise.

Enric ha dit...

eeepppaaaaa! sí que és veritat, sí! MOLTES FELICITATS! tu saps q jo al sant no li dóne molta importància però a l'aniversari sí, així que entone el "mea culpa". M'alegre q vos agrade el que escric!
un besot Marisé. Ens veiem promptet!

Moco ha dit...

No' t pots queixar no, ni Roberd Redford té tantes fans i això que protagonitzà “Memorias de Africa".