Matar al mensajero: Wikileaks o la xicoteta llum en mig de la foscor

Fa relativament poc que m'acabe d'alçar (és el que té estar en el teu day off) i ja fa un ratet que estic empapant-me d'informació de distint tipus. Per una part, la informació estatal està copada pels resultats de les eleccions al Parlament de CAtalunya que es feren ahir i pel Barça-Madrid que tindrà lloc esta vesprada però per altra, i és la que a mí més m'interessa, per les filtracions de Wikileaks. Des que aquesta pàgina web publicara els "Diaris de la Guerra", fent públic documents secrets de l'exèrcit estadounidenc on es certifiquen tortures, assassinats de civils i demés barbaritats, he estat pensant en publicar un post per reflexionar sobre açò. Fins ara, per unes coses o altres no m'havia decidit però hui ja toca. I hui toca perquè pràcticament la totalitat dels diaris que estic consultant en la seua pàgina digital (The Guardian, El Pais, Publico, El Mundo) i la BBC estan parlant sobre el tema repetidament el que vol dir que ja ningú pot tapar l'efecte de la bomba ionformativa que és açò.

La primera reacció va a ser la de matar al missatger. Ja he escoltat reaccions de condemna a la publicació de la informació justificant-ho en que posen en perill la vida de moltes persones. De totes maneres, crec que es tant escandalós que ara este discurs no va a servir-los per a res. Si en els últims temps he vist alguns brots d'esperança de regeneració democràtica mundial, aquesta filtració és la llavor principal, al meu paréixer, per a açò... com ens ho gestionarem, no tinc ni idea però, al menys ara tinc la sensació de que una llumeneta de justícia (almenys una, i xicoteta) està brillant. Al sistema, i a la seua forma de funcionar "le crecen los enanos"...

Primer de tot, què és açò de Wikileaks?

Es tracta d'un portal d'internet que agafa el nom de "Wiki" en relació a les "wikis" o ferramenta d'internet (per resumir molt) que permet l'edició de documents per distints usuaris (el més conegut és la Wikipedia, enciclopèdia de referència creada pels propis usuaris d'internet a partir del coneixement de cadascú) i "leaks", que vol dir "filtració" en anglés.
D'on obtenen la informació, no tinc ni idea i, supose que açò serà en aquest moment un dels principals maldecaps de l'administració d'EEUU però el cas és que s'estan convertint en tot un granet en el cul per a la política mundial. Tant, que la pàgina ha tingut problemes per allotjar el domini (crec que en principi es trobava a Suècia però que intentaren carregar-se-la) i que el fundador ha estat acusat d'acosament sexual o alguna cosa aixina... sona totalment a allò de "intoxica que algo queda".

Quines filtracions?

Més o menys, del que es tracta és que Wikileaks ha fet arribar a distints diaris mundials més de 250.000 documents de l'administració d'EEUU que corresponen, sobretot, a la manera de funcionar dels seus diplomàtics arreu del món, la visió que aquests tenen dels diferents líders mundials o com alguns d'aquests liders veuen la situació del món. Per concretar, que si l'Àngela Merkel no te capacitat de decissió, que si el Gadafi és un paranoic total, què si el Putin i el Berlusconi tenen un colegueo que entre ties i petroli no en fan prou, etc., etc.
A més a més, utilitzen (els EEUU) el seu personal per treure informació (espiar, bàsicament) l'ONU i altres institucions similars... una bomba, vaja!

Com?

Els distints diaris (entre els quals The Guardian o El Pais) decideixen què fer i què publicar de la informació facilitada. Així que, anem a vore a l'edició digital d'El País, un serial contant-nos com l'ambaixada dels EEUU a Madrid s'encarrega de pressionar els grups de poder estatals (al fi anem a vore certificats qui són els grups de poder reals de l'Estat) per aconseguir els seus objectius. A nivell mundial possiblement veurem quines maniobres polítiques s'han fet contra Cuba, Venezuela o Iran... i ho veurem, en la meua opinió, no perquè aquests diaris decidesquen publicar-ho (m'extranyaria molt que amb els interessos d'El País en America Llatina i com ha utilitzat en els últims anys la informació en favor d'aquests interessos ara anara contra ell mateixa i publicara informació que certificara que la seua informació era tendenciosa i parcial) sinò perque els documents s'han penjat íntegrament a la web de Wikileaks. Ja hi haurà qui estarà, des d'America Llatina i des d'arreu del món, investigant-los i extraient la informació corresponent.