El bloc d'Enric

Benvinguda putada...

2011-05-12T16:12:00.000+02:00

Ara que s'acosten les eleccions l'activitat política (sobretot la de cara a la galeria) està més present que mai. En aquests últims mesos ha passat quasi de tot. A nivell estatal s'han continuat amb els desgavells i atacs a les llibertats individuals i col.lectives amb la ilegalització de Sortu, la diana destinada a reventar el procés de pau al País Basc (sí, sí, encara que no interesse que estiga a primera línea de foc, desde fa molt de temps que està en peu una nova il.lusió, que pareix que siga la definitiva, pese a qui li pese) i finalment el salvament in-estremis de la coalició Bildu. Té collons la cosa de la independència judicial, el "acate la sentència però no la compartesc", la "unidad de los demócratas" i demés romanços... però bé, això és altra cosa.

Com dia, a banda de la maquinària repressiva ideològica als bascos (en definitiva és un problema d'atac a les llibertats de tots, no ens oblidem), la maquinària d'atontament-inaugurativa va estar també funcionant fins que la llei electoral ho va permetre. Per les noticies que m'arribaven a Londres, a Sueca la cosa estava mogudeta com a tots els llocs: inagura que ens agafa el bou! Per cert, això d'inagurar algo hui per a d'ací tres mesos, no hauria d'estar prohibit?

Davant tots aquests esperpents repetitius (cada 4 anys com a poc) el que a ú li demana el cos és enviar-los a tots a la merda i no anar a votar. No anar, des d'una postura militant, per supost, per a vore si algú es dóna compte ja que la legitimitat que tenen és nul.la i, en segon lloc, per a ser coherent amb ú mateix. I, en aquest punt, arriba el dubte ideològic (que també és repetitu, per cert): hem de tirar la tovallola o hem de donar la confiança a algú per última vegada? (no sabria ni dir quantes vegades he posat la meua papeleta per última vegada!).

I quan ja tenia jo les coses ben clares, putada al canto! hi ha algú que, a nivell local, em dóna plenes garanties, almenys, de que les coses no van a ser "más de lo mismo". Quan més ho pense arribe a la conclusió que, benvinguda siga esta putada!

Ací i ara més que mai, el meu vot no anirà dirigit a unes sigles determinades sinò a una idea innovadora i completament d'esquerres: i açò pense què és el més important. Més encara quan estic pràcticament convençut que ni l'opció del Bloc a Sueca, amb un cap de cartell cacic, populista i completament egocentrista, ni per supost PPSOE, ni tampoc Iniciativa (estos son els que se n'ixiren d'aquella coalició, per la qual vaig decidir votar les últimes autonòmiques, al mes d'haver pres el càrrec) ni Esquerra Unida, que no ha sabut englobar-se en un projecte d'esquerres i unit, que s'intentava quadrar a nivell local, i que ha primat més les seues sigles a la idea que elles transmetien en orige (quina esquerra? com d'unida?) representen un trencament amb la forma de concebre la política ni l'esquerra.

I per què pense que ara sí? Per què ERPV-Sueca?

La raó fonamental és que sé com s'ha gestat i quin és l'objectiu. Bàsicament, es tracta de reaccionar, de respondre agitadament a un conjunt d'atacs i retalls col.lectius i individuals que traten de convéncer-nos que aquesta forma de concebre el món és l'única possible i, per això, tracten d'esborrar la memòria, la història i aniquilar-nos mentalment. I sí, també a nivell local. La mateixa televisió, les cacicades del senyor alcalde, la candidatura d'Espanya 2000 a sueca, l'atur, l'estat del propi poble, les candidatures dofins pagades pel PP (estic convençut) per marejar la perdiu i una esquerra fragmentada que d'esquerres únicament té el nom m'indigna tant que em força a reaccionar.

Crec que no m'enganye si dic que la idea que baix les sigles d'ERPV-Sueca es presenta no és una idea enfocada per aquestes eleccions únicament. És una espurna per encendre una flama social que ja fa temps que està apagada i, per a aquells que teniem decidit, com jo, no votar, també és una putada. Una putada i un compromís. Així que, com diu el lema de campanya, jo m'apunte a Revoltar Sueca!

Pareix que els tambors de guerra tornen a sonar

2011-03-18T15:39:00.004+01:00

L'actualitat tant a dins de l'Estat com a nivell internacional està calenteta del tot.

Pel que fa a la primera, es nota que les eleccions municipals s'acosten. Tinc moltes coses al cap sobre açò i com s'està notant tant a Sueca (pel que fa a les notícies que m'arriben des d'allí) com a la resta de l'estat, sobretot, amb el dubte de què passarà amb el procés de pau -que té tota la pinta de ser irreversible- i el nou partit creat per l'esquerra abertzale: Sortu. A vore si promptet tinc temps per posar ací alguna reflexió sobre tot açò.

Pel que fa a la segona, per una banda encara estem a l'espera de vore l'alcanç real del que ha passat al Japó. Canvi climàtic o no, ja fa temps que determinada gent fa força per acabar amb l'ús d'energia nuclear degut als perills que un mal funcionament (fortuït o com a conseqüència d'un desastre natural com aquest) pot ocasionar o pel tema dels residus radiactius generats. Encara no s'ha trobat la manera d'eliminar-los així que s'optà bé per soterrar-los baix càmeres (nintxos, taüts) de formigó d'alta seguretat o enviar-los als països en vies de desenvolupament. El problema, com sempre, està en com es sostén la vida actual (al nivell de desenvolupament i de despesa energètica que tenim) sense l'energia nuclear. Ahí està el problema i ahí està la prostitució del debat. Cal anar un pas enrere i qüestionar-nos a quin nivell -energètic- volem (o més bé podem, com a éssers vius dins del planeta terra) viure. Siga com siga, en algun moment s'haurà de replantejar el tema si volem, altra vegada parlant en termes d'espècie, continuar existint. També pot ser que ens dóne igual i que volguem viure en la forma en la que ho fem a pesar de que açò pot acabar-se més prompte que tard. Qui vinga darrere ja s'apanyarà, vaja.

A banda del que ha passat al Japó, la cosa a nivell internacional està calenteta del tot (també) pel que està passant a Libia. Pareix que els tambors de guerra tornen a sonar prop d'Europa. Ara, amb una diferència substancial, pareix que ja no són els Estats Units qui promouen una resolució que justifique la intervenció al país sinò que aquesta està feta per dos dels tres països més importants a això que anomenen el vell continent: Anglaterra i França.
El tema, resumint molt i en lo poc que jo sé, és que les "revolucions socials" a Egipte i Tunisia s'escamparen fins Libia i pareixia que el toti, Gadafi, anava a caure com una fitxa de dominó. Mentre el suport als "revolucionaris" anava creixent en la premsa internacional i pareixia que estava tot fet, Gadafi fa una ofensiva militar que encara perdura (almenys fins ahir) i recupera posicions arrassant als "rebels" allà on estaven. A tot açò, entre miges, els rebels expulsen una "delegació" de militars anglesos que arribaren allà armats fins les dents. Pareix que no volen intervencions exteriors però, per altra banda, algun diari trau a la llum converses entre un diplomàtic anglés i els líders guerrillers on aquest venen a dir-los que, home, les coses no es fan així. Haveren pogut ser més cautes i disimular un poquet. Açò va ser al principi de la correguda.
Com que conforme avança, els rebels són aplastats, l'ONU acaba pactant una resolució que pareix ser el primer pas per una intervenció militar extrangera en Libia.
Dit açò, jo em plantege el mateix que quan s'invadí Irak, Afganistan, etc. La qüestió principal no és que el que hi haja siga un fill de puta sinò com determinem qui és un fill de puta i qui no. Perquè si atenem al que ha anat passant històricament el criteri no és, ni molt menys, uniforme. És més, com a conseqüència de la globalització mediàtica i la uniformització conseqüent, podriem dir que els fills de putes "no nacen sino que se hacen". És a dir, ú no és mal o bò perque fa una cosa bona o mala sinò ho és en el moment en que a algú li interessa que ho siga. Qui recolzà els Talibans (armant-los i omplint-los les butxaques) durant la invasió Rusa d'Afganhistan? Qui recolzà Sadam als començaments? I, per últim, per tornar al que ens ocupava, qui ha estat recolzant Gadafi fins fa poc d'un mes?

I ja posats, podem estirar un poquet més el fil, per què ja no és recolçat? qüestió d'interessos i d'oportunisme, tal volta?... crec que ni és la primera ni serà l'última, volaltres que penseu?

com que la memòria és capritxosa, ací van unes fotos que he trobat per a refredar-nos-la... altra vegada, més val una imatge que mil paraules...

"Més val una imatge que mil paraules" o allò que va poder ser i mai serà...

2011-01-18T19:49:00.010+01:00

Després de prou de temps sense parlar de coses directament personals (i dic directament perque al final qualsevol reflexió posada a un bloc és una cosa, evidentment, personal) vull penjar una cosa que m'afecta prou directament. Prou directament perque un dels principals implicats és germà meu així que, intentant ser el més objectiu possible, és prou probable que peque de subjectivitat manifesta.

De totes maneres, tampoc m'interessa massa parlar de què ha passat, per què i qui és el culpable. Simplement m'agradaria des d'ací resumir el problema i donar una informació (gràfica) que, sols per ella mateixa, deixa les coses prou clares. Al menys les coses que crec que són les més importants per difondre des d'aquest bloc. Possiblement és la història del que havera pogut ser (i a hores d'ara encara ho pot ser) i, o molt m'enganye, o mai serà. Anyway, com diuen per ací, anem al gra...

El cas bàsicament és que el meu germà ha segut l'encarregat del projecte de la futura biblioteca de Sueca a la placeta dels Molins. Aquest projecte, per unes raons o altres, es dividí en 4 projectes separats. Així, a cada projecte redactat i aprovat li seguia la licitació de les obres corresponents. El tema s'allargà i s'allargà fins que, una vegada el projecte de l'última fase estava preparat per entregar i per finiquitar el conjunt de l'obra, l'arquitecte responsable (el meu germà vaja) va ser apartat i el projecte tirat enrere. A tot açò, altre arquitecte de Sueca fou contactat per a fer-ho (no entre a valorar l'ètica professional d'aquest ex-company meu d'institut) i al final presentà un projecte de 4a fase que pretén modificar substancialment el contingut de l'anterior. I no em referisc a fer el que queda únicament seguint una altra direcció sinò que per a seguir-la, cal enderrocar part del que ja s'ha construït. Molt comprensible en l'època en la que estem, no?

Però, més que justificar la meua crítica (a l'actuació que es preveu a hores d'ara, evidentment) en el moment econòmic actual, jo la justifique en el següent material... Aquestes són una sèrie de fotos (moltes d'elles muntades per a l'ocasió) que mostren l'estat actual de l'obra i que permeten fer-se una idea de com s'havera pogut quedar. Jo ja tinc clar com podia pintar la cosa. Vosaltres què penseu?

Abans de les fotos, uns enllaços a informació relacionada:

Un error en la web del Ministerio del Interior (per I. Escolar)

2010-12-31T09:17:00.006+01:00

Arran de la sentència de condena per tortures a 4 membres de la guàrdia civil d'aquesta setmana, reproduesc l'article aparegut en escolar.net, pàgina web d'Ignacio Escolar.

Molt recomanable tirar d'hemeroteca per veure a l'ex Ministre de l'Interior tirant merda per la boca, com en ell és habitual... Rubalcaba, i ara què?

allà va... Bon any a tots!

-------------------------------------------------------------------------------

Hace un par de años escribí un artículo a cuenta de las supuestas torturas de Sarasola y Portu, los dos etarras que volaron la T4. Hoy ha salido la sentencia: las torturas de supuestas no tuvieron nada. He repasado aquel viejo texto y, pinchando en los enlaces, acabo de descubrir que el audio de la comparecencia de Alfredo Pérez Rubalcaba donde rechazaba las acusaciones de tortura ha desaparecido de la web de Interior. El enlace sigue operativo, pero el archivo ya no está. Y es el único audio -por lo que he visto- que ha desaparecido de todos los que cada tanto va colgando el departamento de Prensa de Interior en su web.

Seguro que es un error sin importancia, simple casualidad. Seguro que pronto se arregla y así podemos escuchar lo que decía el ministro sobre aquellas torturas. Hasta entonces, nos tendremos que conformar con lo que se publicó de aquellas declaraciones.

————

Actualización 17:57

En la web del Ministerio del Interior el error continúa. Pero a través del caché de Archive.org podemos ver que, en efecto, el audio antes estuvo ahí, y también escucharlo: aquí está el MP3.

Puestos a repasar viejas ruedas de prensa, también es interesante esta otra comparecencia de Rubalcaba sobre Sarasola y Portu, dos días después.

Actualización 21:57

He hablado con el departamento de Prensa de Interior y aseguran que el audio no lo han retirado de la web: “Independientemente de que colguemos los audios en la fototeca, habitualmente los colgamos en las notas de prensa correspondientes a cada acto. En este caso, así lo hicimos y en ningún momento lo hemos retirado de la web, siempre ha estado accesible desde esta nota de prensa“.

La explicación que me dan no aclara por qué desapareció el audio del enlace anterior –como se ve en Archive.org estuvo y ya no está- pero a estas alturas creo que es más fácil pensar en cualquier fallo técnico que en una conspiración.

Matar al mensajero: Wikileaks o la xicoteta llum en mig de la foscor

2010-11-29T11:06:00.005+01:00

Fa relativament poc que m'acabe d'alçar (és el que té estar en el teu day off) i ja fa un ratet que estic empapant-me d'informació de distint tipus. Per una part, la informació estatal està copada pels resultats de les eleccions al Parlament de CAtalunya que es feren ahir i pel Barça-Madrid que tindrà lloc esta vesprada però per altra, i és la que a mí més m'interessa, per les filtracions de Wikileaks. Des que aquesta pàgina web publicara els "Diaris de la Guerra", fent públic documents secrets de l'exèrcit estadounidenc on es certifiquen tortures, assassinats de civils i demés barbaritats, he estat pensant en publicar un post per reflexionar sobre açò. Fins ara, per unes coses o altres no m'havia decidit però hui ja toca. I hui toca perquè pràcticament la totalitat dels diaris que estic consultant en la seua pàgina digital (The Guardian, El Pais, Publico, El Mundo) i la BBC estan parlant sobre el tema repetidament el que vol dir que ja ningú pot tapar l'efecte de la bomba ionformativa que és açò.

La primera reacció va a ser la de matar al missatger. Ja he escoltat reaccions de condemna a la publicació de la informació justificant-ho en que posen en perill la vida de moltes persones. De totes maneres, crec que es tant escandalós que ara este discurs no va a servir-los per a res. Si en els últims temps he vist alguns brots d'esperança de regeneració democràtica mundial, aquesta filtració és la llavor principal, al meu paréixer, per a açò... com ens ho gestionarem, no tinc ni idea però, al menys ara tinc la sensació de que una llumeneta de justícia (almenys una, i xicoteta) està brillant. Al sistema, i a la seua forma de funcionar "le crecen los enanos"...

Primer de tot, què és açò de Wikileaks?

Es tracta d'un portal d'internet que agafa el nom de "Wiki" en relació a les "wikis" o ferramenta d'internet (per resumir molt) que permet l'edició de documents per distints usuaris (el més conegut és la Wikipedia, enciclopèdia de referència creada pels propis usuaris d'internet a partir del coneixement de cadascú) i "leaks", que vol dir "filtració" en anglés.
D'on obtenen la informació, no tinc ni idea i, supose que açò serà en aquest moment un dels principals maldecaps de l'administració d'EEUU però el cas és que s'estan convertint en tot un granet en el cul per a la política mundial. Tant, que la pàgina ha tingut problemes per allotjar el domini (crec que en principi es trobava a Suècia però que intentaren carregar-se-la) i que el fundador ha estat acusat d'acosament sexual o alguna cosa aixina... sona totalment a allò de "intoxica que algo queda".

Quines filtracions?

Més o menys, del que es tracta és que Wikileaks ha fet arribar a distints diaris mundials més de 250.000 documents de l'administració d'EEUU que corresponen, sobretot, a la manera de funcionar dels seus diplomàtics arreu del món, la visió que aquests tenen dels diferents líders mundials o com alguns d'aquests liders veuen la situació del món. Per concretar, que si l'Àngela Merkel no te capacitat de decissió, que si el Gadafi és un paranoic total, què si el Putin i el Berlusconi tenen un colegueo que entre ties i petroli no en fan prou, etc., etc.
A més a més, utilitzen (els EEUU) el seu personal per treure informació (espiar, bàsicament) l'ONU i altres institucions similars... una bomba, vaja!

Com?

Els distints diaris (entre els quals The Guardian o El Pais) decideixen què fer i què publicar de la informació facilitada. Així que, anem a vore a l'edició digital d'El País, un serial contant-nos com l'ambaixada dels EEUU a Madrid s'encarrega de pressionar els grups de poder estatals (al fi anem a vore certificats qui són els grups de poder reals de l'Estat) per aconseguir els seus objectius. A nivell mundial possiblement veurem quines maniobres polítiques s'han fet contra Cuba, Venezuela o Iran... i ho veurem, en la meua opinió, no perquè aquests diaris decidesquen publicar-ho (m'extranyaria molt que amb els interessos d'El País en America Llatina i com ha utilitzat en els últims anys la informació en favor d'aquests interessos ara anara contra ell mateixa i publicara informació que certificara que la seua informació era tendenciosa i parcial) sinò perque els documents s'han penjat íntegrament a la web de Wikileaks. Ja hi haurà qui estarà, des d'America Llatina i des d'arreu del món, investigant-los i extraient la informació corresponent.

Strikes, França-Londres, Rubalcabes i divagacions diverses

2010-10-22T17:07:00.003+02:00

Fa mooooooooolt de temps que sentim parlar, parlem, discutim, divaguem, busquem culpables, intentem eximir a altres de culpabilitat i ens culpabilitzem nosaltres mateixos en allò que fa referència a la crisi. Jo, per a no ser menys, vaig a tornar al tema en aquest post.

Ni sóc expert ni pretenc ser-ho pel que el meu punt de vista és únicament el d'observador de la situació, i no la general, sinò la que m'envolta a mí cada dia.

Avuí ja fa quasi una setmana que estic llegint (prou a corre cuita, per ser sincer) el que està passant a França. Pel poc que sé, s'està lliurant una batalla important pels drets de tots on s'ha de lliurar:al carrer(ací comença ja la subjectivitat del meu relat). Cada vegada que veig com se la gasten els sindicats francesos per oposar-se a les mesures neoliberals imperants arreu d'europa m'entra un sentiment d'enveja i d'orgull per altra banda. La raó de l'enveja crec què és evident i, la de l'orgull, és tant per haver viscut uns mesos a ixe pais com per vore que hi ha més gent de la que jo em pense que, de manera organitzada, vol tenir alguna cosa més a dir que "parar la otra mejilla" quan algú intenta donar-li'n pel sac.

De les coses que més em sorprenen de la situació que estem vivint (possiblement "sorpresa" no seria la paraula perque en la que fa temps que està caient ja ú es sorprén poc dels retrocesos en les llibertats individuals i col.lectives imperants) és que encara trobem, la majoria d'afectats, la justificació per consolar-nos dels retalls portats endavant. Estem buscant la vaselina per a que no ens faça tant de mal?

Des de fa ja un mes he començat altre curs d'anglés els dimecres i divendres i l'espectre social que es divisa a la classe és prou indicatiu de la gent que vivim ací a Londres: gent d'orige oriental (Korea, Xina, Taiwan...), gent d'Amèrica del Sud (Colombia i Perú), europeus i quasi (Estat Espanyol, Txèquia i Turquia), dos dones musulmanes en vèl i algun que altre africà. La situació ací en Anglaterra (econòmica, em referesc) es veu que està prou marejada també i, des de que el nou govern entrà al poder - justament al temps que vaig arribar jo al país- la idea de l'apretó de cinturó ha estat damunt la taula. S'ha vingut especulant prou de per on vindria la destrossa més important: educació, sanitat, desempleats, dones, immigrants, etc. Durant aquest procés, a classe, hem tingut algun debat que altre i, sorprenentment (altra vegada la parauleta), entre aquesta torre de Babel que representa el grup, no hi ha hagut cap consens. El tema en qüestió va eixir arran de la intenció del govern d'impedir l'entrada al país a gent no europea que no tinguera un nivell determinat d'anglés i, segons el que deixà caure la mestra (interessant a nivell polític la Jane) s'interpretava com un intent de frenar l'entrada d'immigrants Paquistanis i moros sobretot (evidentment, utilitze l'adjectiu sense cap connotació pejorativa). Immigrants de primera i de segona, vaja. Però, al que anava, el que m'interessava dir és que no hi hagué consens i hi havia pràcticament un terç de la classe que els pareixia bé la mesura. Però... com podem nosaltres, immigrants al fi i al cap, ser tant resumament egoistes de pretendre que no entre cap persona més al país al que estem? Volem per a nosaltres una oportunitat que neguem per als altres? Que pensa d'açò tota aquella gent que necessità emigrar de Sueca, sobretot a França, per guanyar-se la vida mig segle enrere? A raó de com, en situacions de crisi, les idees xenòfobes van en augment, cal afirmar que tenim, com a mínim, poca memòria.

Per altra banda, i tornant al tema de França, ahir vaig reprendre les converses Francés-Anglés a les que un dia, fa ja quasi 4 mesos, vaig començar a anar. Arribí allí i la primera hora i mija era en francés. Només em vaig sentar a la taula amb un grup de gent que no coneixia em preguntaren que què pensava del que estava passant a França. De seguida em vaig donar compte de dos coses: (1)el meu francés necessita rodatge i (2) era l'únic de l'opinió de que ixa resposta estava de puta mare. Pel que pareix, el personal està prou convençut de la "insolidaritat" dels francesos... per què es neguen si els altres a tot arreu tenim menys que ells (treballem almenys fins els 65)? Altra vegada la (no)sorpresa. O siga que... com que ací es treballa fins els 65, que ells també ho facen, no? I, em pregunte jo, per què som tant resumament perdedors de, posats a igualar les condicions, buscar la pitjor? I si tots treballem fins els 60? Impossible... com que no hi ha diners per pagar el gasto, hem de treballar més. Si que s'han encarregat de (des)educar les televisions, sí! i si que han fet didàctica: busca la vaselina que vaig a per tú.

I es que, en açò, tornem a l'etern debat del repartiment de la riquesa, tot i que a algú li pese que els conceptes esquerra-dreta, lluita de classes i la oposició al sistema econòmic imperant torne cada vegada a aparéixer damunt la taula. Quina va ser la primera solució de Zapatero davant la crisi? No tenim memòria? Injectà diners a la banca per a vore si alçaven el cap... diners públics, evidentment. Redistribució de la riquesa per part dels socialistes, vaja!

En la que està caiguent, una vegada el retall als drets dels treballadors va ser tant gran que no podien mirar a altre lloc, els sindicats es veieren obligats a plantejar-li una vaga general en la que ni ells mateixos creien. Igualet que a França, vaja!.

A tot açò, la repercusió de la vaga general a l'Estat i del que està passant a França tant als diaris anglesos com a l'edició digital dels de l'Estat Espanyol està sent molt menys del que calia (em calia a mí, per supost!) esperar. Parlava de (des)educació als mitjans de comunicació. Exactament la mateixa que hem viscut durant, sobretot, les dos últimes setmanes abans del rescat dels miners xilens. Treballadors en pèsimes condicions que han sofert el que no està escrit i als quals els grans media han tingut en compte per convertir el seu rescat en un reality-show més real que mai. Per què ningú posa la qüestió damunt la taula de qui és el responsable de la mina o en quines condicions estaven treballant?

De totes maneres, en açó de posar qüestions i dirigir-nos, a l'Estat Espanyol podem estar un poc més tranquils hui: la reorganització del govern anunciada esta setmana ha fet que Rubalcaba siga l'home fort per a la nova era socialista abans de les eleccions. La (des)informació està assegurada. Senyor portaveu del govern, som "todo oídos".

coses diverses....

2010-09-27T14:56:00.002+02:00

El virus dels xiquets s'extén per tot arreu. Aquest setembre, com celebrant que l'estiu s'acaba, he rebut prou noticies de projecte de xiquets vinguent de camí. Hi han de tot arreu, ampeltats Riolencs-Suecans-Fortalenyeros, Suecans de pura zepa, Valencians -de la capi, vaja- etc. El que dic, deu de ser la tardor o deu de ser l'edat, més bé... coses de la vida! alegries immenses, vaja!

A part de l'activitat noticiera relacionada amb el pròxim baby-boom (igual és que la gent, en èpoques de sequera laboral tira per la via d'intentar aplacar l'estrés fent el que toca, posant-li, com diu el refran, al mal temps bona cara) de sueca han vingut noticies directes via Paquito i Laura, que es passaren dos dies per Londres de visita. Va estar de puta mare! Llàstima que les meues matinades i les seues patejades no ens deixaren eixir un ratet per Londres en un poc més de relax.
De totes maneres, continuarem en les xarrades estos dies perque el dijous em passe per allà uns dietes. Estaré des del dijous fins el dimarts així que tindrem temps per contar-nos mil batalletes.
Entre elles, que continue currant de bon matí, anant a cursos d'anglés, quedant en gent i intentant fer vida socio-lúdico-cultural per ací la ciutat. Puc contar que vaig estar a un parc preciós (Hampstead Head) del nord de Londres fa més o menys una setmana, que d'ahí vaig fer un remember a Brixton i que vaig perdre la virginitat del Rizzy, el cine de la placeta de Brixton, per vore la segona peli de la trilogia Millenium. Vaig pel tercer llibre i estic realment sorprés de com vaig millorant l'anglés. Són uns totxos de 600 fulles de mitja i estic totalment engantxat així que estic esperant pujar al metro per agafar-me a Sallander, Blomqvist i demés per banda i sumergir-me en el món policíac que ha creat Stieg Larsson. Supose que la trilogia té molt de comercial però que voleu que vos diga, a mí m'està molant prou.

I.... hui, abans d'anar-me'n a Sueca, em pire amb Clara a vore a Placebo a la Brixton Academy. Tinc moltes ganes! moltes ganes de Placebo i moltes ganes de la sala. A ella s'han gravat molts concerts en directe de bandes mítiques. Crec que està oberta més de 20 anys i pel que m'ha comentat Marc l'acústica és bestial...
ja vos contaré!
bss a tots
see you!

(mini)Diccionari Mensual

2010-09-09T00:31:00.003+02:00

este és el mensual (reduït, per a que no es faça pesat):

1. Waiscoat (n):

és una peça que acompanya al "suit" (consultar post anterior) si vols anar més recargolat que el món a una boda, event o similar. També el porten els cambrers d'hotels, com per exemple jo per atendre el bufet del breakfast al Commodore Hotel

2. Clean up (v)/ Set up (v) (the tables):

bàsicament la feina al Commodore: arreplegar taules, netejar-les i tornar-les a muntar. Després de quasi un mes està pràcticament dominat :-D

3. Clumsy (adj.):

Ho he segut tota la vida, i em ve de familia... en cada event familiar (que no eren pocs quan estava per allí) la vajilla va tremolant: els llorets definitivament som clumsys a més no poder... i a jutjar per les apariències la nova saga du el mateix gen... aiquinapor!

4. Tray (n):

Si eres molt clumsy i a més et creus superman i la carregues massa de gots, plats i demés coses després de "clean up the table" pot acabar en terra i armar la de sant quintín... no m'ha passat encara, tranquils... tot i que algun got que altre sí que s'ha fet mil miquetes... que li hem de fer!

5. Skunk (n):

La traducció formal és mofeta però també defineix un tipus de Marihuana. No sé si seria skunk o què però al Carnaval de Noting Hill l'oloreta pel carrer tapava la dels mil menjars possibles que es cuinaven als tenderetes improvissats.

6. Notting Hill Carnival:

Va ser fa dos caps de setmana i la veritat és que estagué de puta mare. Pel que fa al carnaval, em sorprengué que tampoc fora res de l'altre món però, possiblement, la sensació és perquè la marabunta de gent "tapava" les carrosses.... que no la música ni les olors!
Du fent-se des dels 60 i l'afluència de personal és massiva. El seu orige crec que està en la comunitat d'immigrants jamaicans que dominaven el barri. Ara, molt més pijo, el barri no pareix el que degué ser algun dia... de totes formes, al carnaval, els africans tornaren a fer-se amb el carrer: recordava molt Brixton.

7. Air Hostess:

Són les xiques que, com la majoria de les australianes del pis de dalt, fan ixos moviments tant extranys dalt de l'avió, just abans de despegar... s'ha de tenir valor per a debutar en el xaleco posat i senyalant com omplir-lo a bufits!! A més d'això, algunes d'elles saben cuinar (que no te res a vore amb la paraula però que em serveix per a dir que la setmana passada vaig provar uns spaghetti a la bolonyesa convidats que em saberen més bé que el món)

8. Track:

El que porta Quique amunt i avall, ple i buit per carregar i descarregar per tota Europa. Després de tres setmanes sense tocar llit, ell i el seu track (també dit "lorry") pararen per Anglaterra i es despediren un ratet. El camió es quedà reflexionant i Quique se'n vingué de visita! Mira que em vaig alegrar!

9. Grave:

Quatre dies li queden al cantant que veierem amb Quique a l'Inn On the Green (molt interessant el pub que em descobert prop de Portobello) per anar-se'n a la "grave". El tio era molt bò, vell punk però com dic, molt cascat... (Steve Dior, li dien?)

10. Holidays:

Mmmmm... en 20 dies currant després de quasi 2 anys d'oposició, ja no me'n recorde ni del que són (mira que les coses bones s'obliden fàcil! jeje). De totes maneres, a final de mes estic a Sueca...espere que l'orage acompanye, almenys, per agafar la bici i difrutar-m'ho un poc!

11. Damn:

difícil d'explicar... la paraula me l'he trobada mogolló al llibre que m'estic llegint, el segon de la trilogia Millenium, que la veritat és que m'està molant prou (tot i que a falta de 100 pàgines no arriba al llistó del primer). Pot significar: "Shit!" (merda!, quan hi ha algo que no ix com volem) i també pot actuar com adjectiu: damn weather = puto orage asquerós que està fent (traducció lliure, of course)

Fins ací arriba la cosa... bss

Diccionari setmanal

2010-08-08T11:33:00.004+02:00

Diccionari de la setmana (noves paraules afegides, i altres posades en context).

To Twist (verb)

El que et pot passar un dissabte de nit (per exemple el dissabte dia 1 d'agost) quan estàs a un concert de puta mare a Brixton, tot emocionat, vinga el bot, i el cos et recorda en el moment d'aterrar del vol de dos pams que estaves pegant que no tens 18 anys.

Ankle (nom)

El que t'acabes de "twistejar" al Windmill (Brixton). Podia ser el dret, l'esquerre o els dos alhora (també havera segut cas). Al meu cas, va ser el dret.

Sprain

Després de dos hores a l'hospital del barri (per exemple, el de Fulham, un dilluns per la vesprada) el metge et confirma que el "ankle twist" és tan fort que t'has fet un "sprain" dels lligaments. Usease, "esguince".

Crutches (n)

Vaig estar buscant-ne per internet, de primera mà, de segona, etc. El diumenge havera pagat 100 euros per cadascuna d'elles, per tal d'impedir recolzar el puto peu a terra però al final, després de 72 hores d'inflamació, no han segut necessàries...

Stick (n)

El gasten els uelos, els montanyeros i jo mateix a principi de setmana. Vaig pensar que substituiria les "crutches" però el vaig gastar un matí... no sé perquè, cada vegada que el gastava em feia mal el peu bò... què extrany, no?

Suit (n)

Després de tocar-me del Hilton per a fer-me una entrevista i dir-me que anara el més arreglat possible, me'l vaig haver de comprar. Consta de jaqueta (jacket), pantalons (trousers), camisa (shirt) i corbata (tie) si és el cas. La veritat és que si no eres massa estilós, no tens "suit" perquè no vols, perquè el pack, al PRIMARK, em costa 30 pounds... què li pagaran al xino cosidor? no vull pensar-ho!

Bullshit (adj), rubbish (n/adj), shit (n/adj)

És com podria definir l'entrevista del dimecres. Bullshit, ve de dos paraules: "bull" i "shit". La primera està relacionat amb el que s'ha prohibit a Barcelona (olé). La segona és el que generem cada vegada que anem al "toilet" i ens sentem un ratet... Rubbish és, literalment, basura.
Heu vist la peli del "Método Gromhol"? pues més o menys així va ser... jo vaig dimitir als 5 minuts... experiència sociològica interessant i classe de "listening" de bades, almenys.

Pocket (v)

On solc portar mil coses: paperets que arreplegue per ahí, diners, mocadors, la targeta de transport (Oyster Card), la targeta del banc, etc... esta setmana, després de recuperar les classes amb Sònia el dijous, està un poc més plena. O... estava, perquè després de comprar unes entrades per a vore Placebo a la Brixton Academy a final de Setembre, s'ha tornat a buidar! però... el canvi val la pena!!

Wallet (v)

Els diners, les targetes, el carnet, etc. haurien d'anar ahí però, com sóc un puto desastre, la tinc a la còmoda i no la trac a passejar... per cert, el DNI em caduca este mes...

Screw Driver (v)

Serveix per muntar i desmuntar coses. De fet, el que fa és enroscar (ni idea com es diu, ara ho busque!) i desenroscar (idem) tornillos (screws). La paraula me la va ensenyar la veïna de dalt, Sian (assafata de vol australiana, interessada en aprendre castellà i en conéixer gent, entre altres, els veïns valencians del pis de baix) i podia necessitar-lo (el screw driver) per desmuntar la tauleta que ens han donat les veïnes... al final no va ser necessari i Clara i jo li tirarem dos ous i el baixarem a pols...

Gig (n)

És la paraula en "slang" (argot) que utilitzen per a descriure el que va a fer Placebo a la Brixton Academy, el que estaven fent els músics quan em vaig "twistejar" el meu "ankle" dret o el que estaven fent ahir, a l'Effra, els músics de jazz mentres ens feiem una cervesseta... molt tranquilet i molt de puta mare.

Sightseeing (n)

És el que estaven fent fins el dissabte Ventura&Mer, from Sueca-València-Mallorca, durant uns dies a Londres tal i com m'ho contaren el dissabte matí, al Soho, en una birreta per davant. I... el que continuen fent Miquel&Inés&Marc(et) durant 15 dies ací a Londres... visca el funcionariat!
la paraula va aparéixer al curs d'anglés que he començat esta setmana: molt interessant! el mestre és un xafat anglés, megaflipat en la fonètica, la ironia, i les seues classes... molt entretingut!
També ho vaig fer ahir, quan vaig anar a pegar una volteta (abans d'anar a Brixton) per vore Battersea Park i és el que acabe fent cada vegada que m'agafe un autobus per anar a algun lloc i vaig veient per on vaig, com estan conectades les zones, etc.... com per exemple el dissabte de nit, quan ens pegarem un passeget amb autobus fins a Brick Lane per vore l'ambient que va ser més llarg que l'estància allí...

I... per acabar,

Atornillar = to screw on
Destornillar = to unscrew

què fàcil pareix l'anglés, eh?...

Diari d'abord (V)

2010-07-18T11:10:00.004+02:00

I a tot açò va i "la Roja" guanya el mundial... no sé si tinc una facilitat innata per posar-me en situacions on sóc la "oveja negra" o si al final sóc jo el que me les genere (més bé crec que és aquesta última) però, com ja em passà quan comencí a treballar a Madrid, en les discussions a l'hora del desdejuni-esmorzar sobre l'Estatut de Catalunya, el matrimoni homosexual, la negociació amb ETA o el cas "de Juana Chaos" (per cert, algú sap que ha passat¿?? perque els de El Mundo en donaren pel sac que si estava en Belfast, que si s'havia fugat, etc... i ja han parat), ara em torna a passar ací... Un diàleg típic introductori quan conec algú és el següent:

(ELL/a): - Where are you from?
(JO ): - Fom Valencia (Spain)
(ELL/a): - CONGRATULATIONS!

i ara... què toca contestar?? pues, com a mí em mola ser sincer, la resposta comença sempre en la línia de "la veritat és que em dóna un poc igual" per passar al ja habitual "és que tampoc tinc jo un sentiment espanyol massa fort, saps¿?". Crec que els que es queden més planxats són els espanyolets que m'envolten (als cursos d'anglés està ple). No sé, pareix que no s'ho puguen ni imaginar quan, donat la realitat de l'Estat, almenys ho haurien d'entendre.

Bé, siga com siga, el cas és que diumenge passat va guanyar Spain el mundial de futbol. Vaig vore el partit a l'Effra, a Brixton, amb el meu col.lega Raphael (sona a que després del partit pujarem a la tarima a cantar, eh? jejeje) i l'ambient estava de puta mare. Pocs espanyols i molta gent buscant l'excusa perfecta per estar al bar i prendre una birra. Entre música, centre de reunió, programació de partits, etc. tinc la impressió de que gran part de la cultura del pub a aquesta ciutat (i supose que quan isques de Londres encar més) funciona perque és un centre socio-cultural en sí mateix.
Com dia, l'ambient estava bé, molt lluny de forofismes, banderetes, càntics vomitius i demés... però es veu que no va ser així a tots els llocs de la ciutat: al centre, crec que a Picadilly Circus o Trafalgar Square, l'ajuntament posà una pantalla gegant i podeu imaginar-se l'embaf... hi haurien més banderetes per ací que pels balcons de Madrid el dia que al tio Rajoy li va vindre l'arrebato d'espanyolitat i reclamà al personal que no es tallara un duro i tirara de sentiment i de reixeta de balcó on amarrar la insignia de la "nación" (una única, of course, d'acord amb el TC).
I a tot açò, a Catalunya, la major manifestació de caire nacionalista de la història: quines conseqüències tindrà?¿ no sé per què, però sóc molt escèptic...

Per altra banda, vos presente la meua nova casa:

Com la majoria ja sabeu, m'he canviat de casa. Des de fa més o menys una setmana he deixat Brixton per West Kensington. Encara no puc dir massa coses del barri perque estic descobrint-lo però pinta bé. Res a vore en Brixton, per altra banda. Açò està molt millor comunicat però és prou més tranquilet i, prou més pijet també, per a què negar-ho... hi ha un baròmetre (totalment personal) que gaste per vore el grau de "riquesa" de les zones o el tipus de lloc al qual em trobe, ací en Londres, i que a mí almenys em dóna una idea inicial d'on estic: és el percentatge de gent negra que hi ha als pubs. Per ací no hi ha ni cristo!
No sé, possiblement, com en el cas del gènere, les diferències en quan al color de la pell encara existeixen, tot i que no legalment, si de fet... bé, de totes maneres, açò és altra història... ja seguiré informant!

Veritats com un temple...

2010-07-06T03:16:00.006+02:00

Navegant navegant, m'he trobat amb una cosa que m'agradaria compartir... és un video de la intervenció de Daniel Cohn-Bendit, eurodiputat pels verds (jo no tinc ni puta idea, com supose que la majoria, de qui és a part del que acabe de vore), que crec que no té desperdici... he trobat l'enllaç a esta web: gent de llaurí. Allà va:

Diari d'abord (IV) - Setmaneta a Sueca i demés...

2010-07-02T13:16:00.007+02:00

Passa el temps volant i ja quasi no me'n recorde de que fa dos setmanes (dos setmanes ja!! buff) vaig estar a Sueca. Els dies a casa van estar molt bé encara que tant plens de coses que vaig necessitar tornar per descansar... vaig poder vore a la família, estar en els meus pares i vore l'evolució de ma mare i la seua "nova" cadera, els nanos, germans, tios i demés i tots els amics que vaig poder, boda "rara", per no-normal, que no per que les sensacions foren rares, tot el contrari!.

L'arribada va ser un poc cahòtica pel que fa a l'oratge: esperant anar sobretot per vore a tots i nadar i agafar la bici i a l'entrada a sueca estava caiguent una pluja d'estes típiques de setembre del costat de la mar: llamps, aigua i més aigua... pues sí que estava bé la cosa! al final es mig arreglà el cap de setmana i excepte la volteta en la bici vaig poder fer (quasi) de tot. Arribí dimarts de nit i agafava l'avió altra vegada cap ací el diumenge per la vesprada. Dimecres vaig fer incursió a La Casona, dijous soparet a la casa de Corbera amb quadrilla fortalenyera al complet (Juanito, ja saps que sempre que vullgues ma casa la tens oberta.... i més encara si et curres tú tot el sopar!!) i divendres eixida nocturna per Sueca... va estar bé, l'únic és que el dissabte de matí estava Vicent esperant-me per anar a la boda. Com dic, la boda era tot excepte una boda "normal". Jordi i Mercé (moltíssimes gràcies, xiquets!) llogaren una espècie de Masia que te distintes habitacions repartides en casetes, entre una pinada bestial al costat d'un riuet que pots utilitzar per anar amb canoes, agafar una barqueta o tirar a algú o altre dins i riure't un ratet... paelleros, altres casetes fent de menjador, etc... va estar genial, la veritat!

Anarem arribant i organitzarem una torrada per dinar. Al final els distints grups (estavem nosaltres, els amics de Jordi de la Universitat, amics de Jordi de Catarroja, gent catalana que venia pel costat de Mercé, etc.) anarem un poc "cada ú a lo seu" a l'hora de dinar però per al sopar, al costat del riuet en la terrasseta del que feia de menjador, la cosa es va empastrar i ferem colla conjunta... tanta, que nosaltres "actuàrem" representant una paròdia de boda "formal". Jo era un de tants acoliquets o assistents del capellà però este, l'artista del Xavi, s'emportà la palma... Açò entrava dins d'un conjunt de sorpreses que li organitzaren a la parella. Va molar molt, la veritat. Tot açò, ataviat dels habituals pantalons "vaqueros", xancletes i demés... relaxing people, vaja! sempre m'he preguntat per a què tot el paripé de la vestimenta... ahi està la prova de que al final no serveix per a res!

M'ho vaig passar de puta mare encara que estava un poc fet pols del dia anterior. Com els vaig dir, tant a Jordi com a MErcé, era la primera boda, en anys -excepte algunes excepcions: eivissenques, p.ex.- , a la que m'avellia de veritat anar ja no sols per vore als casamenteros sinò per tot el rotllet associat.

I res... el diumenge, dinaret familiar gaudint dels nanos (cada vegada estan més xafats i més graciosos) i després cap ací altra vegada. Ací aquestes dos setmanes me les he passat buscant i buscant... aquesta setmana he recomençat les meues classes de dos hores diàries (com a mal menor) amb els training teachers. Esta setmana, altres nous, i la veritat és que pinten de puta mare.
Entre mig.... eixida de Londres el cap de setmana passat per a vore la mar. Vaig estar amb Clara a Brighton i em va molar prou. Va ser curt perque anarem i tornarem en un dia (dissabte) però feia un oratge espectacular i la ciutat és molt bonica i té molt d'ambient...

i... res! me'n vaig als cursets que se'm tira el temps damunt! iequevoy! deixe unes fotos...

A Dramis....

Preparant el sopar a Corbera

a punt de sopar ja

el lloc de la boda, al costat del riuet

preparant la torrà

jejeje... quina traça...

a punt d'agafar el cotxe el diumenge de matí

Brighton: entrada al Royal Pavillion

Pels carrers de Brighton

La mar anglesa....

Radicalismes...

2010-06-26T11:48:00.003+02:00

abans de contar com anaren les peripècies per Sueca, boda de Jordi inclosa, i la primera setmaneta d'esta segona etapa londinenca deixe ací un mail que m'ha arribat via Victor, de Madrid. El que l'escriu és Javier "Crudo", que té un programa boníssim en Ràdio3, de les 2 a les 3 de la vesprada anomenat "Carne cruda" i que no té desperdici... si podeu baixar-se algun postcast i escoltar-lo, val realment la pena... Allà va...

La Unión Europea ha aprobado una norma para vigilar las actitudes y opiniones radicales de los ciudadanos de la UE.

Pues yo no estoy preocupado en absoluto. No soy radical. Los que deberían estar temblando son otros… Los verdaderos radicales…

Los que se llaman a sí mismos “partido socialista y obrero” pero abaratan el despido y recortan el gasto social y no suben los impuestos a los más ricos ni parece luchar contra la evasión fiscal…

Radical es que se apruebe una reforma laboral con más abtenciones que votos a favor. Radicales son esos políticos que nos matan a la chita callando, absteniéndose que es gerundio… que sólo dicen esta boca es mía para defender sus intereses no los nuestros…

Radicales son esas cerca de 3.000 fortunas que tratan de defraudar a Hacienda refugiándose en cuentas opacas en Suiza… Y es radical que la Agencia Tributaria diga que no encuentra delito, aunque las asociaciones de inspectores dicen que el delito es flagrante.

Radical es la señora Cospedal que va por ahí con un pañuelo palestino de diseño diciendo que el suyo es el partido de los trabajadores. ¿De qué trabajadores habla: de los que tienen que pagar por la sanidad, por la educación, por la recogida de basuras, por respirar?

Radical es decir, como dijeron ayer los curas, que quitar los crucifijos de los colegios y lugares públicos es un suicidio para nuestra cultura, porque es parte de nuestra historia, de la historia de Europa.

¿A qué historia y patrimonio cultural se refiere: a la historia de represión moral, a la historia de colaboración con el régimen franquista, a la historia de connivencia con el fascismo, a la historia de la inquisición, de la persecución de la diferencia, de la condena de las actitudes filosóficas contrarias a su credo, de la negación de la ciencia?

Radical es que eljefe de la patronal española hunda empresas a pares y siga tan campante en su cargo y que le dejen sentarse a negociar un pacto social.
Y radical es que los sindicatos no sean más radicales con la que está cayendo.

Todo eso sí que es radical. Es a esos que tienen actitudes radicales, extremas, irracionales, incoherentes, impredecibles, deshonestas, a los que deberían vigilar las fuerzas del orden de la Unión Europea.

No a ti… Yo, en tu lugar, estaría tranquilo si por algún momento has temido que te vigilen por ser un radical peligroso. No te preocupes, tú eres bastante moderado si lo piensas: crees en la justicia social, en el reparto equitativo y en una democracia transparente y honesta.

No eres radical ni peligroso. Eres racional. El problema es que al poder eso le parece peligroso.

Javier Gallego "Crudo"

Diari d'abord... (3)

2010-06-15T10:31:00.007+02:00

5 setmanes ja, exactament el mateix temps que vaig passar en Novembre, des de que vaig arribar ací, en aquesta segona etapa londinenca. I hui, d'ací no res, faig un break i em pire uns dies a Sueca. Com ja he comentat per ací, estic fins el diumenge allà per anar a la boda del Jordi, que m'avellix un ou.
Pel que fa a l'última setmana per ací, continue en la meua hiperactivitat social, quedant en uns i en altres i intentant aprofitar tot açò al màxim. Vaig estar la setmana passada passejant currículums per ací i vaig anar a una altra ONG per parlar en ells. Es tracta d'Article-25, què la veritat és que pinta molt bé. S'encarreguen de desenvolupar solucions fonamentalment arquitectòniques per a situacions d'emergència en països en vies de desenvolupament. A més, organitzen jornades tècniques sobre aquest tema... estic intentant que em facen una rebaixeta per a la pròxima que serà el divendres de la setmana que ve i a vore si assistisc perque la veritat és que pinta molt interessant. Vaig estar parlant en el director de Projectes i pareix que el fet de que parle francés els interessa prou... de totes maneres, a vore com queda la cosa.

Pel que fa a les classes de Sònia, ahir vam tenir la segona sessió. Va estar bé encara que anem moooooooooooolt poc a poc. Com deia un saharahui que ja fa molt de temps es quedà a ma casa d'El Perelló, "pasos lentos, pero seguros".... espere que no se'm desespere i es desmoralitze amb l'AUTOCAD i ho envie tot a la merda... jejeje... supose que no!

I... lo de les quedadetes intercanviadores d'Anglés-Castellà continua funcionant. El diumenge torní a quedar en Karine, la xica francesa que viu ací 10 anys i que vol practicar el seu Castellà i estaguerem xarrant un ratet de tot i de res... és la segona persona budista que em trobe per ací... camp per explorar! almenys, per saber què collons pensen... El dissabte, un dia abans, quedí en altre xic: Taiwo. No sé per què me l'imaginava oriental i allà estava jo, a Picadilly Circus, buscant xinos perduts que estagueren esperant-me... al final m'aparegué un xic (uns 25 anys) de pares Nigerians... xino del tot, vaja! anàrem a fer un café i estaguerem dos hores parlant de la història del Regne Unit, de l'Estat Espanyol, de Nigèria, del fútbol, etc. pareix molt bon tipo i, ara sí que puc dir, que el meu anglés és moooooooolt millor que el seu castellà! li vaig conjugar tres o quatre verbs i se n'anà més pagat que un huit! jejejje...
De la xarradeta amb TAiwo vaig anar passejant (40 min, més o menys) fins la Tate Modern Art. Si les exposicions són interessants, l'edifici, al meu paréixer, encara ho és més... just al costat del riu, en una antiga fàbrica rehabilitada i amb unes vistes des de la cafeteria a la catedral de Sant Paul i al pont del Mileni (que uneix la Tate amb ixa catedral) impressionants... ahí van unes fotos.

Tate Modern Art (al fons) i pont del Mileni

Catedral St Paul i pont del Mileni

Deprés, per la nit, vaig estar a un bar celebrant l'aniversari d'un xic de Sueca que està per ací. Va ser un poc Sueca-group però ho passarem de puta mare.

Diumenge, quedadeta amb Karine de matí i per la vesprada vaig estar a BrickLane amb Clara i una parella turca amiga d'ella que són molt bona gent. Altra vegada practicant l'anglés... poc a poc...

I... res, com dic, em pire a Sueca en unes hores. Ja he acabat les classes d'anglés en esta primera etapa i sobre les classes gratis de tres mesos que havia de començar a la tornada no es sap res pel moment. El cas és que en açò de la crisi el govern ha tallat les ajudes i no saben quan tornaran a arrancar així que supose que o tornaré a fer un meset amb els training teachers o em pillaré alguna altra cosa per continuar millorant l'idioma... ja vorem, ho decidiré a la tornada!
a tot açò, mhe de posar les piles en el tema de la feina... ja tinc coses a fer quan vinga, no?

Deixe unes panoràmiques que vaig montar ahir... b7s a tots

Jubilee Primary School (vistes des de casa Mark)

Brixton

el Thames

Una policia democràtica...

2010-06-14T23:22:00.002+02:00

Entre mig del noticiari londinenc deixe uns videos que venen a reprendre el fil d'anteriors posts que he deixat per ací, sobretot els que es centraven en Cuba i els Drets Humans... la informació, o és completa o no és.... ens veiem promptet!

(extret de lahaine.org)

Diari d'abord... (2)

2010-06-09T01:02:00.004+02:00

Després del parèntesi al diari d'abord per reproduïr l'article sobre el diari Público, torne ací per contar les peripècies Londinenques.
Des de que vaig posar l'anterior post, on contava les primeres experiències per ací, la cosa continua animadeta. Per una banda, a nivell internacional, ha passat el que tots ja sabeu amb l'assassinat d'al voltant d'una decena de militants per part de l'exèrcit d'Israel. No sé si val la pena incidir un poc més en la sensació per una part de que l'Estat d'Israel està fent una autèntica barbaritat en els palestins i per altra de que no hi ha ni cristo que els pare els peus... ni voluntat tampoc, vaja! on està el president de torn de la Unió Europea? on estan els grans defensors de la pau i la justícia mundial? de moment, passat poc més d'una setmana la notícia ha anat perdent importància a les primeres pàgines dels diaris nacionals (al menys dels de l'Estat Espanyol i d'Anglaterra).
Estava fent coses un matí amb l'ordinador i vaig escoltar la notícia. Tot seguit vaig buscar per internet a vore si s'havia convocat alguna cosa ací en Londres per protestar contra això i vaig trobar una concentració a les 2 de la vesprada. Allà vaig estar... era davant de Downing Street, allà on resideix el primer ministre anglés i, a les 2 en punt no hi havia massa gent (unes 50 persones). Conforme passà el temps, sorprenentment s'anà omplint i omplint fins ser al final unes 2000 o 3000 i tallar el carrer que uneix la Parlament Square amb Trafalgar Square. Ahí deixe unes fotos... calia estar, encara que la sensació és que al cap i a la fi no servirà per a molt però, m'alegrà vore que una convocatòria espontània reunia tanta gent.

Per altra banda, en l'aspecte laboral, la setmana passada em vaig dedicar a recopilar informació d'ONGs de cooperació al desenvolupament ací a Londres on poguera posar el meu CV per vore si sonava la flauta. Vaig estar a una organització especialitzada en temes d'aigua (WaterAid) i a Acció Contra la Fam. Dels primers vaig treure un llistat de les ONG que estan inscrites a Anglaterra i dels segons, no res en clar, encara que la tipa de recursos humans amb la que vaig parlar agafà el CV, digué que estava de puta mare per a treballar fora (Haití, Àfrica, etc.) però que per a ací ho veia malament. De totes maneres quedà en dir-me algo la setmana que ve.
Esta setmana encara no he pogut anar a rematar la feina i tirar de llibreta d'adresses que m'he fet a partir del llistat facilitat pel tipo de WaterAid. I.... no he pogut perque bàsicament he estat preparant la classe (sí, sí, hui he començat!) d'Autocad que he de donar cada dilluns o dimarts. Ha estat de puta mare, la veritat. Al final he preparat un mogolló de transparències i no hem arribat ni a la meitat. Jo m'he quedat content i Sònia crec que també així que... el dilluns que ve repetirem.

Pel que fa a les classes d'anglés, continuen anant de puta mare. Estes dos últimes setmanes hem tingut 6 professors distints dels de la primera i la veritat és que alguns molt bé, altres bé i altres regular. Tot i açò, la sensació ha estat molt bona. A més, en dos setmanes en ells, he fet amistat en dos o tres i el més segur és que dóne, almenys, per fer-nos alguna cervesseta per ahí... temps al temps!
En tot açò de l'anglés, continue anant a l'Euroclub, què és esta espècie d'organització que organitza converses tres dies a la setmana. També molt bé, la veritat. Em permet millorar l'anglés, treure a passejar el meu francés i conéixer altra gent... no sé per què però cada vegada hi ha més gent jove! es veu que s'acosta l'estiu i que la gent té ganes de vindre a millorar l'anglés... benvinguts siguen! jejeje.
A més, per rematar ja la intensitat total, vaig posar una espècie de post a una web molt comuna ací a anglaterra: Gumtree. Açò te un poc de tot: pisos per llogar, bicicletes, motos, cotxes, feines... i entre elles, gent que busca intercanvis lingüístics per practicar. És el que té una ciutat tant resumament gran com Londres: sempre hi ha alguna cosa que oferir i sempre hi ha algú interessat. Així que després de contestar a uns quants anglesos que en principi volien practicar el castellà i no tenir cap resposta vaig posar el post. I... res, em contestà de seguida una xica francesa que du vivint ací 10 anys i que viu prop de ma casa. Al final vaig quedar en ella el divendres i va estar prou bé. La tia pareix una bona tipa així que estaguerem a un baret xarrant un poc de tot en general i fent-nos unes birretes. He de confesar que el seu castellà és millor que el meu anglés però bé... Va estar bé, la veritat. Supose que tornaré a quedar en ella prompte.
Justament hui m'ha contestat un xic i he quedat en ell dissabte de matí... a vore com va la cosa...

De l'aspecte més lúdic, els dos caps de setmana (este passat més pròxim i l'altre) han estat de puta mare. Del primer no me'n recorde massa de tot però vaig estar al Hootananny el divendres amb un xic italià i la nòvia. El diumenge vaig estar a l'Effra amb Clara veient un concertet de Jazz.
Est cap de setmana ha estat molt bé, la veritat. He visitat Regent's Park i que vaig a dir... espectacular, la veritat. Com diu Mark, els anglesos fan coses molt malament però els parcs, els saben fer de puta mare. Vaig estar estobat quasi tota la vesprada del dissabte. Després, per la nit, al Hoot altra vegada a vore uns concertets i disfrutar de la terrasseta. Se'ns va unir Raphael (un tipo francés de les converses, amb el nom este peculiar que té) i uns amics. Després, diumenge, vaig anar al cine a vore una peli francesa (estaré practicant més l'anglés que el francés?¿?).... Així que res, patint un poquet, com podeu vore....

Ahhh! i d'ací una setmana vaig a Sueca. Arribe dimarts per la nit i estaré fins diumenge. L'excusa, a part de vore a la gent, és anar a la boda del Jordi, de Catarroja. Crec què és l'única boda en molt de temps que m'avellix anar. Ja s'ha casat, de fet, però ha llogat una megacasa amb piscina, habitacions i demés per un cap de setmana complet. El plan és totalment lliure, anar i tornar quan es vullga... evidentment, res de corbates, trages ni històries rares.... boda hyppie total vaja! a vore si anem aprenent a que estes coses poden fer-se molt més naturals... ja vos contaré!

Sobre la situación del diario Público (de www.lahaine.org)

2010-06-06T13:59:00.003+02:00

Faig un parèntesi al diari d'abord (que espere continuar la setmana que ve) per reproduïr un article que he trobat a la web sobre la degradació del diari Público... crec què és molt interessant... a vore què vos pareix! allà va....
-----------------------------------------------------------------------------------------------
Se ha repetido un fenómeno: un medio que, por razones más o menos casuales, asume una línea ideológica que es gestionada por personas que no creen en ella

Soy un periodista que trabaja en el diario Público. Por motivos que me parecen obvios, prefiero no firmar con mi nombre este escrito. Aunque muchas de las personas que trabajamos en Público estamos más preocupadas por afrontar una combinación de presión laboral y bajos sueldos, de vez en cuando dedicamos una parte de nuestro tiempo a reflexionar y a discutir sobre el medio al que servimos. Me contento ahora con expresar de manera rápida mi visión de lo que es Público visión que comparto con varios de mis compañeros.

Público nació hace dos años y medio como un proyecto vinculado con determinados círculos próximos al presidente Zapatero. En septiembre de 2007, el momento en que el diario salió, se encontró en una situación difícil, toda vez que Zapatero había medio recompuesto su relación con El País y el grupo PRISA. Esa es la razón principal que explica por qué Público se vio obligado a asumir un cierto distanciamiento ideológico con respecto a lo que PRISA y el PSOE suponían. Ese distanciamiento implicó, de forma casi inevitable, una línea política situada más hacia la izquierda, traducida en el hecho de que Público acabó por atraer a lectores que inicialmente no estaban en su proyecto.

Hay que subrayar, sin embargo, que ninguno de los tres directores que ha tenido el periódico es un hombre de izquierdas. Ignacio Escolar fue el que más que se acercó a esta definición, tal vez porque, al proceder del mundo de Internet, se alejaba saludablemente de muchos de los hábitos nefastos de nuestra profesión periodística. Los dos directores que le han seguido son, en el mejor de los casos, vagamente ’progresistas’.

Lo que acabo de decir es importante porque en Público se ha repetido un fenómeno que no es nuevo. Me refiero a un medio de comunicación que, por razones más o menos casuales, asume una línea ideológica que es gestionada por personas que no creen en ella. En el caso del periódico para el que trabajo, las consecuencias han sido varias. Si, en primer lugar, Público no tiene ningún problema para darle carrete al PSOE (basta con acatar las demandas y presiones que llegan de Ferraz, algo que el diario hace todos los días) y, en segundo, tampoco debe esforzarse mucho para abrirle un poco de espacio a IU (en este caso con una visible vocación de escarbar en sus heridas internas), todo lo que está a la izquierda de IU, incluidos los movimientos nacionalistas de la periferia, le suena por completo a chino.

No sólo eso. Cuando en la redacción se expresa alguna sugerencia en el sentido de romper el círculo vicioso que acabo de retratar, inmediatamente es rechazada, creo yo que no tanto por censura como por incapacidad para entender quiénes son muchos de los lectores del diario. Ningún ejemplo mejor que el de la información económico-laboral, que ignora sistemáticamente que muchos de los lectores del periódico están que trinan con las cúpulas de CCOO y UGT y echan de manos una información que, junto a la que incluye Público, abra horizontes de crítica a los sindicatos mayoritarios. La dirección del periódico está por completo incapacitada, sin embargo, para darse cuenta de esto. También lo está para tomar nota de que muchos de los lectores prefieren guardar las distancias en relación con la fácil idealización del juez Garzón que se manifiesta constantemente en las páginas del diario.

Por otra parte, Público está cada vez más copado por los periodistas. La consecuencia principal es que una información general que casi siempre es muy poco comprometida y crítica se ve completada por las columnas que escriben los profesionales que trabajan en el diario y que al parecer creen que saben de todo. El mismo columnista escribe en Nacional, en Internacional, en Cultura y, si es necesario, en Deportes. En Público se ha reproducido el esquema nefasto de las tertulias televisivas y radiofónicas, en detrimento de la presencia, que en el pasado fue más fuerte, de especialistas de prestigio.

Antes de que alguien me señale que, a pesar de todos estos males, el periódico ha visto cómo sus ventas seguían subiendo, responderé que ello es así ante todo por la calidad de las promociones de viernes, sábado y domingo, que compensa con creces el deterioro del periódico en sí (cada vez se tarda menos en leerlo). Habida cuenta de la pérdida dramática de calidad y del camino ideológico que ha decidido seguir El País, es muy significativo que Público no le esté arañando todos los días lectores al diario del grupo PRISA.

Voy acabando. Lo que en último término me ha incitado a escribir estas líneas es una conversación tensa que escuché hace unos días en la redacción del periódico. Uno de los jefazos (o un jefecillo, porque a ciencia cierta ya no sé dónde está) se quejaba de que nadie le había informado de que Carlos Taibo había dejado de formar parte del Consejo Editorial de Público. También para mí fue la primera noticia de algo que parece haberse mantenido oculto, tal vez para evitar un nuevo escándalo como el que provocó el caso Reig. Me limito a señalar que el mismo periódico que mantiene varias veces por semana en sus páginas la escoria de Ernesto Ekaizer y que acaba de fichar como estrella dominical a Luis García Montero (un baboso integral que se mueve con soltura, a mitad de camino entre el PSOE e IU, por los circuitos del poder y no es capaz de hacer una ’o’ con un canuto a la hora de entrar en terrenos que no son los suyos) se permite prescindir de alguien que representaba una de las ya escasísimas huellas de pensamiento crítico en un diario para el que, por utilizar la expresión de un viejo artículo de Taibo, "la izquierda de la izquierda" no existe. Yo le pido perdón a Taibo en nombre de algunos periodistas de Público que lo apreciamos en lo que vale y auguro malos tiempos en el futuro del periódico.

Abril de 2010

(aparegut a www.lahaine.org el 6/6/2010)

Diari d'abord...

2010-05-26T10:45:00.007+02:00

Hui ja fa dos setmanes que he arribat a Londres en aquesta segona etapa i la veritat és que pareix que haja segut ahir... evidentment, no per que no hagen passat coses sinò per ben bé al contrari, per què ixen coses, en faig d'altres i el temps passa ràpid com la llum!

Visc altra vegada a casa de Mark, a Brixton, al sudest londinenc. L'àrea ja me la conec un poc després de la incursió de novembre ací però ara està molt més bonica, amb l'oratge primaveral-estiuenc que està fent. És bestial vore al personal en les terrassetes dels pubs, als jardins i places públics, etc. tirats prenent el solet... es veu que tampoc és massa normal per al mes en el que estem que faça sol tant seguit... crec que deu de fer una setmana que no cau ni una gota!!! per a mí açò és tota una novetat en aquest lloc...

Com dia, en aquestes dos setmanes han anat passant coses: he anat a un concertet de jazz, he aprofitat el bon temps per passejar per vora el riu i estobar-me a la gespa de la Tate Modern Art, m'he rodat (quasi)tot Hyde Park, m'he apuntat i ja he començat els cursos d'anglés, estic a punt de donar-li classes a una dona de dibuix tècnic, etc.
En l'aspecte més lúdic-nocturn, com dic, he estat en diferents concertets. El primer de tot fou el dia que vaig arribar, a la zona de Camden. Fou en un baret i la veritat és que estagué de puta mare. Després, no recorde ben bé quan, vaig fer un remember del Hootanany per confirmar què és el millor bar del món! jejeje... altra vegada al Hoot, veien un concert raro com no s'ho podeu imaginar, amb un escenari més bé xicotet i possiblement 10 o 12 persones dalt i un ambient baix inimaginable. Vaig estar de passada, més o menys una horeta però ja dic que va estar genial!!
I... la setmana passada vaig vore a Mark actuar davant públic per primera vegada. Va ser dijous passat i era una festeta d'aniversari d'un amic seu (Rax?¿ Rex?¿?). Vaig flipar en el nivell d'organització de l'"event".... buff!! era a un reservat en un pub que estava de puta mare. Hi havia com un presentaor que va introduïr la gent que ixia a la tarima: Mark i Steven per tocar, tres humoristes -un espanyol, un americà i un anglés- i altre grupet per tocar... com dic, molt de nivell! va estar francament bé i, com podeu imaginar-se, jo no vaig pillar ni papa dels speakers anglesos... o siga que, intentant riure a l'unísono de la multitut per no paréixer ni amargat ni gilipolles... jejeje..

Respecte a l'aspecte més "acadèmic", aquesta és la segona setmana de les classes d'anglés i la veritat és que estan de puta mare. Es tracta d'unes classes donades per (quasi)professors que estan fent pràctiques i són molt barates. Vaig dos hores al dia, 5 dies a la setmana i pague 25 lliures al mes (uns 30 eurets)... o siga, tirat de preu. Vaig anar directe a aquestes classes perque em pareixia una passada pagar les quasi 400 lliures que vaig pagar en novembre i la veritat és que no tenia massa clar com seria però sabia que almenys em serviria per estar fixat en un context de parla anglesa dos horetes tots els dies. La primera setmana vaig eixir supercontent. En general són gent jove molt motivada que fan les classes molt dinàmiques i, davant d'açò, crec que la colaboració dels alumnes és major que de normal. A més, hi han com 6 mestres que estan una setmana i van partint-se les classes entre ells: aquesta setmana n'han entrat de nous. Justament ahir hi hagué un que em proposà algo que no sé ben bé el que és. En principi vaig entendre que per al seu treball havia de presentar una memòria o algo aixina en la qual havia d'incloure algo particularitzat entre ell i un alumne i em preguntà si tenia algun inconvenient... el que passa és que també va dir algo d'un bar i una cervessa i ja no em vaig aclarir: supose que hui ho aclariré però la veritat és que si puc tindre alguna "classe" més gratis pues benvinguda siga.
A més, també m'he fet el National Insurance Number. Açò és com el número de la seguretat social que et permet treballar i demés. Amb aquest, hi han uns cursos d'anglés subvencionats per la Unió Europea i totalment gratuïts, ja molt més seriosos, que duren tres mesos. Vaig anar a preguntar i ara no puc començar però supose que en juliol o setembre tornen a arrancar així que, estic en l'all i m'avellix mogolló.

La veritat és que estic ansiós en el tema de l'anglés (ja ho sabeu que sóc prou cagapreses per a les coses). Intente practicar en casa amb el Mark, evidentment a les classes d'anglés i sempre que puc però encara em dóna malixia tindre tantes coses al cap que no sé com dir... com diu Mark, què collons vull si sols duc ací dos setmanes!! Ahir, respecte l'anglés, va molar amanta perque a les 6'30 vaig anar a un grup de conversa en anglés que estagué realment bé. Es tracta d'una espècie d'organització (Euroclub, es diu), que va descobrir Clara i que jo m'he apegat a roda clarament. Vam estar dos hores llargues parlant i parlant en gent anglesa un poc de tot i de res. Queden al bar d'un hotel i cadascú que arriba es coloca on pot i comences a parlar: hi havia anglesos sobretot, un italià, una francesa, una dona espanyola, Clara i jo. Ahir tocava únicament anglés i va estar genial. El dijous tinc intercanvi de converses francés-anglés (a vorem l'empastre com va) i el diumenge espanyol-anglés... interessant, no? La gent en general és granaeta però molt interessant. Supose que també quan has estat visquent en distints llocs durant la teua vida, saps enfatitzar amb la gent que acaba d'arribar i sempre consideres que cadascú, amb la seua realitat particular, té coses per aportar-te.... estic molt content!

Respecte al tema professional, la cosa no està tant clara. Per una banda tinc l'opció, que ja s'ha concretat, de donar-li classes particulars de dibuix tècnic a una dona. Vaig quedar en ella la primera setmana i em convidà a un soparot de por. Va ser en un xinés, però car. Car i bò, of course. A mí, com tots estos mesclaillos em molen prou, m'agradà moltíssim. La setmana passada me la vaig passar-en aquest tema- bàsicament ajudant-la a fer un dibuix que necessitava entregar per a la Universitat. Ahir em vaig passar tot el matí en ella i quasi el deixarem rematat. Al final hem quedat en que li donaré dos hores a la setmana (dilluns o dimarts) de dibuix tècnic: teoria i pràctica amb l'ordinador. Açò em donarà alguns duros per pagar almenys l'allotjament així que la veritat és que em ve de puta mare. L'únic problema és que ella és de Sueca, encara que du ací més de 20 anys.... o siga, que la llengua de moment és l'espanyol així que res, poc a poc a vore si vaig canviant i acabe donant-li les classes en anglés.
Pel que fa a un curro ja més seriós, la veritat és que pareix que ací hi ha prou ofertes. Per una banda està la possibilitat del treball de batalla com a cambrer, ajudant de cuina, a un hotel, etc. i per altra banda està buscar un treball molt més dins del camp de l'enginyeria o de mestre en alguna acadèmia. Al primer (cambrer, etc.) és fàcil d'entrar, és una qüestió de temps. Respecte al segon, el problema és que encara no em senc capacitat amb el meu nivell d'anglés per passar una entrevista d'aquest tipus. Així que supose que de moment, fins que no s'acaben les classes d'anglés no buscaré treball intensament. Després, intentaré buscar alguna cosa aplicada dins del camp de l'enginyeria i, segons com tinga el nivell d'estrés i de ganes d'activitat ja diversificaré les opcions... aniré contant-vos-ho!

Vos deixe unes fotetes per fer-vos les dents llargues! besos a tots!

Estació de South Kensington

Darrere de les meues classes d'anglés

A la meua cuina

El mercat de Brixton

Concertet de Jazz (primer dia)

Coming back to London, Europa & Xerrada Sofware

2010-05-10T11:34:00.005+02:00

Duguem ja 10 dies del mes de Maig i ací, a Sueca, han passat cosetes: al final el curs de Linux va ser tot un èxit, ixe mateix cap de setmana hi hagué soparet acomiat-remember amb la quadrilla suequera, etc.
Pel que fa al curs de Linux (més bé la xerrada sobre Programari Lliure), com dic, va ser un èxit. Ja tenia pinta, ja, després de vore la presentació que havia preparat el Jordi. Esperant al teacher esmorzarem per agafar forces i començarem cap a les 11. La cosa pintava que després de l'esmorzar amb cervesseta, copetes i alguna que altra cassalla matutina, seria cosa difícil mantenir el ritme de la xerrada. Al final va ser molt senzill, dinàmic, instructiu i incitant en tot moment a la reflexió. Més que tècnica va ser una xerrada política. Política perque al fi i al cap l'argument més consistent en l'ús i difusió d'aquest software és, al meu paréixer, la implicació i les ganes de lluita contra els monopolismes empresarials. El Marto, sense por ni vergonyes, proposant, criticant i preguntant com el que més va contribuïr a que la cosa s'animara. Projectant sobre un edredó nòrdic agafat dels estors i enregistrant-ho en video quedà més seriós del que prometia al principi. Llàstima que de moment no tinga clar com reduïr el tamany del video perque són 16 GB, quasi nà! (horeta i mija de xerrada). Intentaré passar-lo a troços i acabar penjant-lo per ací. De totes maneres, ací teniu unes fotos:

Per altra banda, en el tema personal, supose que ja tots sabeu que em pire a Londres a viure una nova etapa de la meua vida. Me'n vaig demà dimarts (si el puto volcà islandés i les encara més putes companyies d'avions m'ho permeten) i he pillat en principi sols el bitllet d'anada. La idea és millorar l'anglés i buscar curro per ahí.... porta oberta a diferents opcions, a diferents temps i a diferents plans!! pense que tot són ventatges així que... allà anem!. L'únic que queda clar (o almenys semi clar perque falta la confirmació final) és que viuré els meus inicis a Brixton i que retrobaré el meu espai al Hootannany, a l'Effra i, en definitiva, a aquell barri que m'encantà fa ja quasi sis mesos. Ja vos contaré... des de Londres!

per últim, vull deixar un escrit que he tret del Público del dissabte passat (crec). L'escriu Isaac Rosa (pràcticament del poc que queda interessant al diari... quina manera de devaluar-se, per favor!) i ve arran del dia d'Europa que va ser el mateix dissabte. A mí m'ha molat prou, amb el to d'ironia característic d'aquest columnista.... a vore què vos pareix!

Recuperar l'espai públic i sofware lliure

2010-04-29T14:15:00.009+02:00

Ja fa prou de temps que seguesc (a la manera voyeur, sense cap mena d'implicació directa) un moviment que em pareix molt interessant: l'Urban Action. No estic segur de que el nom de tot este moviment siga aquest o simplement l'UrbanAction és una xicoteta peça d'una cosa molt més gran. Siga com siga, i dexant les qüestions semàntiques-purístiques a part, m'interessa sobretot la idea i les distintes iniciatives que es generen al voltant d'ella. L'objectiu fonamental és que la societat vaja guanyant espais dins de l'ambient urbà i que l'espai públic ho siga realment i el privat, no aprofitat, passe a ser públic. I com es fa això? Prenent directament els espais pels distints col.lectius i obrint-los a la gent de cada barri. La idea, com veieu, és molt pròxima al moviment okupa, d'ocupar llocs desaprofitats per transformar-los en centres socials i, sobretot, autogestionats (CSOA). Les iniciatives són diverses, des de crear horts urbans autogestionats pels veïns, plantar llavors i cuidar-les en els pocs espais que urbanísticament ho permeten, fins crear places i llocs on es realitzen espectacles culturals oberts al públic. Barreja d'ecologia-sociologia-urbanisme i sobretot amb una incidència política clara... a mí em pareix molt interessant, què penseu?
deixe un enllaç que és el filet del qual vaig anar estirant jo per trobar moltes més iniciatives relacionades. És aquest: http://estaesunaplaza.blogspot.com
I el video que resumeix el projecte des d'inici al final...

Com que tot està relacionat, justament aquesta setmana, baix de ma casa, a la Placeta de Cervantes, s'ha fet una actuació dirigida pel govern local... jo em pregunte ara, ¿aquesta és una plaça? .... ens queda molt de camí per recórrer...

I per últim, al final este pròxim dissabte (dia 1) es farà a ma casa el curset-xerrada sobre Software Lliure que vaig anunciar al bloc ja fa prou de temps. La xerrada ens la donarà Jordi, un amic i expert en el tema. Hem quedat per esmorzar i després (sobre les 10) per a açò. Si algú està interessat i no ha rebut un mail o no sabia que es feia, que avise per ací que, per supost, està convidat... deixe la presentació que ha preparat i que serà el document de base de la xerrada. A mí m'ha sorprés molt gratament... a vore si coincidim!

Programari lliure

View more presentations from enllobos.

Noves Tecnologies i Moviment Associatiu

2010-04-21T20:49:00.003+02:00

Hui he tingut una experiència novedosa que m'està fent reflexionar sobre diverses coses. Aquesta, possiblement no ha segut tampoc una cosa transcendental però, com dic, ha estat un poc xocant. El cas és que hui s'ha produït una Assamblea Ordinària d'Enginyers Sense Fronteres - Associació per al Desenvolupament (ISF-Apd), organització de la qual sóc soci i voluntari.
Com a soci, no és la primera vegada que assistesc a una d'aquestes assemblees però si què ho és la forma en la qual ho he fet (ho estic fent, encara!). Ho estic fent des de Sueca, a través d'Internet. L'organització de l'event m'ha sorprés favorablement.
Des de ja fa temps, a l'organització, qualsevol taller que s'organitza es llança via internet. L'única (fins hui) que havia seguit fou un tostó infumable, no pel taller en si sinò per la logística i els problemes informàtics derivats: mala audició, es tallava constantment, etc. Hui pensava que seria el mateix i que duraria una "rosà" davant la pantalla però no. Ha funcionat a les mil maravelles i els documents de suport de l'assemblea (transparències PPT fonamentalment) estaven convenientment situats a la web per poder seguir-les des de casa. L'ús i aquesta aplicació de les noves tecnologies em pareix realment interessant!

Una de les coses que més m'atrauen d'estar en aquest all és precisament tenir una posició d'observador de com es gestiona un moviment com aquest: la celebració d'assemblees, la figura de les juntes directives i les votacions internes. Justament en aquest punt voldria parar-me un poc. La primera vegada que vaig estar present a Madrid a una d'aquestes assemblees em sorprengué (i ara per a mal) el corporativisme del públic front les propostes que es llançaven des de la junta.
Com pot ser que no existesca discrepància? Com pot ser que gairebé el 100% dels vots siguen sempre favorables?

Aquestes votacions són a ma alçada, cosa que podria explicar aquesta uniformitat. Altra, és que l'assistència representa sols un 10% dels socis de l'organització així que, supose, que són els més implicats, i per tant, els més pròxims a la pròpia direcció. I l'última, la por a que algú s'agafe malament la crítica d'altre. Aquest últim és el que em fa més por: per què ens sap mal? Evidentment que a tots ens congratula tenir palmadetes a l'esquena d'acceptació quan manifestem una opinió però açò no és una tertúlia de bar entre amics. No sé, em pareix extrany i, a més, em pareix massa uniforme.

Justament hi ha hagut un moment on les coses no han anat com les previstes. Un soci ha presentat unes esmenes a un document i la votació a les 4 esmenes (que tampoc eren gran cosa, simplement un tema semàntic) s'ha produït de manera secreta, és a dir, sense mà alçada. Veient com anva a acabar, s'ha intentat fins i tot que retirara les esmenes, supose que per "no cagar-li la cara". No han prosperat però ja no s'ha vist la uniformitat anterior. Almenys, una companya ha proposat al torn de prec i preguntes que totes les votacions foren secretes, justament perque aquesta diferència -entre la uniformitat total i la discrepància ara- podria explicar "l'acollone" (que no entenc) d'algú de votar contràriament a la majoria.... algo és algo, instantàniament algú ha pensat el mateix que jo.

A part d'açò, s'ha presentat un video sobre el programa al Moçambic que du a cap l'organització i què és al que jo vaig començar a colaborar. Dura set minutets i és un primer avanç d'un documental que està elaborant-se sobre el programa que permet fer-nos a la idea del que s'està realitzant... el deixe ací.

Cuba i drets humans.... continuem... (2)

2010-04-16T10:21:00.000+02:00

Sobren les paraules...

Sentència absolutòria cas EGUNKARIA... i ara què?

2010-04-12T18:41:00.003+02:00

en línia amb l'article d'Isaac Rosa que reproduïa al post anterior, una vegada consumats els fets, què queda? després de set anys el diari tancat, com es repara això? com es repara la dignitat dels acusats, que arribaren a estar empresonats? què cal per tal que determinats polítics de primera línia presenten la seua dimissió?.... com diuen els castellans, "aquí paz y allá gloria".... així ens va...

La Audiencia Nacional española absuelve a los cinco directivos del diario vasco "Egunkaria" a los que acusaron de ser de ETA
El fallo pone en cuestión el cierre del diario en euskara y afirma que los procesados y el periódico "no tenían la más mínima relación con ETA".

La Audiencia Nacional ha absuelto a los cinco imputados en el caso ‘Egunkaria’

Egunkaria

12 de abril de 2010

La Audiencia Nacional Española ha absuelto a los cinco imputados en el caso del cierre del diario Egunkaria Joan Mari Torrealdai, Iñaki Uria, Txema Auzmendi, Martxelo Otamendi y Xabier Oleaga, alegando falta de pruebas. Según el veredicto, los imputados no cometieron ningún delito y no tenían relación con la organización armada ETA. Además, concluye que la decisión de cerrar el periódico vulneró la Constitucion Española y que se podían haber aplicado otras medidas para respetar el derecho de libertad de expresión. Egunkaria fue clausurado por la Guardia Civil en 2003.

Por otro lado, respecto a las denuncias de torturas presentadas por los imputados, la Audiencia ha determinado que los testimonios de los imputados y los informes de los médicos del tribunal son compatibles. No obstante, ha añadido lo siguiente: “no hubo un control judicial suficiente y eficiente de las condiciones de la incomunicación”. El veredicto ha sido anunciado hoy, hacia las 12:50.

Las asociaciones Dignidad y Justicia y la Asociación de Víctimas del Terrorismo, representantes de la acusación popular, pidieron penas de entre 12 y 14 años de cárcel y 15 años de inhabilitación para cada uno de los imputados, considerando que tenían relación con ETA. Por el contrario, el fiscal y la defensa pidieron la absolución. Finalmente, el panel de jueces, compuesto por Javier Gómez Bermúdez, Ramón Sáez Valcárcel y Manuela Fernández, ha concluido que no hay ninguna prueba en contra de los imputados.

Los cinco imputados valorarán el veredicto mañana, mediante una rueda de prensa que ofrecerán en el Parque Cultural Martin Ugalde de Andoain (Gipuzkoa), a las 11:30.

Sin embargo, el caso Egunkaria no termina con dicho veredicto, ya que por un lado, las asociaciones Dignidad y Justicia y AVT pueden recurrir al Tribunal Supremo, y, por otro lado, la causa financiera del caso Egunkaria continua abierta, con ocho personas imputadas –entre ellos, antiguos miembros de la dirección y trabajadores–.

Lista de los imputados absueltos y los puestos que ocupaban:

Joan Mari Torrealdai: Presidente del Consejo de Administración de Egunkaria, S.A.
Txema Auzmendi: Secretario del Consejo de Administración de Egunkaria, S.A.
Iñaki Uria: Consejero delegado de Egunkaria, S.A.
Martxelo Otamendi: Director de Egunkaria.
Xabier Oleaga: Redactor jefe de Egunkaria.

El Cabanyal como problema de orden público

2010-04-12T00:33:00.004+02:00

(escrit per Isaac Rosa, aparegut a Público el 10 Abr 2010)

“Estos violentos habían sido citados para acudir al Cabanyal, y en su mayoría no viven allí. Son jóvenes con ganas de armar ruido.” -Miquel Domínguez, concejal de Seguridad de Valencia-

Ahí está la foto: un cordón policial protege a palos una excavadora que tira una casa. A eso hemos llegado después de que la alcaldesa valenciana, con ayuda del delegado del Gobierno, haya aplicado la vieja receta para doblegar resistencias vecinales: ante un problema, primero legisla, segundo judicialízalo, y tercero conviértelo en un asunto policial.

Lo hemos visto ya en otras ciudades, pues está en el manual básico de cualquier gobernante sin escrúpulos: si los vecinos se oponen a una medida, envuélvelos en esa triple telaraña legislativa-judicial-policial.

Primero, usa tus competencias para modificar leyes y aprobar otras nuevas hasta que aquello que pretendes sea perfectamente legal. En segundo lugar, si los resistentes no se conforman y recurren a los tribunales, estás de suerte, no saben dónde se meten esos infelices: construye un galimatías judicial, mediante denuncias, recursos y peritajes ante diferentes tribunales, hasta poder decir que la justicia está de tu parte, aunque los otros digan lo mismo.

Una vez hayas proclamado que tu actuación es legal y que los tribunales te dan la razón, si pese a todo continúa la resistencia vecinal, conviértelo en un problema de orden público: criminaliza la disidencia (que por supuesto siempre está formada por gentuza radical y violenta que nada tiene que ver con el barrio), rompe unos cuantos cráneos, y verás cómo muchos abandonan la protesta.

Ah, y lo más importante, el ingrediente fundamental para que el guiso cuaje bien: aplica la política de hechos consumados. Sigue adelante con tus planes, no te pares. Si dentro de diez años la justicia acaba dando la razón a los vecinos, para entonces ya no quedará una casa en pie y no habrá quien toque una baldosa de la nueva avenida. Como mucho, tendrás que indemnizar a unos cuantos, o ni eso. Por eso suena a sarcasmo oír a la ministra de Cultura pedir a los vecinos “confianza y tranquilidad” porque la justicia les acabará dando la razón. Pues que esperen sentados, sí. Pero sentados ante la excavadora.

Actualitat política, les falles, la mort, activitats musicals i un poquet d'humor...

2010-03-27T01:34:00.005+01:00

Passa el temps des de la reflexió anterior i passen coses també... tantes com que, altra vegada, se m'acumulen per a contar. Encara que fa sols 10 dies des de l'últim post, tot i que aquest era més bé una referència visual, i 20 des de l'última reflexió (llarga) escrita, passen tantes coses que pareix una eternitat.
En el panorama polític nacional hi ha hagut de tot; el tema basc continua centrant gran part de l'atenció (al final ha aparegut el cadàver de Jon Anza -en extranyíssimes circumstàncies- tot i que ha desaparegut ja de la primera línia mediàtica, ETA ha assassinat un policia francés -primera vegada que açò es produeix-, l'esquerra abertzale ha fet un comunicat que pareix que no contenta a ningú, l'Estat parla ara de reformar el codi penal de forma que s'obligue a qualsevol acte electe a condemnar la violència, etc.) però a més s'han clavat pel mig la censura a la mostra de la Unió de Periodistes al Muvim (valencianets, omplim-se de merda un poc més...), ara les acusacions a Jaume Matas (expresident balear), etc.

En relació amb tot açò, i referint-me a l'activitat personal, el dia següent al que es trobà el cos de Jon Anza vaig assistir a Sueca, al Casal Jaume I, a una xerrada de Floren Aoiz sobre la situació política a Euskal Herria, des d'una visió abertzale. Floren Aoiz és un destacat membre històric de l'esquerra abertzale. Fou portaveu, junt amb Jon Idigoras, de la mesa nacional d'Herri Batasuna que fou empresonada allà sobre l'any 2000 per utilitzar els espais gratuïts de propaganda electoral per a emetre un comunicat d'ETA. Al final, les acusacions no fructificaren i després de (crec, parle de memòria) 5 anys a la pressó els soltaren a tots.
La xerrada va estar molt bé.... poca gent, i irònicament esperant a vore si venia la policia per identificar-nos a tots. Vaig monopolitzar (més o menys) el torn de preguntes per preguntar-li directament sobre el seu punt de vista al voltant de temes d'interés, per l'esquerra (situació del moviment ecologista anti TAV, possibilitat de continuïtat d'iniciatives com Iniciativa Internacionalista, etc.) i per a Euskal Herria (com s'estava reorganitzant l'esquerra abertzale arran del document estratègic de reflexió, etc.). Molt interessant el seu punt de vista. Per a mí, construït massa en clau nacional interna i mancant un poc de visió global de l'esquerra estatal... evidentment que sabia que era així i que a un independentista no li pots demanar una visió global a nivell de l'estat però, en la meua opinió, cada retall de les llibertats socials (per a tots, que al fi i al cap la llei és comuna) p.ex. en la Llei de Partits o en el tancament de diaris no podrà ser combatuda fins que tota l'esquerra considere que és això mateix, un retrocés en el benestar col.lectiu... si no, cadascú, fora d'Euskal Herria, trobarà la seua justificació interna per dir que, a ixos, ni aigua... sinò, com s'explica que no ens caiga la cara de vergonya (a tots, ja dic) davant les grans possibilitats de que la guerra bruta estiga darrere de la mort d'un ciutadà de l'Estat? (igual dóna que fora terrorista que violador... o no estem en contra de la pena de mort com a principi fonamental?). No faltaren a les cròniques posteriors els intents de criminalitzar el ponent i la ponència.

A més, per continuar en l'activitat, la setmana passada (buff... més bé fa ja 10 dies) foren les falles. Altres falles, però més o menys el mateix que tots els anys. Aci, a 10 metres de la falla de Cervantes, crec que no ha segut tant insufrible com ho creia recordar (serà que queia entre setmana i no hi havia tanta gent rondant-la? serà que amb la crisi han estalviat amb el fil musical?). En la part personal, estava un poc desganat i em vaig tallar de fer retorns al passat per redescobrir els meus 18 anys rondacasals. Sols vaig estar al de Cervantes, veient uns amics, i al de l'Avinguda d'Espanya, a la nit del 18. Al de Cervantes, crec que probablement era la primera vegada que entrava... tot i que sempre, a tot arreu hi ha gent de tot tipus, en general els cervanteros i jo no acabem molt de congeniar (pot ser que acabem embafats per la proximitat que dóna la placeta?).
A l'altre, no havia estat mai... sobretot per la distància però em va molar. El personal veia a fito reflexat en mí i si no mho digueren 300 vegades no m'ho digueren ninguna: crec que fins i tot el barman eventual em va convidar pel paregut. El remat, al hot rod... aquest sí que no falla (mai millor dit!).

Després de l'embaf falleril, vaig decidir anar als Albatros a València que ja feia temps que no anava. Vaig anar sol i em vaig deixar portar pel criteri dels programadors de la sala i, sense cap tipus de referència, em vaig enxufar al cos "El Erizo", peli francesa -projectada en versió original, com és habitual als Albatros- que em va molar prou. La peli em va distreure i la reflexió sobre la mort, enfocada des de distints punts de vista, i de les relacions personals - amb el corolari que "el hábito no hace al monje"- em va agradar.

No sé si per casualitat o per una relació d'ixes extranyes en les que jo mai he cregut però a les que cada vegada estic més receptiu, el tema de la mort ha tornat a apraréixer aquesta setmana per la meua vida. Esta setmana faltava la iaia d'una amiga de Sueca i la veritat és que he tingut moltes sensacions intenses: records de ma uela Pepica, sobretot, reflexió sobre el patiment i la visió socio-cultural de tot açò, recolzament, proximitat...

Ahir divendres, incursió a València per aprofitar este solet meravellós que ja feia temps que no estava en nosaltres i gaudir de bona companyia que ja feia (massa) temps que no veia, i per la nit, concert a Sueca dins del festival FolkHivern (que com digué Mara Aranda, excantant de l'Ham de Foc, arrivaba, a raó del nom del festival, un poc tard). El concert, gratuït, va estar molt bé. Per a la qualitat i al preu (era de bades) l'assistència va ser l'esperable (ai quina ràbia que em dóna açò) a Sueca: quatre gats... quina llàstima. Com em digué un amic que assistí, els suecans tenim prou amb les falles i amb el valència (podriem extendre açò al conjunt de la valenciania general??). De totes maneres, si possiblement no podem canviar el món (Sueca, en aquest cas) si que hem d'intentar (com he dit diferents vegades) trobar-nos tots aquells que busquem alguna cosa diferent... en això estem (algú s'uneix??).

I hui, per rematar l'assunt, he anat de bon matí a pegar una volta en bici amb la gent de l'Associació Muntanyeta dels Sants. Altre dia parlaré un poc de l'associació i de com la veig jo. Hui, sols dir que hem eixit a les 8'15 de Sueca cap a la Casella (Alzira), hem creuat pel pas del llop cap a Aigües Vives, després a la Valldigna, per Simat i d'ahí a Tavernes... bestial, en sèrio. Crec què és la millor volta en bici que he fet mai, encara que estic desfet. A les 14'05, apurats, agafavem el tren des de Tavernes a Sueca. Meravellós... ja deixaré l'enllaç a les fotos quan les tinga penjades....

I per acabar, en clau d'humor, un regalet visual... supose que molts el coneixereu -i coneixereu als artistes- a mí, personalment, mha fet molta gràcia...
Enjoy it! besets a tots!

Cuba i drets humans.... continuem...

2010-03-17T18:21:00.004+01:00

He trobat aquest video a la web (continuant en el tema del post anterior) i, crec que sobren les paraules....

Carta abierta a Guillermo Toledo (per Carlo Fabretti)

2010-03-05T14:06:00.003+01:00

Tenia moltes coses al cap per a comentar i no sabia per on començar ni com afrontar-ho... en efecte, comencí el meu procés de reflexió del que volia dir al bloc amb la notícia de la mort a Cuba d'un pres en vaga de fam (inspirat per una sorprenent -espere que em respectes, amic Pablo- entrada al blocdeltauró), vaig continuar amb la boníssima experiència viscuda a Londres aquest cap de setmana passat, en arribar se'm clavaren en el cap idees de denúncia sobre la sentència a Arnaldo Otegi i uns videos del judici que vaig poder vore -reafermades per un molt bon article de Iñaki Iriondo aparegut a Gara i KaosEnLaRed-, de sobte, vaig veure l'esperpèntic espectacle del govern i l'audiència nacional exigint-li (com??) explicacions a Veneçuela sobre unes pressumptes relacions ETA-FARC recolçades (també pressumptament) pel govern d'aquest país i que es basen en dades de l'ordinador de Raül Reyes... em vaig enrecordar d'un link que posí ací sobre l'ordinador de Raül Reyes i la manipulació a la qual aquest havia estat sotmés... i finalment hui, m'he trobat amb un article de Carlo Fabretti (impulsor de la candidatura Iniciativa Internacionalista - Solidaritat entre els Pobles, que encapçalava A. Sastre a les anteriors europees, matemàtic i columnista de Público) aparegut a LaHaine que ha compactat totes aquestes idees i que ara reproduesc (i, per supost, suscric al 100%)! En els temps que corren, manifestar aquestes opinions és un vertader acte revolucionari... gràcies Carlo, gràcies Willy.... allà va...

Carta abierta a Guillermo Toledo (per Carlo Fabretti)

Pero hombre, ¿cómo se te ocurre...? ¿No tienes bastante con defender los derechos del pueblo saharaui? Es una causa nobilísima y de trascendental importancia, cuya defensa te permite quedar como un progre y tranquilizar tu conciencia sin correr ningún riesgo, ya que hasta algunos sectores del poder la apoyan. ¿No tuviste bastante con la que liaste en la ceremonia de los Goya con el “No a la guerra”? Otra causa nobilísima y trascendental, pero que además favorecía electoralmente a una de los dos mafias políticas que se reparten el pastel, por lo que incluso podía reportar algún beneficio a sus defensores. Pero Cuba... ¿Cómo se te ocurre defender a la bestia negra del imperialismo, es decir, del capitalismo, es decir, del fascismo vestido de lagarterana, es decir, de la seudodemocracia borbónica?

A ver si te enteras de una vez: los conspiradores y los sicarios cubanos pagados por Washington (que alardea sin pudor de los millones de dólares que anualmente dedica a financiarlos) son “disidentes”, y si están en la cárcel son “presos políticos”; mientras que en el Estado español, los más de setecientos presos políticos anticonstitucionalmente dispersos, con frecuencia torturados y de vez en cuando suicidados, no son verdaderos presos políticos, pues, aunque solo una pequeña parte de ellos haya usado las armas, el que no ha quemado una papelera tiene un amigo o un cuñado que sí lo ha hecho: son violentos, o están cerca de los violentos, o no condenan a gritos el tipo de violencia que el poder quiere que se condene, o denuncian otros tipos de violencia que al poder no le interesa que se denuncien, y por lo tanto son “terroristas”, y su lucha por la autodeterminación, aunque persiga objetivos obviamente políticos, no es una lucha política, sino diabólica. Y además podrían estar subvencionados directamente por Hugo Chávez. ¿Es que no ves la televisión, Willy?

A ver si entras en Libertad Digital y te enteras de una vez: en Cuba se tortura a troche y moche, aunque nadie haya podido probar un solo caso; mientras que en el Estado español la tortura, al igual que los presos políticos, no existe, por más que digan lo contrario los relatores de la ONU, Amnistía Internacional o las más de cuarenta organizaciones agrupadas en la Coordinadora para la Prevención de la Tortura. No tienes más que entrar en un buscador y teclear las palabras “tortura” y “España”, y verás que solo hay un par de millones de entradas sobre el tema: pura anécdota.

¿Cómo se te ocurre, siendo actor, indisponerte con los grandes medios de comunicación, con academias y ministerios, con la mediocracia cultural española y olé? ¿Creías que esa esperpéntica corte de los milagros iba a dejar impune tu osadía? ¿Pensabas que esa pandilla de chapuceros, oportunistas y vientres agradecidos se iban a dejar poner en evidencia por un insensato como tú? ¿No te has enterado de quiénes están en la Academia de Cine y en el Ministerio de Cultura, de quiénes parten y reparten las subvenciones, de quiénes deciden lo que se dice y lo que no se dice en la prensa, en la radio, en la televisión, en los escenarios...? ¿En qué mundo vives, Willy?

Yo te lo diré: vives en el incómodo y sitiado mundo de las personas decentes, y eso, que en los tiempos que corren es muy peligroso para cualquiera, para un actor lo es mucho más. No lo vas a tener fácil, a pesar de tu indiscutible valía y de tus numerosos éxitos profesionales. Los mediocres encumbrados, los lacayos, los sumisos, los lameculos, además de envidiosos, son cobardes e inseguros, no se acercan a aquellos cuyas rodillas no conocen el suelo, como diría Alfonso Sastre. Te harán el vacío, te lo están haciendo ya.

Pero en ese vacío institucional generado por la vileza y el resentimiento, en ese limbo de los indóciles -que a menudo se convierte en un purgatorio y algunas veces en un infierno- no estás solo, querido Willy, ya lo sabes. Por no mencionar más que a los de la profesión, y solo a algunos y algunas especialmente cercanos, estás con Alicia Hermida y Jaime Losada, con Vicente Cuesta y Juan Margallo, con Gloria Berrocal y Javier Maqua, y, por supuesto, con tus compañeras y compañeros de Animalario, y con nuestro padre y maestro mágico, Alfonso Sastre. Después de todo, no eres tan insensato, Willy: estás con los mejores.

La Haine (5/03/2010)

EuskalHerria, Software lliure i revisites brixtonianes

2010-02-25T00:17:00.006+01:00

He estat navegant a la web i m'he trobat amb coses interessants que voldria compartir.

La primera ve arran d'una conferència que hi ha hagut esta setmana al Círculo de Bellas Artes, a Madrid. El conferenciant era Brian Currin, sudafricà i mediador a distints procesos de pau, entre ells l'irlandés. La conferència l'organitzà Lokarri (associació cívica que té el seu orige en Elkarri i que busca la pau al País Basc) i era conseqüència del document de reflexió de l'esquerra abertzale que s'acaba de presentar i que als mitjans de comunicació "oficials" ha estat ignorat. Pel que es veu (he de confessar que jo tampoc l'he llegit) les interpretacions són diverses. Per part de l'esquerra basca (EA, Aralar, i les associacions i col.lectius pròxims a l'esquerra abertzale) s'ha valorat amb molt d'interés per què es considera una declaració de Batasuna per apostar únicament per vies pacífiques per tal de solucionar el conflicte existent. Per part de la dreta basca, el PNB, es veu amb excepticisme i, per part dels dos partits espanyols (i espanyolistes) a Euskadi -PSE i PP- s'ha ignorat completament.
Els comentaris de Currin són molt interessants. Podeu trobar la notícia en aquest enllaç:
http://www.kaosenlared.net/noticia/brian-currin-gobierno-espanol-debe-escuchar-izquierda-abertzale-pues-p

Sobre l'escepticisme del PNB i la seua postura, val la pena llegir el post aparegut per a l'ocasió al bloc d'Íñigo Urkullu, màxim dirigent de l'EBB. Està ací:
http://urkullu.wordpress.com/2010/02/21/de-los-principios-mitchell-y-otras-cuestiones/

Una rèplica, interessant, ve del bloc de Jesús Mari Larrazabal, parlamentari d'EA. És aquesta: http://www.larrazabal.eu/la-historia-reciente-de-irlanda-segun-urkullu/

Per altra banda, i continuant amb el tema basc, deixe altra notícia publicada a KaosEnlaRed... la cosa pinta de caxondeo però fa fredat vore el nivell de paranoia del personal... allà va:
http://www.kaosenlared.net/noticia/tremendo-disfraza-etarra-para-carnaval-cadiz-acaba-imputado-apologia-t

Després d'aquest serial del tema basc, altra cosa diferent que he vist per ahí és una notícia del Público relacionada amb el Software Lliure. Sobre açò, cal dir que s'està gestant un curs d'introducció al Software Lliure en general i al Linux en particular, que pot molar prou. Estic intentant organitzar-lo jo i el donarà Jordi, un company de carrera de Catarroja què és un megaentés en la matèria... ja li he tractat de fer publicitat boca a boca i ara l'anúncie ací. En principi l'intent és que siga per al voltant de falles, més o menys encara que ja anirem concretant...
bé, la notícia del Público era esta: http://www.publico.es/ciencias/297622/eje/mal/software/libre

I... ja per acabar, i en el tema personal, he de dir que me pire este cap de setmana a Brixton... faig un remember de 4 dies per allà, aprofitant un concert de Hamlet al mateix barri el dissabte per la vesprada. Serà una oportunitat per retrobar-me al barri, a Londres, retrobar a l'Alberto, Mark (encara que poc, que coincideix que se'n va a Roma ixe cap de setmana), Maite i algunes suecanes que estan fent una incursió londinenca pel que es veu, molt ben aprofitada!
Ja vos contaré!!
bss i fins prompte!

Christian Jacquiau i el model de la gran distribució

2010-02-18T13:25:00.004+01:00

Ahir vaig estar a una xerrada a l'Octubre (Centre de Cultura Contemporània) que em va paréixer de les xerrades més interessants a les quals he assistit en anys.
El conferenciant era Christian Jacquiau, economista francés, escriptor de diversos llibres, i denunciant de la posició suprema que les grans cadenes de distribució estan realitzant arreu del món, extrapolant el model francés iniciat als anys 50 (Carrefour, Auchamp - Alcampo, ací- etc.).
Hui, intentant buscar un poc per internet sobre ell he trobat una cosa que vaig a deixar al bloc i que, encara que no l'he vista encara, estic convençut que és interesantíssima.
Es tracta de 6 videos que estan al YouTube que contenen una entrevista a Jacquiau feta a l'any 2008 a Barcelona. Ell parla en francés, tot i que l'entrevista té subtítols en català.
L'entrevista va ser realitzada, com voreu, en relació a la campanya "Supermercats, no gràcies" feta ixe mateix any. Dins d'ixa campanya s'edità un llibre en Icaria Editorial, amb el mateix nom i coordinat per Esther Vivas (cap de llista d'Esquerra Anticapitalista en les anteriors eleccions europees i de la qual vaig penjar una entrevista, ja fa temps, que li feien des de KaosEnlaRed) i Xavier Montagut.
Jo, com és habitual, tinc el llibre ja fa temps i mai l'he abordat de manera sèria. Casualment fa una setmana el comencí i em vaig topar amb un article de Jacquieu i, altra vegada casualment!, Àlvaro em comentà el divendres passat que un tipo francés anava a l'Octubre a parlar sobre això... serà el mateix??? .... els cercles s'acaben tancant!!
ens veiem promptet!

sobre l'edat i l'esquerra alternativa....

2010-02-14T13:20:00.005+01:00

En aquest moment, quan escric aquest post, tinc un any més que al post anterior. 32 ja, que es diu promptet. No sé ben bé des de quan però cada vegada que s'acosta el meu aniversari tinc un marejol físico-mental important. La qüestió no és tant el no assumir l'edat que ú té (que potser ixa fase passà farà 2 o 3 anys... crisi dels 30?) sinò afrontar l'aniversari i que ningú se'n recorde de tú!. Por, al fi i al cap. Por mesclada en inseguretat total, vaja!. Al final, com tots els anys, el dia passa amb trucades telefòniques diverses, esperables i no esperables i, en definitiva, alguna que altra sorpreseta. Va ser el dijous passat i la sensació va estar de puta mare! A més, s'ha rematat en un cap de setmana prou intens.

El divendres vaig estar a Gandia a una xerrada sobre "altra economia és possible per a altre món, també possible". Altre intent de crear societat civil, aquesta vegada no a sueca. Vaig sentir un no sé què extrany (molt agradable!) perquè a la immensa majoria d'aquestes xerrades militants que havia assistit eren a Madrid i, en aquest moment, el fet de que la llengua vehïcular fóra el valencià em va "trastocar". Agradablement, com he dit... possiblement aquestes reflexions són producte del marejol físico-mental associat a l'aniversari del que parlava, no ho sé!
Com la companyia era bona (Alvaro i Juanito, fortaleny forever!) tornàrem a sueca a celebrar l'aniversari i a reflexionar un poc sobre tot en general...
Ahir, crec que els tres ens arrepentirem... no de la vetllà, però sí del frenesí xuplacubates de la nit...

En esta voràgine militant encetada el divendres, he trobat unes cosetes per la web que vaig a deixar per ací per si teniu un ratet:

- La primera és una notícia que aparegué al Público (ahir o despús ahir, no ho sé cert) i que em va, com a mínim, sorprendre. És sobre la Tasa Tobin i una reflexió de Gordon Brown sobre la necessitat de la seua aplicació. Aquesta tasa és una tasa variable que s'imposaria sobre les transaccions financeres per gravar els moviments especulatius de capital. A partir d'ací, els reclams tradicional del moviment alterglobalització és reclamar-la per tal que els ingressos que es traguen es repartesquen amb la finalitat d'eliminar les desigualtats socials. Brown no ha anat tant enllà però crec que és un triompf que la qüestió es sitúe al centre del debat polític. L'enllaç és aquest: http://www.publico.es/dinero/293901/brown/cree/tasa/tobin/realidad

- La segona és un text de posicionament polític del partir NPA francés (extreta de la pàgina dels seus "germans" a l'Estat, Esquerra Anticapitalista) sobre la prostitució. És un debat que sempre m'ha interessat i en el qual la pròpia esquerra no té una postura clara... és aquest: http://anticapitalistes.net/spip.php?article1957

- El tercer i l'últim és una notícia apareguda al País sobre Lula i el posicionament de Brasil, sobretot econòmic, portat a cap pel seu cap de govern. Recordem que, al primer món, i a diferència de Chavez, Correa, etc. Lula és molt ben considerat... tindrà alguna cosa a vore el que diu l'article??? a vore que vos pareix: http://www.elpais.com/articulo/internacional/Lula/ordena/cambiar/programa/economico/partido/elpepuint/20100212elpepuint_2/Tes

Fins prmpte!!

creant poder popular... o intentant fer-ho, que no és poc!

2010-01-30T11:42:00.006+01:00

Ahir vaig participar en una de les poques ocasions en que una part considerable de gent de Sueca interessats per alguna cosa, ix al carrer en grup i es manifesta. La manifestació en qüestió, processó cívica de tres generacions i posterior concentració a la plaça de l'Ajuntament, intenta reivindicar el "Ja n'hi ha prou!" particularitzat a la situació de les Escoles Carrasquer.

Les Escoles Carrasquer, la meua escola de tota la vida -on vaig cursar l'antiga EGB- i ara l'escola de tres dels meus quatre nebots (el quart arribarà quan el Batistet tinga edat (i plaça!) per ingresar) ha vist substituït el meravellós pati on hem jugat tant i tant per barracons prefabricats per tal d'agrupar tots els xiquets i, de pas, contribuïr a la butxaca d'aquell qui li lloga els barracons a la Conselleria d'Educació (crec que sempre és bona reflexió per analitzar els problemes centrar l'atenció en qui es beneficia amb l'existència dels mateixos- grip A, virus informàtics, etc. -).

Sí, estant el projecte d'ampliació realitzat i presentat davant l'associació de pares i la societat en general, les obres no comencen mai. Quan estava a Anglaterra s'organitzà, des de l'AMPA de l'escola, una tancada nocturna per visibilitzar la situació i intentar desatascar-la. No vaig poder acudir.
Ara sí que he pogut, i he cregut necessari anar i recolzar la "causa". Tot i que crec saber quina força tindrà aquesta manifestació-concentració davant del conseller Font de Mora (si és que li arriba), sempre que hi haja una oportunitat per participar en la societat civil suecana, ahí estaré. I ahí estaré perquè em dóna llàstima (o més bé vergonya!) que sempre arribem tard, que el nostre espèrit crític es quede sempre per a quan ja les coses s'han fet, per a criticar les que no es fan i no tenir la valentia per intentar-les... i estic pensant en el túnel de la via (¿on estàveM -tècnics, polítics, mestres, sindicats, etc.- per tal de crear xarxa i parar ixa aberració?), en el desviament de la carretera, en l'estat general de Sueca...

Possiblement el meu objectiu final vaja molt més enllà d'una concentració com aquesta. Però és que l'educació, com la sanitat, és un gran pastís (els últims!) no completament lliberalitzat que pot suposar una gran quantitat d'ingresos per a la iniciativa privada. L'objectiu final del sistema és clar: desprestigiar, deslegitimar i acabar privatitzant-ho. Podrem aconseguir parar-ho??

Almenys, en la mesura del possible i pensant en que tota pedra fa paret, caldrà intentar-ho, no?

Los pecados de Haití (Eduardo Galeano)

2010-01-21T18:36:00.004+01:00

(publicat el 15 de gener de 2010. En MONCADA)

La democracia haitiana nació hace un ratito. En su breve tiempo de vida, esta criatura hambrienta y enferma no ha recibido más que bofetadas. Estaba recién nacida, en los días de fiesta de 1991, cuando fue asesinada por el cuartelazo del general Raoul Cedras. Tres años más tarde, resucitó. Después de haber puesto y sacado a tantos dictadores militares, Estados Unidos sacó y puso al presidente Jean-Bertrand Aristide, que había sido el primer gobernante electo por voto popular en toda la historia de Haití y que había tenido la loca ocurrencia de querer un país menos injusto.

El voto y el veto

Para borrar las huellas de la participación estadounidense en la dictadura carnicera del general Cedras, los infantes de marina se llevaron 160 mil páginas de los archivos secretos. Aristide regresó encadenado. Le dieron permiso para recuperar el gobierno, pero le prohibieron el poder. Su sucesor, René Préval, obtuvo casi el 90 por ciento de los votos, pero más poder que Préval tiene cualquier mandón de cuarta categoría del Fondo Monetario o del Banco Mundial, aunque el pueblo haitiano no lo haya elegido ni con un voto siquiera.

Más que el voto, puede el veto. Veto a las reformas: cada vez que Préval, o alguno de sus ministros, pide créditos internacionales para dar pan a los hambrientos, letras a los analfabetos o tierra a los campesinos, no recibe respuesta, o le contestan ordenándole:

-Recite la lección. Y como el gobierno haitiano no termina de aprender que hay que desmantelar los pocos servicios públicos que quedan, últimos pobres amparos para uno de los pueblos más desamparados del mundo, los profesores dan por perdido el examen.

La coartada demográfica

A fines del año pasado cuatro diputados alemanes visitaron Haití. No bien llegaron, la miseria del pueblo les golpeó los ojos. Entonces el embajador de Alemania les explicó, en Port-au-Prince, cuál es el problema:

-Este es un país superpoblado -dijo-. La mujer haitiana siempre quiere, y el hombre haitiano siempre puede.

Y se rió. Los diputados callaron. Esa noche, uno de ellos, Winfried Wolf, consultó las cifras. Y comprobó que Haití es, con El Salvador, el país más superpoblado de las Américas, pero está tan superpoblado como Alemania: tiene casi la misma cantidad de habitantes por quilómetro cuadrado.

En sus días en Haití, el diputado Wolf no sólo fue golpeado por la miseria: también fue deslumbrado por la capacidad de belleza de los pintores populares. Y llegó a la conclusión de que Haití está superpoblado… de artistas.

En realidad, la coartada demográfica es más o menos reciente. Hasta hace algunos años, las potencias occidentales hablaban más claro.

La tradición racista

Estados Unidos invadió Haití en 1915 y gobernó el país hasta 1934. Se retiró cuando logró sus dos objetivos: cobrar las deudas del City Bank y derogar el artículo constitucional que prohibía vender plantaciones a los extranjeros. Entonces Robert Lansing, secretario de Estado, justificó la larga y feroz ocupación militar explicando que la raza negra es incapaz de gobernarse a sí misma, que tiene “una tendencia inherente a la vida salvaje y una incapacidad física de civilización”. Uno de los responsables de la invasión, William Philips, había incubado tiempo antes la sagaz idea: “Este es un pueblo inferior, incapaz de conservar la civilización que habían dejado los franceses”.

Haití había sido la perla de la corona, la colonia más rica de Francia: una gran plantación de azúcar, con mano de obra esclava. En El espíritu de las leyes, Montesquieu lo había explicado sin pelos en la lengua: “El azúcar sería demasiado caro si no trabajaran los esclavos en su producción. Dichos esclavos son negros desde los pies hasta la cabeza y tienen la nariz tan aplastada que es casi imposible tenerles lástima. Resulta impensable que Dios, que es un ser muy sabio, haya puesto un alma, y sobre todo un alma buena, en un cuerpo enteramente negro”.

En cambio, Dios había puesto un látigo en la mano del mayoral. Los esclavos no se distinguían por su voluntad de trabajo. Los negros eran esclavos por naturaleza y vagos también por naturaleza, y la naturaleza, cómplice del orden social, era obra de Dios: el esclavo debía servir al amo y el amo debía castigar al esclavo, que no mostraba el menor entusiasmo a la hora de cumplir con el designio divino. Karl von Linneo, contemporáneo de Montesquieu, había retratado al negro con precisión científica: “Vagabundo, perezoso, negligente, indolente y de costumbres disolutas”. Más generosamente, otro contemporáneo, David Hume, había comprobado que el negro “puede desarrollar ciertas habilidades humanas, como el loro que habla algunas palabras”.

La humillación imperdonable

En 1803 los negros de Haití propinaron tremenda paliza a las tropas de Napoleón Bonaparte, y Europa no perdonó jamás esta humillación infligida a la raza blanca. Haití fue el primer país libre de las Américas. Estados Unidos había conquistado antes su independencia, pero tenía medio millón de esclavos trabajando en las plantaciones de algodón y de tabaco. Jefferson, que era dueño de esclavos, decía que todos los hombres son iguales, pero también decía que los negros han sido, son y serán inferiores.

La bandera de los libres se alzó sobre las ruinas. La tierra haitiana había sido devastada por el monocultivo del azúcar y arrasada por las calamidades de la guerra contra Francia, y una tercera parte de la población había caído en el combate. Entonces empezó el bloqueo. La nación recién nacida fue condenada a la soledad. Nadie le compraba, nadie le vendía, nadie la reconocía.

El delito de la dignidad

Ni siquiera Simón Bolívar, que tan valiente supo ser, tuvo el coraje de firmar el reconocimiento diplomático del país negro. Bolívar había podido reiniciar su lucha por la independencia americana, cuando ya España lo había derrotado, gracias al apoyo de Haití. El gobierno haitiano le había entregado siete naves y muchas armas y soldados, con la única condición de que Bolívar liberara a los esclavos, una idea que al Libertador no se le había ocurrido. Bolívar cumplió con este compromiso, pero después de su victoria, cuando ya gobernaba la Gran Colombia, dio la espalda al país que lo había salvado. Y cuando convocó a las naciones americanas a la reunión de Panamá, no invitó a Haití pero invitó a Inglaterra.

Estados Unidos reconoció a Haití recién sesenta años después del fin de la guerra de independencia, mientras Etienne Serres, un genio francés de la anatomía, descubría en París que los negros son primitivos porque tienen poca distancia entre el ombligo y el pene. Para entonces, Haití ya estaba en manos de carniceras dictaduras militares, que destinaban los famélicos recursos del país al pago de la deuda francesa: Europa había impuesto a Haití la obligación de pagar a Francia una indemnización gigantesca, a modo de perdón por haber cometido el delito de la dignidad.

La historia del acoso contra Haití, que en nuestros días tiene dimensiones de tragedia, es también una historia del racismo en la civilización occidental.

Egunkaria...

2009-12-15T19:20:00.004+01:00

Hui ha començat el judici contra els caps del diari Egunkaria, tancat ja fa set anys per l'Audiència Nacional i en el qual la fiscalia de l'estat no ha presentat ninguna acusació contra ells. Tanmateix, els grans defensors de la democràcia, el "sindicat" 'Dignidad y Justicia' i l'AVT continuen en la línia del que ja fa prou de temps va establir Garzón: tot és ETA.

Supose que no s'atreviran a dir que ERC i el PNB són ETA per la foto de Tardà i Erkoreka en suport dels acusats... o sí, ja sabem com està la cosa a l'Estat.
Tornem a vore com es paga ser disident... quasi al 2010 i ens atrevim a tancar diaris, il.legalitzar partits, no permetre manifestacions amb fotos d'acusats (prohibiran també les fotos de Haidar en els actes de suport a aquesta?), etc... i em pregunte jo, quina democràcia és aquesta?¿

Deixe un video de Fermin Muguruza denunciant el tancament del diari al rebre el premi de millor cançó en Euskera poc temps després del tancament del diari... en dos collons!

I ja queda no res...

2009-12-09T14:02:00.008+01:00

Sí, van passant els dies i ja queda la recta final!

La setamana passada va ser molt més tranquileta que l'anterior amb la visita de Ruth. Bàsicament vaig passar els matins entre casa i volteta descobridora d'algun lloc nou londinenc i per les vesprades alternant caseta amb algun que altre pub per descobrir.

A principi de setmana vaig fer una incursió en el món del desplaçament per BUS en lloc del metro que la veritat és que, quan ixen bons dies, s'agraix moltíssim... Londres, com passava també a Paris i com passa a Madrid, té una xarxa de metro que permet dur-te a tots els llocs però que, en general, l'aire acondicionat als trens brilla per la seua absència... pots estar a 1 grau fora i a dins del tren no tens prou mans per llevar-te la roba!! i, no sé per què, especialment la meua línia de metro (la que va a ma casa)... però bé, què li hem de fer!!

Com dia, vaig agafar l'autobus dos dies per anar al centre de Londres i d'ahí a l'escola ja en el 'Tube' (és el nom amb que els anglesos coneixen el metro Londinenc) cap a l'escola.

El primer dia (la veritat és que no recorde si va ser dilluns o dimarts) vaig parar prop de la city, entrant a aquesta pel Sud (què és on està Brixton). Una vegada allí vaig començar a pegar voltes en cap direcció coneguda però buscant el riu i vaig arribar finalment a la Torre de Londres. És curiós perquè pel nom jo m'imaginava que es tractava únicament d'una torre però es tracta d'un complex fortificat que ha servit per a diverses coses en la història i que, d'acord amb el que diu lawikipèdia i la Lonely Planet, és patrimoni de la Humanitat.

Al costat està el pont de la Torre què és el famós pont que eixia (és el que em ve ara mateix a la memòria) en l'entrada dels episodis de Beni Hill, s'enrecordeu?. És un pont victorià prou peculiar que crec que val molt la pena passar per ell. Llàstima que en un dels costats estagueren fent obres de restauració. A l'altra banda del riu es troba un edifici molt modern que, tal i com em digueren Mark i Maite, és l'ajuntament de Londres. Ahí van unes fotos:

El dia següent, torní a provar el autobus i parí en el mercat de Bourough. És un mercat sobretot de menjar que està prou xulo però que és també prou car tot. No tenia massa temps i vaig aprofitar per dinar en una de les paradetes que hi han al mercat. Molts productes ecològics, pastissos, brownis cassolans... molt interessant!

Dijous vaig eixir un ratet amb Alberto. Ell volia vindre a vore una espècie de discoteca per ací per Brixton que diu que posaven bona música i jo el vaig acompanyar. Va vindre a sopar i faig fer una tortilleta amb creïlles i un wok amb verdures variades (la veritat és que estic cuinant prou) i després de la xarraeta de rigor anarem a fer-ne una al Hootanany i després a la discoteca esta... la música no sé si seria molt bona o què però no hi havia ningú. Pero ningú, és ningú, alberto, jo i una camarera així que entrarem, saludarem, pixarem i ens n'anarem a l'Effra i després altra vegada al Hootannany. Estaven fent una sessió de DJ jamaicans amb rastes fins el cul i hi havia un ambient inmillorable. Cap a les 2 o per ahí tancarem la paraeta.

El divendres pel matí vaig anar al mercat de Noting Hill també amb Alberto. Havia anat ja amb Ruth i la veritat és que m'agradà moltíssim. Alberto viu en aquesta zona així que m'ensenyà uns quants llocs molt interessants. Pel que comenta Mark, en principi Noting Hill era una zona com Brixton, molt mesclada i amb gran part de la població procedent del carib però poc a poc s'ha convertit en una zona cara i els pisos van pujant de preu i la gent més pobra va pirant-se (sense massa opció per decidir quedar-se o no) de la zona. De totes maneres, queden alguns llocs amb restaurants àrabs, paraetes al carrer oferint tota classe de menjar àrab també (ens pillarem uns bocates de kefta i pintxos de pollastre que estaven boníssims).

Per la nit, com que en el dijous ja n'havia tingut prou em quedí a casa. Dissabte de matí, com que al final Mark no es decideix en el color amb el que vol pintar el menjador (vos vaig dir que m'havia compromés en ajudar-lo?) me'n vaig anar promptet (cap a les 12) a pegar una volta. Vaig anar a Hyde Park perquè sabia que hi havia no sé quina història del Canvi Climàtic per pressionar abans de la Cumbre de Copenhage. La història va resultar ser una concentració i posterior manifestació on hi havia moltíssima gent. Va estar bé... de totes maneres, en aquests temes de l'ecologia et pots trobar en una manifestació en moltíssimes formes diferents de vore les coses... deixe alguna foto per a que es feu una idea:

Després d'açò vaig quedar en Mark i Maite per prendre una cervessa al Soho i se'ns va acoplar l'Alberto. Una o dos pintetes i se n'anarem a Elephant&Castel per sopar amb Diana i el seu nòvio que venien a un concert a Londres. Estagué de puta mare, sopar Thai i xarraeta fins les 12.

Diumenge, Maite es currà una paelleta de verdures que superava la meua de la setmana anterior. Vam anar Mark i jo a sa casa, a BrickLane i jo vaig aprofitar per vore els distints mercats de la zona que no m'havia donat temps a cotillejar els altres diumenges que vaig estar allí. Està molt, molt bé. Després, quan tornarem a Brixton Mark i jo ferem la paraeta de rigor a l'Effra per acomiadar el cap de setmana.

Ahir dilluns vaig anar pel matí a vore els DockLands. És la antiga zona portuària de Londres que està intentant ser revitalitzada des de ja fa uns anys. La veritat és que no em va donar massa temps per aprofundir però sembla que està prou bé. A vore si puc tornar un d'estos dies i re-visitar-la. Cal anar també a Greenwich, que està just a l'altra banda del Tàmesi en front dels DockLands.

I... esta setmaneta festa de nadal de l'escola i, sobretot, concert al Hootanany dijous per la nit d'uns grups que, pel que diu Mark i els seus amics, són molt bons... ja vos contaré!

I van passant els dies...

2009-11-30T10:47:00.006+01:00

Ja estem a dia 30 de Novembre i Nadal ja està quasi ahí (més encara si ens guiem per les llums dels carrers, la decoració de les tendes...). Avuí fa ja 19 dies que vaig arribar a Londres i en fa 10 des de l'últim post al bloc. Aquests dies han estat plenets de coses!!

El cap de setmana passat (no aquest sinò l'anterior) vaig seguir incubant costipat i al final no vaig poder anar a Cambridge el diumenge com tenia previst. El cas era que havia quedat dissabte amb Diana (una amiga italiana que vaig conéixer a Madrid i que ara viu ací a Anglaterra amb el seu novio anglés) per fer de turista per London i el diumenge me n'anava amb ella a un curset d'Enginyers Sense Fronteres d'ací ('engineers without borders') sobre aigua i sanejament en cooperació al desenvolupament. Va ser una llàstima no poder anar (tant pel curs com per haver visitat Cambridge) però jo i la meua tos necessitavem repòs a caseta. El que sí que vaig fer és quedar amb Diana el dissabte per la vesprada a Camden.

Jo sols coneixia de Camden els voltants de l'estació perque havia estat amb Alberto (l'italià del curs d'anglés) al concert de Linia77 (grup italià) de la setmana anterior i la veritat és que m'avellia vore el mercat de Camden del que tots parlaven tant.... em paregué una falla, la veritat! em decebé prou. És molt gran i està ple de coses per comprar però també s'ha convertit en una atracció turística quasi insoportable. No sé, em donà la sensació que ni el propi mercat era autèntic ni el lloc on s'ubicava tampoc però bé, vaig passar el dissabte en bona companyia i vaig visitar una altra cosa de Londres.

Diumenge, com dic, em quedí reposant per casa fins les 2 de la vesprada més o menys. Com que a mí se'm mengen les parets quan estic a casa, no vaig poder resistir-me i me'n vaig anar a pegar una volteta per Londres. Vaig estar al Soho i a Chinatown. Molt interessant el Soho. Este cap de setmana he tornat a anar (el divendres) i el vaig pillar ja en plena efervescència de divendres per la nit... Ací deixe algunes fotos de la passejada:

El dilluns entrí en la segona setmana de curset. Cada vegada va millor i el grup cada vegada va fent-se més xicotet. Com vos vaig dir, cada dilluns pot entrar gent nova i cada divendres n'acaba altra. Com que s'acosta Nadal, les eixides són més habituals que les entrades. Esta setmana se n'anà una xica coreana, el xic de Madrid i una xica Italiana i no ha entrat ningú més. Cada vegada vaig pillant més el ritme de les classes, coneguent més a la gent i pillant-li el tranquillo de l'accent a la professora!

Dilluns, dimarts i dimecres passaren sense massa coses, vegent ploure i preparant-me per a la visiteta de Ruth ací! Sí, va vindre dijous per matí i se n'anà dissabte per la vesprada-nit. Ha estat de puta mare! Dimarts (o dimecres, no me'n recorde segur) em vaig pegar una patejadeta per Hyde Park de camí cap a classe. En lloc d'agafar-me el metro em vaig pillar un autobús desde casa fins a Hyde Park (al autobus li costa uns 45 min. i en metro pots arribar en 25 min. més o menys) i des d'ací fins a l'escola visitant la zona on està. És una zona amb molt de nivelll (econòmic). Molt prop de l'escola està l'Imperial College, el Museu de la Ciència i el Albert Royal. Podeu vore ací unes fotos de Hyde-Park...

Bé, i com dia, dijous arribà Ruth. Juntament amb la maleta, la tia es veu que va carregar el solet perque en tots els dies que ha estat ací no ha plogut ni un sol dia!!! quina xamba!!

En arribar, descarregàrem trastos a casa i se n'anarem a pegar una volta pel centre (Westminster, Trafalgar Square, Fleet Street i un poquet pel costat del Tàmesis). Quan vaig eixir jo de classe vinguerem a casa i conegué a Mark. Va haver bon feeling entre els dos: més encara quan Ruth va traure la botelleta de Viña Ardanza que li havia comprat i començàrem a tastar-la. Va estar molt bé perque mija horeta més tard arribava Steven per assajar altra vegada com la setmana anterior i Ruth es quedà completament flipada... Ja erem dos, perque ella flipava amb el grupet i jo flipava amb el high level d'anglés que hi havia al meu menjador!! la Ruth, blablablá, blablablá, i jo intentant agafar-les al vol!! jejeje... Després d'un ratet se n'anarem a pegar una volteta per no molestar els dos músics. Anarem a dos pubs ací a Brixton que estan de puta mare . El primer, l'Effra Pub, on estaven fent un concert de jazz en directe. Ferem una birreta i soparet al mateix bar. Després, per fer temps, anarem al Prince Albert (que em digué Mark que era un on el tio dels The Clash que era de Brixton solia anar) i estaven fent una espècie de jam sesion amb un tio en un caixó flamenco i altre fent una espècie de rap, raro... va estar molt bé.

Divendres anarem al mercat de Portobello. Açò està molt prop de Noting Hill, al NordOest de Londres. Em va agradar molt. Era un mercat que es colocava a un carrer molt llarg (Portobelllo Street) i amb paradetes i tendes als dos costats del carrer. Podia trobar-se quasi de tot i la veritat és que la zona, a nivell de cases, urbanisme, carrers, etc. ens va agradar molt.

D'ací, jo al curset i Ruth de visita de museus i quan s'acabà el curset anarem a fer una cervessa en els del curs primer i després a trobar-nos amb Maite i Mark amb els que haviem quedat per a sopar. El sopar va ser a un restaurant italià al Soho i estagué de puta mare. Després, Maite se n'anà a casa i nosaltres tres tornarem a Brixton. Anarem al Hootanany (què és un pub bestial que està a 5 minuts de ma casa) i estaven fent un concert (gratis!) i hi havia un ambient boníssim. Ruth es quedà flipada!! D'ací, no massa tard, se n'anàrem a casa i allí estaguerem de xarreta fins les 4 o 5 de la matinada amb el Mark. Va estar genial!!.

I... dissabte, english breakfast per agafar energies (i acabar de rematar-me a mí que havia dormit poquet!) amb Mark al costat del mercat de Brixton i després dinaret (per fregar el volum quasi explossiu de l'estòmac!) amb Maite i volteta per l'East End (la zona on viu Maite, ara sí!).

Ruth diu que li molà però que, el què més, Brixton... s'ha fet en dos dies Brixtoniana com jo... Al final Ruth se n'anà cap a les 7 més contenta que un gínjol (i més cansada que una burra) cap a Madrid. L'única putada de la visita de Ruth es que té ella les fotos que ferem i de moment no puc deixar-vos-en cap d'eixos dies! I'm sorry!

Jo vaig tornar a casa per reposar i per la nit me'n vaig anar a ensenyar-li a Alberto (l'italià) i a un amic d'ell el barri. Haviem quedat per fer alguna cosa i jo vaig dir que no em menejava de prop de casa que estava torrat. Anarem al Prince Albert, a l'Effra (altra vegada concert gratuït) i finalment al Hootanany (també concert, i Alberto flipant!). A l'Effra se'ns va unir Mark i un amic d'ell (Julian -crec- un tipo de puta mare, d'ací de Londres però de família d'orige caribeny). Al final, cap a les 2 jo vaig agraïr tindre casa tant prop i abans que pogueren convéncer'm de que em quedara me'n vaig anar a dormir. Va ser un dia molt xulo, i molt llarg també.

Diumenge m'alcí tard i me'n vaig anar a comprar les costelles de porc per a la primera paella que faig ací a Londres... paella en col i costelleta!!! per a les condicions que havien de foguer i de caldero va eixir inmillorable!! Abans de la paella (que la vaig fer més bé per a berenar-sopar) tornarem al Hootanany ('my second house' segons Mark) per vore el Liverpool-Everton. Allí quedarem amb altre amic del Mark, Peter, i el convidarem també a la paella. Va vindre també Maite. Després de la paella, anarem a vore la segona part del Barça-Madrid i a pegar una volteta per ací. Mireu algunes fotos!!

Per últim, i encara que m'estic fent massa llarg, volia dir dos cosetes que res tenen que vore en açò de Londres i que he trobat per la web. La primera és sobre una notícia que va aparéixer i desaparéixer de les primeres pàgines dels diaris digitals espanyols. Ara, després de dos dies, per trobar-la cap rebuscar al google. Ací van els enllaços:

http://www.levante-emv.com/espana/2009/11/30/guardia-civil-herido-leitza-pudo-haber-simulado-atentado/656121.html

http://www.gara.net/paperezkoa/20091130/169656/es/Presentan-atentado-ETA-montaje-guardia-civil

http://www.gara.net/azkenak/11/169666/es/Rubalcaba-confirma-que-no-fue-atentado-dice-que-no-sabe-si-fue-montaje

I per últim, un enllaç a un text de Eduardo Galeano aparegut en KaosEnLaRed. Molt recomanable llegir-lo!! Allà va:

http://www.kaosenlared.net/noticia/cuatro-frases-hacen-crecer-nariz-pinocho

un bes a tots!!

primera setmana a Londres

2009-11-20T13:01:00.006+01:00

Ahir dijous va fer una setmaneta que estic ací i vos conte com han anat les coses des del diumenge passat quan vaig escriure l'anterior entrada al bloc....
Després d'aquests dies de més, seguesc amb les meues especulacions sobre allò que estic vegent. La primera cosa és que ni tenia al post anterior massa idea de Londres ni ara tampoc!! Aquesta setmana, he trobat la vertadera City de londres (Maite viu al costat, però no dins d'ella) així com també he trobat els grans edificis i el tràfic que pensava jo que no existiria...
el diumenge aní a dinar amb Maite i Mark a la zona on viu Maite. Està tocant la City. Molt interessant l'ambient de Londres del cap de setmana! Hi han un fum de mercats en cada zona de tot el que es pugueu imaginar. Mercats com el de Brixton, mercats de roba, mercats de coses curioses, etc. Prop de casa Maite està el mercat de Spitafields què és una nau que supose seria on estaria l'antic mercat que ara està prou rehabilitada i té una part tancada per a tendes i demés i altra oberta per a les paraetes del mercat. Tot a cobert però molt diàfan. Per ixa mateixa zona, com ja vaig dir, hi han un fum d'antigues fàbriques, pàrkings reconvertits el diumenge en mercats, etc. I els carrers pleníssims de gent!! molt interessant!. Com que em vaig quedar en ganes de fer de turista, el dilluns pel matí vaig anar a prendre unes fotos. També vaig passar per la City. La City és, com deia, el centre financer de Londres. La part més a prop de casa Maite està plena d'edificis moderns i de vida de negocis entre setmana. Hi ha edificis què són per a flipar, en sèrio. Ahí van unes poques fotos:

El dilluns per la vesprada vaig començar el meu curset d'anglés. Vaig arribar allí prompte perquè havia de fer una prova per vore en quin grup em clavaven. Al final el meu nivell està a cavall entre intermig baix (pel parlar) i intermig alt (per gramàtica) així que m'han clavat en l'alt i ahí estic jo tot agobiat!! jejejeje... no no! Les classes en general van bé tot i que necessite practicar més el meu anglés parlat perquè supose que es podeu imaginar que per a mí, en tot el xarrador que sóc, no poder expressar-me em toca un poc la moral (per no dir altra cosa!!! :-)) però bé, sé que és sols la primera setmana i que poquet a poquet segur que vaig millorant.

A la classe som uns 14 i és un poc com els xistes estos antics: tres coreanes, un xic d'aràbia saudita, un cubà, mogolló d'italians -3 o 4-, un xic de madrid, jo, etc... Cada dilluns entra gent nova i este dilluns entrí jo i el xic d'Aràbia Saudita així que a principi és un poc difícil entrar en un grup nou però el dimarts anarem a pegar una volta la major part de la gent i ahir me'n vaig anar en un italià a vore un concert a Camden Town.

La setmaneta ha passat pel matí intentant pegar una volta alguns dies (vaig visitar la part de la City més vella, que no coneixia i on hem vaig trobar el tràfic, les avingudes i tot allò que a mí menys m'agrada de les grans ciutats) i intentant refrescar l'anglés a casa. Per les vesprades curset, i després bé algun enredro com el d'ahir, o bé a casa per cuidar el costipat que encara tinc. El dimecres, en casa, va ser molt interessant. Mark i un amic estaven per casa assajant.

tenen un grupet de música tranquileta que està de puta mare la veritat. Mark canta i toca la guitarra i Steven toca la mandolina! Em vaig fartar de tirar fotos i de gravar-los en mini-videos amb la càmera de fotos!! Per a mí va ser tota una novetat i la veritat és que m'ho vaig passar de puta mare. A més, entre cançó i cançó vaig poder practicar un poc d'anglés... Ahí va una foto de Steven i la seua mandolina! intentaré posar un video de l'assaig prompte!

ups!! se'm fa tard!! he de fer el dinar, arreglar-me i anar al curset! a vore si este cap de setmana continua el serial!

besos a tots!

Des de Londres...

2009-11-15T12:14:00.006+01:00

sí, sí, encara que supose que molts ja ho sabeu, estic des del dimecres passat (11 de Novembre) en Londres. Estaré ací més o menys 1 mes (la tornada la tinc a Madrid el 16 de Desembre) per intentar recuperar un poc l'anglés perdut, aprendre'n més i conéixer la ciutat i les costums tot el que el poc temps em deixe.

De moment duc, com dia, des del dimecres passat i ja he vist unes quantes cosetes... fins demà dilluns no comence el curs que m'he pillat de tres horetes al dia. Supose que estaré en una classe plena de gent de tot el món així que crec que serà interessant. A més, tots estaran més o menys en la meua situació, és a dir, buscant fer amics, plans i conéixer la ciutat... crec que la meua vida social va a aumentar a partir del dilluns. De moment, com dic, no ha estat mal.

Vaig arribar el dimecres de vesprada-nit (buff! ací ara es fa de nit a les 16'30 de la vesprada) i Maite estava esperant-me a la parada del bus a Liverpool St. Maite és la germana bessona de la meua cunyada Kàtia. Són igualetes tant d'aspecte com en el so de veu, la forma de parlar, etc. Maite viu en el centre de Londres, en la City mateixa. La City (jo no sé massa coses encara la veritat) és el centre financer de Londres. M'ha xocat molt que Londres és una ciutat molt plana en quan a l'edificació. Des de l'entrada a Londres amb el bus des de l'aeroport tot eren edificis, com a molt, de tres pisos. A la City sí que estan les torres altes d'oficines.

Bé, com dia, Maite viu al costat de la City, en el què és la part més antiga de Londres. De moment ho he vist de passada però té molt bona pinta. Està ple d'antigues fàbriques que s'han reconvertit en restaurants, discoteques, etc. També ple de botiguetes i de barets... pareix que tinga moltíssima vida. Maite viu en un baix que està de puta mare. Supose que se les deu passar canutes a final de mes per pagar-ho però, per al que jo he vist pel centre de Madrid, està molt bé.

L'endemà vaig deixar la maleta al curro de Maite (en Chelsea) i me'n vaig anar a pegar voltes per Londres. En vaig pegar una patejada que crec que encara em fan mal els peus!! Havia quedat en veure'm amb Mark (l'amo del pis on visc i parella de Maite) a les 5 al curro d'ella. Des de les 9 fins les 5 tenia temps de sobra de fer coses i, a més, no estava plovent. Vaig passejar per Hide Park, em vaig perdre per Westminster (centre polític), vaig visitar Trafalgar Square, més pateig per St James' Park, volteta pel Tàmesis per vore el Big-Ben i l'abadia de Westminster, etc...

està bé... la veritat és que enm quan a monuments i coses "boniques" tampoc crec que Londres siga la rehòstia però, per exemple, el rotllet de que hi hagen parcs per tots els llocs mola moltíssim. A més, com dia, l'alçada de la ciutat és xicoteta i això fa que siga molt agradable passejar per ella. Pel centre hi ha tràfic però tampoc són les megaavingudes de quatre o cinc carrils de Madrid. Per a ser una gran ciutat més bé són carrers normals. Açò està prou bé. Ahhh!! a més, m'ha sorprés veure molta gent en bici. No és Holanda però no esperava jo vore'm tantes bicis i més quan encara no he vist ni un trocet de carril bici per ací.

Ací van unes fotos de la passejada:

Després de tot açò, torne a Chelsea i conec a Mark. Des d'ixe dia, Mark és el meu company un poc de tot. Aprofite per parlar en ell en anglés, per preguntar-li les mil i una coses que se m'ocorren, per anar per ahí a fer-nos cincuanta-mil cervesses, etc. Una de les coses que he pogut vore en tres dies ací és que els anglesos veuen molta cervessa. Ixe dimecres, després de Chelsea, anarem a Brixton. Brixton és el barri on està la casa de Mark, o siga, on vaig a estar vivint aquest mes. Crec què és un barri molt interessant. Està dins de Londres però fora d'ell, no sé com explicar-ho. El cas és que Londres està prou estirat i s'ha xuplat els pobles que hi havien al voltant. Fins ací tot més o menys normal, com a altres ciutats. De totes maneres jo crec que la forma de construir, amb moltes zones residencials d'adossats i amb edificis aïllats fa que mantinguen esta independència. No sé com explicar-ho. Pot ser que siga algo aixina com Entrevias en Madrid o Benimàmet en València. Brixton és un barri multiracial, que s'ha composat en gran part d'inmigrants vinguts de les antigues colònies angleses d'amèrica. Ple de Jamaicans, antillesos, etc. Pel que he pogut llegir, als anys 80 hi hagueren importants revoltes que plasmaren el descontent que es vivia a la zona. Al disc de The Clash "London Calling" de 1979 hi ha una cançó que s'anomena "Guns of Brixton". Com diu Mark, Brixton no és Chelsea (què és prou, prou, prou pijo).

Com dia, primer dimecres, primer pub anglés per fer-nos unes birretes i intercanviar un poc impressions amb Mark. Em pareix un molt bon tipo. Supose que tindrà uns 45 anys o per ahí però crec que no els aparenta. És mestre d'anglés a l'escola on jo vaig a rebre les classes (francesking) tot i que ell curra pel matí així que no el tindré de teacher, el que crec què és bò, pq si no en una botifarra ens podem morir... jejej.. Com dia, primer pub, primes pintes (3 per cap) i primer marejol en anglaterra. La veritat és que per a tres pintes (quasi litre i mig de birra per cap) jo estava de lo més bé, i el dia desrpés ni resaca ni res. El baret proposa concerts quasi totes les setmanes així que serà qüestió de revisitar-lo. Crec que aquest dimarts hi havia un concertillo de blues així que s'haurà d'anar, no?

Divendres vaig passejar tot el que vaig poder per Brixton. Dic tot el que vaig poder perquè va estar tot el dia ara ploc ara no ploc. Quan em vaig alçar vaig encendre la tele per anar fent orella en l'anglés. A més de vore que els vint-i-cinc mil canals de la TDT d'ací són, en general, la mateixa basura que els espanyols, quan ja em vaig quedar en el de tot noticies, vaig flipar en el tio del temps. La predicció la fan.... cada hora!!! és a dir, diuen, a les 10 del matí solet, a les 11 pluja, a les 12 núvols... així per a tot el dia. La sorpresa inicial va tenir l'explicació quan vaig acabar tot banyat i quan torne a casa ix el sol. Laputamare!!. Vaig anar al mercat de Brixton. Crec que el fan quasi tots els dies i te una pinta que te cagues. Hi ha productes de tot tipus: menjars, begudes, roba, electrònica, etc. És una mescla entre mercat holandés i marroquí. A vore si pille un dia en solet i el veig en tranquilitat. Vaig fer la compra i cap a casa. Per la vesprada va vindre Mark a dutxar-se i se pirava a no sé quin lloc. Jo vaig sopar i vaig anar a visitar un pub d'ací al costat on feien un concertet. Als 15 minuts d'estar allí va vindre Mark. El concertet era extrany de collons: uns tipos canadencs que feien una mescla de country-ska-rock molt rara i amb una posta en escena per a tirar milions de fotos. Jejjeje... va ser curiós.

Jo m'havera quedat al següent concert però Mark va proposar anar a vore altres pub i li vaig fer cas. Anàrem a tres pubs més i en cadascun, pinteta al canto. Estos pubs no aportaven gran cosa.

Ahir dissabte, oratge merdós (shiting weather!!) i volteta per ahí amb el Mark i.... pub i més pub... hui ha eixit un dia amb solet i tot i m'he pirat al parc del costat de casa a llegir-me el diari.

He vist què és possible fer esport... estava ple de gent corrent, passejant amb els gosos, pegant una volta amb els xiquets, anant en bici, jugant al tenis... caldrà tindre en compte que l'esport també és una opció!...

Bé, hui el plan és anar a dinar amb Maite i pegar una volta per la City... ja vos contaré. Espere no fer-me tant llarg!!

Deixe una última foto, que vaig fer en la patejada del primer dia a Londres....com veieu, la situació pareix que és comuna arreu del món... això, "change the politics!"

Rafael Reig

2009-11-05T09:48:00.002+01:00

Rafael Reig, als textos del qual he fet referència en nombroses ocasions en aquest bloc, ja no escriu en Público.... motius?... vos deixe a continuació l'explicació que apareix en KaosEnLaRed i la del propi autor al seu bloc... Sense Javier Ortiz, Escolar o Rafael Reig el projecte inicial de Público es va desmoronant.... mal anem quan la compra d'un diari es fa pel que regalen i no pel seu contingut. De moment, ens queden els llibrets del dissabte...

http://www.kaosenlared.net/noticia/diario-publico-echa-rafael-reig-escribir-poeta-miguel-hernandez-era-co

http://www.hotelkafka.com/blogs/rafael_reig/

Ací va el text que han penjat els administradors de la web de Javier Ortiz per a Rafael Reig degut al seu comiat de Público: http://www.javierortiz.net/jor/jamaica/abominacion-de-lo-obvio

compte amb la uniformització de les idees, que pareix que açò no va en nosaltres però cada vegada queden menys espais de llibertat...

després de massa temps...

2009-10-07T00:43:00.003+02:00

...torne a escriure al bloc...
el bloc, com tantes altres coses, han estat abandonades en els útims mesos. En estos, ha passat l'estiu i quasi que ni m'he enterat. Oposició, oposició, oposició...
fa una setmana que vaig fer el tercer examen i el que serà l'últim d'aquesta etapa... molts ja ho sabeu, no em va eixir gens bé i aquesta cosa haurà d'esperar. Ni la vida comença ni acaba ací així que, a continuar amb el dia a dia...

Pel que fa als aspectes externs, supose que esteu més enterats que jo de com està el pati pel PP valencià.... com diu el Victor, de Madrid, "aunque no cambie nada, solo con verlos acojonaos ya me conformo"... igual hem de conformar-nos amb les xicotetes coses perque les grans cada vegada pareix que estan menys al nostre alcanç. De totes maneres, el descrèdit polític és tant gran (no sols del PP, que la superpolitica de ZP, Esquerra Unida, etc. ens deixa en la boca oberta) que igual açò és un primer pas per a canviar-ho tot, no? Realment val la pena votar? És esta l'única democràcia -entesa com a forma participativa de decissió- possible?

I... parlant de democràcies, no vos pareix fort el que està passant a Hondures? Crec que açò és el reflex de com les notícies no es fan per elles mateixes sinò que és notícia allò que el noticier vol que ho siga... senyors, fa quants mesos que Micheletti pegà el colp d'estat? on està la comunitat internacional que vol salvar el dret dels ciutadans? Després de la primera setmana d'informació per què la notícia quedà al caixó fins que finalment Zelaya es refugià a l'ambaixada del Brasil? I ara.... per què la noticia va i ve en rang d'importància?
Possiblement vos pareixerà una idiotà però pense que si hi ha un plantejament en aquests moments oposat a nivell institucional al model neoliberal imperant aquest ve d'Amèrica Llatina i, sobretot, de Veneçuela. Per això és tant important que Colombia pose bases americanes, que a Zelaya no el deixen entrar o que, si ho fan, es faça de manera pactada (però si l'ha escollit el poble i l'han tirat els militars, quin puto pacte cal fer?)...

aiii.....

està mal el món... de totes formes, caldrà distreure's, no?

gran oportunitat per a açò és el concert de Raimundo Amador a Sueca (al Hot Rod) el 27 de Novembre... les entrades ja estan a la venda i s'acabaran prompte. Crec que valdrà la pena....

el refranero...

2009-06-16T22:36:00.004+02:00

Després de tots els últims relats, purament polítics, que he deixat al bloc, aquest està molt més enfocat al tema personal... sobretot perquè ja està ahí la data de l'oposició.... taxan, taxan! 25 de juny, és a dir, aquest dijous no, el següent...

estic cagat, per què negar-ho! però bé, aquesta sensació és coneguda i apareix cada vegada que ve un examen important... que estic pensant jo, en la puta vida pararé d'examinar-me?¿?
pues tirant-li un poquet de circumstancialitat, supose que no... ni jo ni ningú que siga un poc cul de mal asiento, que es diu per ací, perque jo pense que a mí em va la marxa, vaja, que qui no te complicacions se les crea ell mateix i ací estic jo, esperant a que arribe el dia D... :-)

... però bé, també diuen que qui sembra recull, no? jo ací estic sembra que te sembra, per això que no siga! recollirem?¿? promec compartir... que ja sabeu que "compartir es amar"....
(què refranero estic, no?)

bsos a tots

Rubalcaba i la criminalització de l'esquerra radical... II-SP i Esquerra Anticapitalista

2009-05-29T00:44:00.007+02:00

Després de l'últim escrit (La discrepància) va passar el que tots ja sabeu... Iniciativa Internacionalista fou il.legalitzada de manera escandalosa i la maquinària mediàtica es posà en funcionament per justificar allò injustificable... no obstant, la figura d'Alfonso Sastre és tan gran per als intel.lectuals d'esquerra (a l'esquerra del PSOE i, inclús, d'IU) que no faltaren els articles a Público així com als altres periòdics contrainformatius denunciant-ho... al final, inclús El País no sabia com justificar-ho i mostrà una versió prudent sobre l'assumpte (i amb la deriva de El País, açò pareix un gran pas).
Sobre la postura d'IU, que a última hora i veient com el seu electorat pot marxar-se'n cap a altres opcions millors va decidir, per fí, realitzar un comunicat oficial contra la il.legalització podeu trobar a la xarxa nombroses opinions... deixe la de Pascual Serrano.
També vos deixe la de Carlos Fernandez Líria, professor de Filosofia a, si no recorde mal, la Universitat Complutense de Madrid, extreta de Rebelion i de títol "Motivos para ilegalizar otra lista".
Finalment, i després de les parauletes del ministre de l'Interior, senyor Rubalcaba ("o se está con los votos o con las bombas") - omplint-se de glòria, com quasi sempre- la llista fou acceptada pel Tribunal Constitucional. Continuem escoltant veus intoxicadores però el cert és que aquesta opció, de retruc, s'ha fet molt visible... Ací teniu, també, l'escrit d'un dels promotors de la llista, Carlo Fabretti, una vegada coneguda la sentència del Constitucional. El títol es "ni dios, ni juez, ni cerrajero".

Com deia a l'anterior post, la discrepància sempre és possitiva, vinga del costat que vinga. I dóna la casualitat que aquest costat, si no és el meu, està molt pròxim... sols em queda un dubte, i és com afectarà açò a altra opció que jo venia mirant de reüll des de feia cert temps, i que també està (sense cap dubte) molt prop del meu costat: Esquerra Anticapitalista (sorgit en paral.lel a l'organització francesa NPA d'Olivier Besancenot - si aquest bloc permet visibilitzar un poquet les veus de l'esquerra alternativa, em done per satisfet!-).
Aquesta candidatura, sorgida a partir de Espai Alternatiu (visibles a Madrid en qualsevol acte de l'esquerra radical, com també eren visibles les ortganitzacions Izquierda Castellana o Corriente Roja, per a mí, completament desconegudes abans d'eixir de la terreta) també em desperta simpaties... deixe una entrevista de KaosEnLaRed a la seua cap de llista Esther Vivas... molt interessant.

Una abraçada!

una idea...

2009-05-19T00:04:00.001+02:00

(extret de la web de KaosEnLaRed)

La discrepància

2009-05-11T23:12:00.004+02:00

Navegant per la web, i reflexionant des de fa ja uns dies sobre ari ari ari, patxi lehendakari, m'he anat a trobar amb la web d'una formació política nova, que es presenta a les eleccions europees i que s'hi troba ja (açò és de rècord!) a l'ull de l'huracà de la llei de partits (i, tal i com hem vist a les eleccions basques, aquest huracà és el "Niño" o per l'estil). Es tracta d'Iniciativa Internacionalista-Solidaritat entre els Pobles.

No m'ha donat temps a profunditzar tant en el tema com les forces de seguretat per saber exactament quin és el seu programa però ja vos avise que aquell qui encapçala la candidatura dóna plenes garanties de la dimensió i coherència política d'allò pel qual posa la cara. Es tracta d'Alfonso Sastre...

i qui és Alfonso Sastre?¿ doncs, per a mí mateix era un desconegut fins fa molt poc... i em pareix què és un clar exemple de com la història l'escriuen els vencedors i com el procés de transició tant lloat ha aconseguit homogeneitzar allò que era del més heterogeni... i, el què és molt més important, invisibilitzar la discrepància. El bipartidisme a l'estat, però, molt pijor encara, el bipartidisme a nivell polític que s'intenta imposar a Europa i que ja està ben i ben assentat als EEUU, mostra una aparent discrepància en determinats temes però no deixa cabuda a cap idea que no es sitúen entre aquests (hipotètics) pols. Veiem què ha passat al conjunt del territori d'EuskalHerria dins de l'estat espanyol. Ara Patxi però abans, el senyor Sanz, d'UPN a Navarra.
En qüestions socials i econòmiques, el retrocés és tant o més acusat com en qüestions nacionals... quin debat polític visible existeix sobre les causes d'aquest sistema econòmic i les seues conseqüències que cada vegada notem més? la crisi, la tant escoltada crisi... des d'aquest bloc, l'intent de trencament a la polarització ideològica ha estat una constant (lloant a Público per la discrepància, encara que siga puntual, en alguns temes i articles, mostrant textos de Vicenç Navarro, economista de caire marxista, o als mateixos enllaços contrainformatius com lahaine, Rebelion o Diagonal).

Però bé, com sempre me n'he anat per les rames.... estava parlant d'Alfonso Sastre, d'aquell del qui la nostra generació (nascuda a les portes o posteriorment a la "transició") és quasi segur que no hàgem sentit mai parlar. A mí me'l descobrí mon pare (mai podré agraïr-li aquesta passió que m'ha donat per la política). Després, la resta ha sorgit de la xarxa. Alfonso Sastre és un importantíssim dramaturg espanyol, nascut a Madrid a la dècada del 1920, i molt reconegut per la seua militància antifranquista i el seu compromís des de la cultura per acabar amb el feixisme. Amb més o menys 25 anys signa el manifest del TAS (Teatre d'Agitació Social) amb el qual pretén canviar, des de la cultura, la situació que es vivia. La seua vida passa pel reconeixement al seu compromís des de l'esquerra antifranquista, el reconeixement a la seua obra i, finalment, l'exclussió total de la vida cultural del país. Casat amb Eva Forest , fou empresonat, com ella, per colaboració amb ETA abans del final de la dictadura. Finalment s'instal.là a Ondarribia, on viu i treballa. Els qui hageu tingut la sort de vore la peli "Operación Ogro", sobre l'assassinat de Carrero Blanco a mans d'un comando d'ETA, vos agradarà saber que la peli és fruit d'un llibre escrit per Eva Forest basat en les entrevistes que realitza al sud de França, al propi comando ja fugit.

Fa pocs anys (2003) s'aconseguí que li donaren el premi Max de les Arts Escèniques per la seua carrera... Vaig tenir la sort de poder vore dos obres a Madrid d'Alfonso Sastre... dures, molt dures... no diré que m'encantaren, perque no és cert, però el fet de que una obra de Sastre ocupara el teatre Maria Guerrero (Marat-Sade, del Centre Dramàtic Nacional) i el Valle Inclán (La taberna fantástica), a la plaça de Lavapiés, mereixia molt la pena anar, encara que fora per fer acte de presència... evidentment, la discrepància es paga i més quan l'educació més potent es realitza des dels mitjans de comunicació, controlats per megaagències internacionals que acaben representant aquests dos extrems ideològics, extremadament pròxims... davant d'açò, feia falta recolzar aquests xicotets "monets" que fan que pense que realment altre món gran és possible.

Diuen que George Orwell va dir que "En una época de universal engaño, decir la verdad constituye un acto revolucionario"... no vull estar tant segur de què el que dic és la veritat però sí que la discrepància, vinga del costat que vinga, sempre pot aportar coses bones... benvinguda siga!

una abraçada!

Javier Ortiz...

2009-04-29T07:39:00.003+02:00

Ahir va morir Javier Ortiz, els textos del qual he enganxat des d'aquest bloc per a que poguerem compartir-los.
Per a mí, ha segut el gran descobriment dels últims anys, ell juntament amb el gran Rafael Reig justificaven per sí mateixos tot el projecte de Público.
Primer encapçalant la fulla del diari on estaven, després situant-se en la columna de la dreta fins l'últim article, que va ser de despús ahir (Tres Tristes Tercios). Ja feia temps que a un diari de tirada nacional no apareixien veus discrepants sobretot en dos qüestions: l'esquerra i la realitat nacional de l'estat.
A la primera d'elles, El Pais ha representat la tònica dominant i la seua deriva dretana, tant en aspectes socials com, evidentment, nacionals feu que una part de la gent reberem l'aparició de Público com un regal de nadal.
A la segona, les opinions divergents són contades tot i que, des de les perifèries, que hem tingut accés a TV3, l'Avui, etc. estem acostumats a que, almenys fins fa un temps, les coses no eren o blanques o negres. Però, uiiii, a l'interior la cosa no funciona així. No existeix discrepància "visible" en aquests temes (la no visible, és sorprenent! ahi queden els projectes de Diagonal, el periòdic contrainformatiu digital La Haine , el moviment antifeixista madrileny, p.ex.) ja que, com deia Fuster, "pel que fa a la qüestió nacional, igual dóna Fraga que Carrillo". I així ens va la cosa. En aquest punt, com dia, J. Ortiz ha estat al peu del canó contraposant-se a tantes i tantes opinions oportunistes que utilitzen la llei de partits i el "tot és ETA" per desarticular tots els moviments socials alternatius d'un poble. La seua opinió ha estat tan coherent abans com després del procés de negociació establert entre l'estat i l'organització armada. Ha denunciat, com a periodista basc, el desgavell que suposà tancar l'Egunkaria de manera preventiva i deixar el poble sense l'únic diari en la seua pròpia llengua (http://www.javierortiz.net/voz/egunkaria). I a més, tot açò amb una gran dosi d'escepticisme, d'humor i de doble sentit.
Aquest humor, el podeu trobar a l'obituari que va deixar escrit, per allà gener, preveient el que passaria i anticipant-se a aquells que, per complir el tràmit, pogueren escriure-li'n un per a la seua mort. Ací el teniu.

Pel que fa a l'aspecte personal, continue a Sueca amb el mono de treball opositor. Entre mig he passat 10 dies (més o menys) a Rotterdam amb Ruth i la veritat és que estagué genial. Genial, tot i que complia el meu horari laboral habitual però, acabat aquest, la desconexió per Rotterdam mereixia (i molt!) la pena.
Promet deixar fotos en breu....

un abraç i fins prompte

Sobre el Dret a l'aigua, lehendakaris, "porraes", dignitat i una xicoteta aportació sobre Bolonya

2009-03-23T00:00:00.006+01:00

Aquest dia 22 de març ha segut el Dia Mundial de l'Aigua. Supose que una gran quantitat de vosaltres no tenieu ni idea. Jo tampoc ho vaig saber fins fa dos anys on, ja dins del grup sectorial d'Aigua d'Enginyeria Sense Fronteres, vaig vore com aquesta data, per a una ONG de Desenvolupament (ONGD) -i més encara tenint, ISF, la finalitat d'aconseguir el desenvolupament mitjançant la Tecnologia per al Desenvolupament Humà (TPDH)-, era una data clau.

L'any passat, a més, fou l'any del Sanejament (declarat per NNUU) i l'Informe de Desenvolupament Humà del 2006 (publicat al 2007) versava sobre la situació en matèria d'Aigua i Sanejament al món.

Justament hui, s'ha produït el V Forum Mundial de l'aigua, a Turquia, que ha tingut un cert resó (pel que observe a l'edició digital d'elmundo d'aquests dies avui en tres articles -1er, 2on i 3er-).
La discussió (per resumir molt el tema) s'ha centrat en si es considera l'aigua com a un Dret Humà fonamental o no.
La posició de les ONGD, en general, i d'ONGDs en particular com Intermón Oxfam (IO), Enginyeria Sense Fronteres, Acció contra la Fam, etc. és què s'ha de considerar com un Dret Humà i adquirir així el compromís, per part de les administracions públiques de cada país i demés organismes internacionals, de garantir una dotació (una quantitat d'aigua, vaja!) mínima determinada per a les necessitats bàsiques... per a que es feu un poc la idea, a un poble com sueca es pot estimar que, de mija, es consumeix (per l'aixeta) uns 200 litres per persona cada dia. A paísos del Sud (el que abans es deia Tercer Món o països en vies de desenvolupament) hi ha gent que no té ni 5 litres per dia, sense contar ni la qualitat ni els impediments associats a desplaçar-se (en molts casos hores i hores) per arribar a la font d'aigua. Altra cosa que em sorprengué molt, és que allà on menys hi ha, l'aigua és més cara, fins al punt, que el litre d'aigua en molts països del sud és més car (en termes absoluts!!) que a casa nostra...

Pel que llisc a la informació de "elmundo.com" la resolució final del Fòrum de Turquia, no reconeix el dret a l'aigua com a un Dret Humà fonamental... Una altra oportunitat perduda per a posar una pedreta, per xicoteta que siga, per una bona causa... de totes maneres, és interessant la reflexió sobre si la forma de construir altre món és a base de pedretes o justament és una manera de perpetuar l'actual forma d'entendre'l. Molts debats he tingut sobre aquesta qüestió (tema quasi, de principis)...

deixe uns videos al final d'aquest escrit en relació amb el tema...

a tot açò, canviant de terç, encara no sabem com quedarà Patxi però pareix cada dia més clar que sí que serà lehendakari, amb els vots del PP... compte que açò va a ser fonamental amb el desenllaç de la política estatal dels pròxims anys.
Però, més important que açò, són els fets ocorreguts a Barcelona, arran del desallotjament del rectorat de la UB pels mossos d'esquadra. Si la dignitat ja no és un principi bàsic de la política d'esquerres, sols em queda pensar dos coses: o bé el propi concepte d'esquerres no és el que jo em pense o bé que les esquerres institucionals són menys esquerres (encara). Senyor Saura, per favor, un poc de dignitat: depure responsabilitats o baixe-se'n del carro... per cert, algú ha vist un debat seriós i explicatiu sobre què és Bolonya (el procés a la universitat amb aquest nom, vaja) i que suposa?¿ (versions distintes hi ha i moltes! de fet, existeix un gran nombre de titulars d'universitat cansats de signar manifestos en contra i recolzar el moviment estudiantil d'oposició).

A vore com queda la cosa... (molt interessants els articles de Publico sobre aquest tema: en deixe uns quans...
- 2 professors d'universitat a favor i en contra
- "Bolonia divide al campus"
- "Bolonia, entre la modernidad y el mercantilismo"

però sobretot la columna del dissabte de Rafael Reig: Sólo a estudiantes... genial, com sempre.

Ara van els videos... un bes a tots, i sobretot a la parella eivissenca. un abraç fort

Eleccions, caceres d'alt standing i demés...

2009-03-02T23:00:00.005+01:00

Fa prou de temps des de l'útima comunicació i, no ha segut per no tenir coses a comentar, no...

el més actual, són els resultats electorals a Galicia i a Euskadi... fins aquests, dins l'actualitat política, hem tingut serials d'espionatges, de corrupció política, d'il.legalització de partits, de crisis i més crisis. Del costat personal, continue estudiant, a cavall entre Sueca i Madrid, ara ja amb 31 anyets (ben celebrats amb festeta a casa que va ser tot un èxit -llàstima que s'oblidàrem de les fotos!-) i esperant a vore com es resol el tema eivissenc i quadrant-me l'agenda i la butxaca per viatjar a Rotterdam per vore a Ruth i veure junts el país dels tulipans (se'n va el dia 11 i està allà fins final de juny). Anem per parts...

Respecte a l'actualitat electoral, les coses estan interessants. Qui ha guanyat? Té el PSOE raons per estar megacontent o haurà de mantenir la mija sonriseta per ocultar la processó per dins? aiiiii.... si les eleccions es poderen repetir... jeje...

A Galicia està clar. L'opció Marianet pareix que va agafant forma (i mira que a l'home li costa!!) tot i que pareix que queden prou tanques que botar... com quedarà el cas de l'espionatge a la Comunitat de MAdrid? (algú se'n recorda?) i... els casos de corrupció?. Pareix que a la campanya gallega no ha afectat gens i el govern li ha durat al PSOE i al BNG menys, com diria mon pare, que un xupi a la porta d'una esocola.... com dic, i a la nova era 2o09, MArianet 1 - ZP 0.

A Euskadi, en primer lloc costellà d'EB i EA. Quin paper diferencial han fet EB i EA durant aquestes legislatures respecte el PNV? pareix que els bascos tenen clar que cap.
El PNV puja... però, per què no li capta vots a l'esquerra abertzale?¿... hi havia qui pensava que anava a passar el mateix que aquelles quan el Redondo Terreros y Mayor Oreja (era ell¿?) anaven en les espases i la constitució a la boca, però no!. No, al meu paréixer, perque el PSE sabia que no li convenia fer front per la captació de vot independentista d'esquerres que podia tenir el PNV i perque aquesta captació, després del trencament de la treva, es feia quasi impossible. Ara no veniem de Lizarra-Garazi.
Per la poca informació que trascendeix sobre el procés de Loiola, on l'esquerra abertzale, el PNB i el PSE estaven a la mateixa taula per decidir què fer, pareix que hi hagué prou més concordància entre els dos partits grans que entre els dos partits nacionalistes. Aquesta és la informació que ha donat D3M i batasuna al seu electorat... I aleshores, què?¿
Ibarretxe no té opcions si no és amb el PSE però... com justificaria el PSOE dins l'estat i a Euskadi que el canvi que tant ha propugnat no li convé?... el PSOE, per tant, hauria de presentar candidatura a lehendakari. Si la presenta, al PP i UPyD li faltarà temps per votar a favor i quedar-se al loro per dir-li a l'opinió pública que el model del PSOE no és el de la Constitució... agafat dels ous, vaja!... si estan comboiats i fan govern junts, al PP li dona unes ales que te cagues... però, compte!!, què està l'ultradretana de Rosa Diez per clavar el dit pel culet a qui s'encante... està animat, vaja!
Per altra banda... hi ha un 9% de vots nuls que no han estat representats i que canviarien, de molt, els números al Parlament basc... què fem en açò a la llarga? esperem que es trasvasen totalment a Aralar? pot ser açò?... pense que l'eixida ha d'estar en que el PSOE abandone la por al PP en el tema de l'espanyolitat i faça didàctica per poder acceptar als de batasuna. Alguna cosa ha de fer l'ETA, al mateix temps... no m'extranyaria res que en poc de temps (1 anyet o així) comencen els acostaments darrere l'armari entre uns i altres per desbloquejar la situació... temps al temps...

Canviant de tema, però seguint en la cosa política... dels espionatges i expedients garzonians de corrupció política, m'interessa únicament dir unes cosetes...
per una part, no extranya que el Garzon, quan toca el País Basc és el tio més de puta mare del món però quan li toca la corfa al PP és un fill de puta redomat?... massa coherència no es veu en l'argument... ara!! no recordava que contra el terrorisme, tot val!
(per cert, ¿què vos pareix que el Moratinos vol fer-li el favor a Obama d'arreplegar-li presos de Guantánamo? però... estos presos no han estat il.legalment detinguts, retinguts i transportats? han fet alguna cosa - demostrable - o no? aaaaaaaaahhhhh... que contra el terrorisme val tot, se m'havia oblidat)
per altra, i seguint amb Garzonet, el que més m'interessa de la caçera que féren, i que no s'ha inicidit gens ni miqueta, és que mentres la inmensa majoria de ciutadans anem el cap de setmana a la casona o similars, ens fem tres copetes, soparet amb els amics, a casa o per ahí, hi ha una èlit que se'n va de cacera organitzada per un polític del PP, que convida al jutge més famós de l'estat i al ministre de justicia... i colló quin nivell!!! faltava que estagueren els caps sindicals de CCOO i UGT per acabar de reflexar l'espectre politico-social del país, no? algú continua preguntant-se per què existeix un desinterés per la política?? ... "como juan palomo, yo me lo guiso y yo me lo como"...

Sobre la crisi, sols volia deixar uns escrits de Vicenç Navarro (Catedràtic de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra i director de l'Observatori Social d'España) que aparegueren en Público (a pesar del canvi de director, continuem trobant coses inimaginables en altres diaris com per exemple El País)... els articles són "la banca i el desempleo" i "la ignorada causa de la crisis" i representen una visió tècnica des de l'esquerra de la problemàtica (causes i conseqüències) i la possible solució des d'una visió no neoliberal. A vore que vos pareix!

Ja per últim, en l'aspecte personal i després d'aquest "tostó" polític, seré breu... la cosa que possiblement no sabeu és la d'eivissa. Per resumir la qüestió, estic el primer a la borsa d'enginyer de camins per a funcionari interí del govern balear, a Eivissa i Formentera. En aquests moments falta que es publique la llista al butlletí oficial i a partir d'ahí, ningú sap què passarà i, sobretot, a quin ritme... el més normal és que si han obert borsa siga perque tinguen en l'ull una plaça, almenys, per cobrir així que.... igual en estiu podeu visitar-me a l'illa... què vos pareix?... mentres tant, continuem estudiant... quin remei!

espere que la pròxima siga més prompte i... més curta!!

un beset a tots!

Ja n'hi ha prou...

2009-01-10T10:26:00.003+01:00

Reproduesc l'editorial de la Cartelera Turia d'aquesta setmana en la qual estic al 100% d'acord...

tant aquest cap de setmana com, sobretot, el que vé, estan programades concentracions i manifestacions de repulsa amb l'actuació d'Israel a la franja de Gaza i de solidaritat amb el poble palestí... ací trobareu les convocatòries
allà va l'editorial...

Paren esta masacre
El Estado de Israel aprovecha la campaña electoral y la inminencia de la llegada a la Casa Blanca del nuevo presidente electo de los EEUU, para hacerle llegar su tradicional mensaje sobre quién ostenta la fuerza hegemónica en Oriente Próximo y cuáles son sus reglas. Todo ello sobre una nueva masacre de palestinos.

Que los muertos sean de Hamás, de alguna otra fracción árabe, civiles, niños, adultos, de uno u otro sexo, es algo que no importa para el tipo de escarmientos que acostumbra a propinar el pueblo elegido. A la hora de avanzar en el genocidio palestino, las órdenes ejecutivas no difieren mucho, procedan de laboristas o de ultraortodoxos judios. Todos sin distinción asumieron que el exterminio de palestinos es la garantía de su seguridad. Y bajo este principio se justifica todo. Desde la ocupación permanente y continuada de territorio arrebatado a los árabes, hasta el desprecio a las mínimas normas del derecho humanitario internacional.

En toda su historia contemporánea Israel no ha cumplido ni una sola resolución de Naciones Unidas que le afectase. Ni ha respetado acuerdos sobre integridad territorial. Es más, ha aprovechado cualquier circunstancia, o conspirado, para inhabilitar cualquier pacto que comprometiese su expansión. Aunque no hubiese ejecutado la matanza que lleva a cabo estos días, nadie puede afirmar sin sonrojo que las condiciones de vida de los palestinos que sobreviven en Gaza y Cisjordania puedan ser calificadas como tales.

Sobre este holocausto palestino no faltarán quienes amparen la matanza o la condenen con la boca pequeña. Sus justificaciones van desde la alianza política, hasta la condena de los islamistas. Podríamos abrir un debate sobre los estados teocráticos, virtudes y defectos, comparando Irán, Israel, el Vaticano y alguno más. Pero aun así resultaría una obscenidad mientras sigue la masacre de vidas y haciendas palestinas. La Unión Europea acostumbra a lavarse la consciencia financiando la rehabilitación de chabolas de Gaza o alimentando la corrupción de gobiernos, como ocurría con la Autoridad Nacional Palestina antes de que perdiese las elecciones frente a Hamás. Ante el horror, poco consuelo reporta mantener esa impostura. Ni esa, ni los tristes y patéticos "esfuerzos diplomáticos".

Aquí ya no se juega la seguridad de Israel, que el Estado hebreo dinamita a diario sembrando la semilla del odio y la humillación. Es la dignidad del resto del mundo la que hay en juego. En el siglo XX se pagó un alto precio por tardar demasiado en pararle los pies a Hitler y ahora ocurre otro tanto con Israel.

"La Turia dice que....". Cartelera Turia nº 2.345. 9/15 gener 2009

per últim, una noticia fresqueta (edició de hui d'internet de Público), sobre la venta d'armes de l'Estat espanyol a països com, p.ex., Israel... quin és el preu dels diners? quantes vides humanes val un bon negoci?... el mínim que ens queda es desenmascarar la hipocresia dels nostres polítics...

Any nou, repeticions, errors comuns i desitjos diversos

2008-12-28T17:21:00.006+01:00

Des de ja fa temps, les llums dels carrers, els articles del Mercadona, les insufribles melodies corresponents i, supose, les tradicionals películes de naixements, defuncions i resurreccions diverses ens marquen l'arribada del nadal i l'entrada, pròximament, a l'any nou.
Tot açò, ben adobat (per supost!) amb menjars copiosos, quedades amb amics que fa temps que no ens veiem (¿tenim por que s'acabe el món cada 31 de desembre o és que cal justificar-li als reixos macs i al pare noel que hem complit també aquest any?), esmorzars, eixides nocturnes i demés tradicions que es repeteixen any darrere d'any.

Repeticions que, d'altra banda, venen acompanyades de novetats associades al pas del temps i, amb aquest, a les experiències viscudes i futures... així, mentres uns preparen el transllat a noves residències, altres anuncien estats de "bona esperança" fruit de la passió mongola i, supose, de la necessitat "d'arrepretó" quan s'és conscient que, a la intempèrie, les temperatures ronden els -10ºC. A les novetats "externes", cal afegir les pròpies de cadascú... personalment, s'obri una etapa marcada pels agobios propis d'aquell qui s'ha de centrar (ja!) a l'assumpte oposicional i, a més, havent decidit fer-ho desde Sueca. Sí, no sé ben bé a partir de quin moment però el pròxim any estaré més a Sueca del que he estat els últims tres.
Em plantege l'oposició des d'ací així que espere estar ben arropat per tots i poder trobar un equilibri que em permeta, alhora que gaudir d'activitats als temps d'oci, centrar-me en aquest tema que es presuposa crucial en aquest any. Espere que aquesta nova etapa, difícil en l'aspecte sentimental ja que el factor distància torna a estar present (hem de pensar en comprar el bono Auto-Res altra vegada!), resulte al cap i a la fi profitosa per als objectius marcats (desig nadalenc nº1!!).

Estos dies a Sueca, han estat hiperactius: les vacances col.lectives és el que tenen!! haurem aumentat tres o quatre quilets, castigat el fetge un poquet més del que ens correspon i consumit, exageradament al meu paréixer, articles, regals, etc. Em quede, sobretot, en la felicitat carregada d'inocència (i de puresa?) dels nanos en aquestes dates; l'alegria per vore que un panxut amb barba clarament postisa (estic convençut que els nanos són conscients però no volen adonar-se'n) o uns reixos més falsos que Judes els transmeten felicitat i, com no, regals per poder jugar.

Així que, amb aquest sentiment i, amb aquest post (un poc més transcendental que els altres, ja ho sé) vos desitge que hàgeu passat un bon nadal i que tingueu un molt bon feliç any nou... sigueu feliços!!

Volia també compartir un desig general també, d'acord amb allò que està passant estos dies a l'àmbit internacional... que algú li pare els peus a Israel, per favor!!
¿fins quan la societat civil continuarà adormida i de cul a aspectes tan claus com la solidaritat, l'empatia i la llibertat?

i... com a regalet, en format recomanacions, ací teniu unes cosetes:

1. rebelsounds.blogspot.com: Teniu en aquest bloc la possibilitat de descarregar gratuïtament moltíssima música interessantissima, rebel i combativa! Afanyeu-se que els guardians del poder no tardaran en tancar la pàgina! ... temps al temps... (cortesia del Victor des de Madrid -aquesta és la gent que em fa vore que les amistats, la coherència i les idees no depenen del lloc on has nascut!- gracias tío! por esto y por ser como eres!)

2. http://theplatform.nuevaradio.org/index.php?blog=3&p=810 : ací teniu 20 minuts de video, on el 85 o 90% de la gravació prové d'una càmera oculta incautada a un periodista de Telecinco quan estava rodant material per a un documental de la pròpia cadena... jutgeu per vosaltres mateixos

3. blocdeltauro.blogspot.com: Pablo, el Tibu, canvia el format del seu bloc i s'introdueix al gran món google (açò és un gegant que ja fa por) seduït per les seues possibilitats (coneixes el google analytics, pablo¿?)... entreu, llegiu i participeu si voleu, les reflexions fortalenyeres sempre suposen una aportació interessant!

4. Dimarts, dia 30 de desembre, amb el diari PUBLICO el llibre de Gabriel Garcia Márquez, "Memoria de mis putas tristes" , i per tan sols 1,5 eurets (tot)... crec que el preu és inmillorable!

bsos a tots i fins prompte!

La Terra és Plana!!

2008-12-04T09:26:00.006+01:00

Després de contar-vos com foren les sensacions a Fuerteventura, d'ensenyar-vos algunes fotos i relatar batalletes diverses a l´últim post, tenia ganes de tornar a escriure alguna coseta i.... ací estic!

en l'aspecte personal, aquesta setmana ha segut un poc especial. Especial perque, encara que ja freguem (o passem gairebé tots), la trentena, a algú mediterrani com jo li continua sorprenent el fenòmen de la neu. Dilluns, aprofitant la meua situació laboral, vaig fer una ruteta a la montanya d'ací del costat de casa amb un parell d'amics i... va caure una nevada impressionant!! podeu imaginar-se com estava jo de content! Dimarts, que neva que no neva i ahir es tirà tot el matí nevant. Pareix una idiotada però jo crec que com a molt havia vist nevar així dues vegades: una a Andorra fa quasi ja 15 anys, quan anavem a esquiar amb l'Institut, i altra a Paris farà 4 o 5 anys (¿ja? bufff...). Fou preciós, en sèrio... vos deixe l'enllaç del picasa que he preparat amb les fotos. La majoria són amb el mòbil així que disculpeu la qualitat. Allà van:

http://picasaweb.google.es/enric.lloret/081203_NEVADAHOYO#slideshow

http://picasaweb.google.es/enric.lloret/081201_MARXASERRAHOYO#slideshow

I, en quan a l'actualitat política general, voldria comentar dos cosetes.

En primer lloc, voldria fer referència a l'assassinat ahir per part d'ETA d'un empresari de la construcció, que s'ha associat, com és evident, a l'oposició de la pròpia organització a la construcció de la Y basca... (i açò de la Y què collons és? podem pensar) .... el meu posicionament en aquest tema és molt, molt paregut al que expresa l'article de hui de Javier Ortiz a Público, en la seua secció de "El dedo en la llaga" que du per títol "¿Ecologismo a sangre y fuego?".

Ja des d'ahir, quan vaig vore el comunicat del president del govern front l'atemptat, el sr. Zapatero, diguent que "les obres de la Y basca es realitzaran" em va paréixer apreciar una certa criminalització del moviment d'oposició a aquesta infraestructura i, el què és pijor, del moviment ciutadà d'oposició, fonamentat, a qualsevol cosa que vinga del poder (algú se'n recorda de la plataforma en contra de la variant de la carretera, ara ja construida, a Sueca?¿ d'on ha nascut l'organització Xúquer Viu?).
Estic convençut (digueu-me pesimista, si voleu) que aquest atemptat va a utilitzar-se en contra d'aquest moviment sense entrar a valorar l'arrel del problema. Quin fluix favor acaba de fer ETA al moviment contra aquesta infraestructura!! des d'ací, des d'aquest bloc, vos deixe l'enllaç de la coordinadora AHT Gelditu! Elkarlana on es poden trobar argumentades les raons de la seua oposició... crec que hem d'intentar ser cada vegada més lliures, i poder qüestionar-nos qualsevol cosa. Morts, ni som lliures (sense haver decidit o, almenys, assumit aquest desenllaç) ni podem qüestionar-nos res.

L'altra cosa que volia deixar-vos pense que enllaça bé amb el que acabe de comentar. Es refereix a Raül Reyes, el dirigent de les FARC assassinat per l'exèrcit colombià en terreny ecuatorià i al seu famós ordinador des d'on sols faltava que havera eixit el correu electrónic de Bin Laden... se'n recordeu, no? es troba un ordinador i comencen a aparéixer noticies de si Chávez i Correa financen les FARC, que si l'ETA i les FARC són gairebé germans, etc. A tot açò, mediàticament, poquíssimes persones es qüestionen si l'ordinador ha estat manipulat pel propi exèrcit colombià o no, quin ha segut el protocol que ha seguit la màquina i si pot garantir-se que la informació és realment la de Reyes... doncs, quan ja ha passat el vendaval i ningú se'n recorda em trobí açò per internet... si teniu un ratet pegueu-li una miradeta que no té desperdici...
com deia una camiseta que tenia algú, "no me creo nada, la tierra es plana!"

besos a tots i fins prompte!

Un altre món... (és possible?)

2008-11-27T10:18:00.007+01:00

Ja fa algun temps que no pare per escriure alguna reflexió (vivència, experiència...) al bloc i ací estic altra vegada.

I... després de finalitzar el periple opositor, a què em dedique? doncs, busque coses que m'ompliguen el temps i, encara que no vos ho cregueu, he estat (i estic encara) prou ocupat. He reprès l'activitat a açò d'Enginyers Sense Fronteres, he fet algun curset que altre, m'ha eixit un semicurro des de casa, he passat una setmaneta per Sueca...

mentres tant, la crisi segueix present (i el cagalló en el cul preparat pel que tots ens imaginem que pot vindre), als EEUU tenen un nou president, sabem que Txeroki fuma porros, Zapatero ha aconseguit un lloquet a la "cumbre" de "refundació del capitalisme" que res ha refundat, i últimament les coses estan marejades per Afganistan, Índia, Tailàndia, etc....

Sobre tot açò, quasi que de les coses més importants ha estat l'elecció d'Obama. Per negre (marronet, vaja) i, pel que ens han intentat pintar els mitjans de comunicació, per "esquerrós".... i dic els mitjans de comunicació perque jo seguesc amb excepticisme les conseqüències que puguen derivar-se'n. Al fi i al cap no cal oblidar que les grans barrabassades que ha fet aquest país (a excepció de la guerra d'Iraq) han segut amb governs del mateix color que el president electe. Temps al temps tot i que, evidentment, al menys ens hem llevat de damunt a "mister danger", com algú anomenà el sr. Bush.

Bé, com deia abans d'aquesta reflexió politica, en aquest mes no he parat massa. I, l'activitat en ESF (Enginyeria Sense...) m'ha portat a fer de professor en un curset a Tenerife... sí, sí, he estat junt amb una companya de MAdrid donant un curs de Cooperació i Projectes de Desenvolupament a la Universitat de La Laguna. Aprofitant que me n'anava, i com que ja tenia vergonya de no haver visitat el Victor i Belén a Fuerteventura, m'he passat el cap de setmana allí i.... com diu (part d') el títol d'aquest "post" això sí què és un altre món!!...

Jo no coneixia res de Canàries i, poc vos puc parlar de Tenerife pq no m'ha donat més que per a estar a l'hotel i la Univesitat però, amb els pocs dies a Fuerteventura, he flipat en colors, de veres!.
Paissatges immensos, desèrtics, platges bestials, cabres, edificacions baixetes, tranquil.litat i més tranquilitat... el Victor ha estat fent de guia turístic (i gastronòmic!!!) durant dos dies intensius per a que poguera fer-me la idea d'on vivia... com li dia, he acabat "embafat" de vore coses boniques... i a més, m'enduc cap a casa un formatget manufacturat per l'àvia de Belén (moltes gràcies xiquets). Deixe algunes fotos al final d'aquest escrit...

Com veureu, "altre" món... altre, per què no n'estem d'acostumats ni a Sueca, ni a Eivissa ni, per supost, a Madrid i rodalies...

Abans d'acabar, voldria fer-vos una recomanació de, també, altra forma de fer les coses... altra forma de comerciar, en aquest cas. Per als que sigueu de Sueca i rodalies, possiblement no li trobareu utilitat directa (espere que sí un atractiu clar) però per als que no, ací teniu una solució per a menjar taronges de qualitat, a un preu, dins del que es veu (almenys ací a Madrid) acceptable i amb una forma de fer que elimina intermediaris per tenir un contacte directe client-productor...

visiteu www.naranjasdefortaleny.com, l'empresa de Juanito Bou (de fortaleny a tot el territori de l'Estat), que a més, té pàgina fresqueta d'enguany i ja ha començat la temporada. Espere que vos servesca, si no per a abastir-vos de taronges si per aplaudir aquesta experiència...

besos a tots i fins prompte!!

I ara, les fotos...

(vista des de la terrasseta de la caseta de Belén+Victor)

(des de la punta de més al sur de la illa...
fixeu-vos, mar a ambdós costats)

(platja de Jable, crec... Victor SOS!!!)

(sotavento... altre món!)

(el Victor, a la immensitat del desert)

(on els xiquets solen anar a nadar)

el post....

2008-10-23T13:37:00.006+02:00

Després de 2 setmanetes des de l'última comunicació, estem ací altra vegada!

i no veges si han passat coses: eivissa-eixir-dir animalaes-bodorrio del marto-tornada-notes-ruth a madrid-reflexió... anem per parts!!

després de l'examen del dia 16, dia 17 arribarem a Eivissa la primera expedició suecana formada per Juanito, Quique i jo mateix... arreplegarem l'habitació (el camarote de los hermanos Marx!) i esperarem la vinguda de tota la colla. El marto megaestresat, Àngels prou relaxada (influiria en algo que la xiqueta tenia vacances i juan daniel estava encara currant?¿) i nosaltres en unes ganetes que no veges!. Com que els anfitrions no podien fer de cicerones al 100%, fitxarem a Maria per a l'ocasió i la veritat és que es portà de puta mare... si no sabeu on anar o què fer, la xiqueta te recursos per a tot!! contacteu-la!!! (1000 gràcies marieta!)... podeu imaginar-s'ho, no? soparets, eixidetes, rons, gasto, gasto i més gasto i disfrutant un ou!. Arribà Juanma, Carol, els papis (se'n recordaran del "barquet" tota la vida!), Mixel, Isa i Emi, Càndido... l'oratge no acompanyà gens ni miqueta i hi hagué prou gent que no pogué arribar (Gemma, Jose, Àlvaro, Marcieta...). Al final, prepararem un escritet per al marto que vaig llegir jo a la boda (juanma!!! s'esperen les fotos però ja!!!) i després de la boda la cosa s'allargà i s'allargà... de lo bueno, el "bichito", el prim, bromes als amics del marto i cap de fregona controlant... no tingué desperdici, de veres... vos deixe ací el manuscrit esperant a la transcripció per a quan estiguen les fotos...

Diumenge, després de quasi una setmaneta per allí, el personal anà tornant i em quedí solitari amb el Victor i Belén (que el bombo li queda de puta mare; està wapíssima!!!) relaxadament deixarem passar el diumenge, xinets per sopar i fer-nos la maleta per al dia següent.

Dilluns volí cap a Madrid i arribí a casa, la veritat és que estava destrossat!! esperava que la nota eixira el dilluns i nanai de la xina... després de descansar tot el dia vaig decidir anar-me'n a Sueca a veure la familia i el campanar i coneixer els nous "elements" familiars (enhorabona a les meues cosines Susana i Isabel i als respectius xotos, per les xiquetes que han dut al món!)... ja a Sueca, i esperant que Ruth arribara de EEUU (diu que l'han sobat més als controls dels aeroports que en una discoteca petà quan tenia 15 anys ;-) ) el dijous eixiren les notes... bé, va eixir la llista d'aprovats i jo, mira que em busquí per davant, darrere, lletra gran i xicoteta però res de res... al final l'experiència opositora d'aquest any ha acabat i el part, com deia a l'últim post, ha exit fallit.
Després del baixó inicial, torní a Madrid (Ruth arribava el divendres) i he deixat passar uns dies per veure que faig.... la cosa no està gens clara però de moment he decidit tornar-ho a intentar l'any que ve però, ni de conya em pose ja pq em puc tornar xafat del tot...

aixina que en estos moments mire que fer fins més o menys febrer per mantindre el cap en altra cosa... de moment què??¿ doncs.... s'accepten suggerències!!! davant l'afluència de xiquets al món (que per cert, Mixel i Isabel duen un nano!!!!!! pius al món!!!! jeeejej) igual algú necessita un cuidaor... algú s'ofereix?? :-)

i en açò, aquest cap de setmana estem a Sueca... s'intentarà desatascar l'assumpte de les fotos per publicar-les i, si el temps ens ho permet, fer alguna marxeta montanyenca.... fills de putes!! ara que puc no em falleu!! :-D

besos a tots....

anirem informant...

per cert!!! heu vist Pluton BrB Nero?

Com un part.....

2008-10-07T00:53:00.004+02:00

Aiiiiiiiiiiiiii.......... hui, per fi, ha passat ja l'examen. La sensació global ha segut bona, tot i que no sé si estaré aprovat o no. He aconseguit "cantar" els quatre temes que tocaven, jo crec que de manera suficient per tenir un cinc però, quan pareixia que ja estava tot fet, m'han fet set o vuit preguntes que jo em pensava que li les feien al tio de darrere pq no tenia ni puta idea.... aixina és que imagineu-vos això de: "mmmmmm, pues..... com?.... ahhhhhh!!..... no ho sé :-( ). M'han collit, vaja!!!

però de totes formes, com dia, estic content pq per al temps que duc estudiant jo crec que he fet tot el que he pogut.... bé, i ara, a esperar la nota i, mentres tant, EIVISSAAAAA!!

Demà matí estem ahí els primers de l'expedició; Juanito, Quiquet i jo mateix.... després aniran unint-se tota la troupe.... bé, podria comentar cosetes de la despedida (les que sé a distància)..... tant del marto, com de l'Àngels... (MArtoooooooooooo!!! ací tens un link dedicat a tú... ja saps allò de "el saber no cupa lugar" jejeje) però l'objectiu fonamental era deixar un regalet especialment dedicat per als dos casamenters però també per a tots els altres.

És un text de Eduardo Galeano, extret del primer volum de la trilogia "Memorias del Fuego". Espere que vos agrade... un besot a tots!!

El Amor, extret de "Memoria del fuego. Los Nacimientos". Eduardo Galeano.

En la selva amazónica, la primera mujer y el primer hombre se miraron con curiosidad.
Era raro lo que tenían entre las piernas.
¿Te han cortado?- preguntó el hombre.
-No- dijo ella- Siempre ha sido así.
El la examinó de cerca. Se rascó la cabeza. Allí había una llaga abierta.
Dijo: -No comas yuca ni plátanos, ni ninguna fruta que se raje al madurar.
Yo te curaré. Échate en la hamaca y descansa-.
Ella obedeció.
Con paciencia tragó los mejunjes de hierbas y se dejó aplicar las pomadas y los ungüentos.
Tenía que apretar los dientes para no reírse, cuando él le decía:
-No te preocupes.
El juego le gustaba, aunque ya empezaba a cansarse de vivir en ayunas y tendida en una hamaca.
La memoria de las frutas le hacía agua la boca.
Una tarde, el hombre llegó corriendo a través de la floresta. Daba saltos de euforia y gritaba:
-¡Lo encontré! ¡Lo encontré!
Acababa de ver al mono curando una mona en la copa de un árbol.
-Es así- dijo el hombre aproximándose a la mujer.
Cuando terminó el largo abrazo, un aroma espeso, de flores y frutas invadió el aire.
De los cuerpos, que yacían juntos, se desprendían vapores y fulgores jamás vistos…
Y era tanta su hermosura que se morían de vergüenza los soles y los dioses.

(cortesia http://acuarela.wordpress.com/2006/10/23/el-amor-galeano/)

DESPEDIDA: Els "Per què" del Marto....

2008-10-04T11:05:00.004+02:00

Des de Madrid, el nostre especial homenatge!! (fills de putes, quina enveja que em feu!!)

Per què ...

...et cases? ...fas capea, si sempre t’agarren les vaquetes? ...no et fas ratlla al mig? ...no et deixes meleneta? ...et diuen “el xufarra”? ...et cases en Eivissa? ...despedida mixta? ...no convides a Javi? ...i al Sam? ...les convides a elles? ...sempre estàs enfadat? ...eres tan grunyidor? ...tot són pegues? ...fas submarinisme?...fas aeromodelisme? ...pesques? ...fas kajak? ...t’apuntes a tot? ...un camp d’arròs si no convalida al compte estalvi vivenda? ...vas a Mongòlia de viatge de nuvis? ...tens arrugues en el cap? ...et depiles tot? pelut! ...sempre peses el mateix a pesar de les evidències? ...te s’aigua sempre el cubata? ...beus tan espaiet i menges tan de pressa? ..sempre guanyaves el concurs de carabasses? ...et feres a la del PP? ...ningú et crida pel teu nom? ...et fem camiseta sols a tu? ...no acabares el cuadro de la teua germana? ...el gos que pintares pareixia un bou? ...pintes bous? ...tant de bou a la teua vida? ...crides tant per a parlar? ...trobes dona i et deixes la faena? ...no et llevares el casc per a boçar? ...no vas en Cándido a Pacha? ...entrares amb la moto a un melonar enfangat? ...fumes Nobel? ...et tiraren de l’equip de futbet PM-Viset? ...eres el més roín de tots jugant a futbet? ... te n’anares a Eivissa? ...no la t...? ...no et feia efecte el ragutan i el clearasil? ..ens les pasavem tots i a tu no t’arribava mai res? ...no has fet pre-despedida? ...tens uns amics tan cabrons?

... t’aguantem? perquè t’estimem

Setmana Trascendental (Pluges, estudis i despedides a distància...)

2008-10-01T22:46:00.008+02:00

Ja està ahí la cosa!!! (el canvi climàtic? el corralito argentino? l'ull de pisto del Solbes? el marianet que ja supera al sabateret?) NOOOOOO!!!!

està el post-mega-pluja i, sobretot els pres.... els previs de l'examen (Estic cagat!! la veritat, ja sols queden quatre dies i tinc milions de coses al cap!! i, a més, sense donar-nos compte, ja està Eivissa ahí, més prop que mai!. I açò pq??¿?¿ perque Danielet, alias el Marto, està també en el pre... en el pre-bodorrio i en la pre-despedida... com anirà la cosa?¿ es rememoraran vells temps (i velles relacions) en els que les vaques veieren l'aparició estelar del litri?¿? quina ens prepararà la cuadrilla??? emparellarem a Juan? el pakito el tindrem tranquilet o voldrà prendre també la iniciativa¿? i miquel, s'atrevirà (junt amb Quiquito i Danielet) a comparar la seua estatura amb la del bou? i, sobretot, el Juanma i el Mixel aportaran ací a la distància les fotos que immortalitzen el moment???

tots aquests enigmes, es despejaran en breu... des d'ací, des de la distància, esperarem noticies i, com no podria ser d'altra forma, contribuirem amb alguna sorpreseta acorde a la celebració: MOLT ATENTS a la web el dissabte!!!!

per últim, deixe algunes fotos de la inundació que, a la distància, han impactat prou!.

Besos, sort, i a passar-ho molt, però que molt bé!!!

I.... per cert, quines noticies vindran també de la despedida eivissenca¿? serà?¿? ha segut?¿?¿ no serà?¿? esperem noticies fresques de la bloguera eivissenca preferida! molts besos

fins prompte!!

i ací les fotos (extretes de www.sueca.biz):

Com si forem de Bilbao (de xulos, clar!)

2008-09-24T19:41:00.005+02:00

ahhhhh pues, sí que estem bons!! tenia en el cap parlar un poc del mim que ha passat, (bé, millor dit, del MIM en general pq no he pogut estar) a arrel d'unes fotos del gran Catapí que em van arribar per mail via Patri però amb açò de la ploguda del mil.leni ja no sé per on començar... Poc puc contar jo que estic ací a casa i, no patiu, que si pel carrer hi hagueren un tall de fills de putes que haveren minat de bombes lapa l'entraeta, a mí no em tocava segur!! :-) ...
tot el què sé ha estat fruït dels retalls de diaris, converses telefòniques amb amics i pàgines web diverses però pareix que, o bé el canvi climàtic està ací ja (però ací ací... bé, allà en sueca, dic) o bé a déu no li mola gens que no mane ni el xiri ni el lechal o no m'ho puc explicar... (supose que ja haureu escoltat això de que el sr. lechal ja té el sequial navegable" jejeje...)

Siga com siga i bromes a part, es veu que la cosa ha estat xunga de veres i, a part d'estar present en totes les converses, segur, fins que acabe l'any com a mínim, supose que C9 (això si que no arriba!! oehhhhh ohehhhhh!!) estarà desempolsant tota la infraestructura mediàtica que gastà a allò d'alcàsser per fer especials, contraespecials i succesos varis...

Deixe algunes fotos internautes que m'he trobat per ahí, supose que les haureu vist tots ja (tretes del Levante):

A tot açò, en tot açò, a la política nacional i internacional han passat coses que caldria comentar-les (crisi econòmica i mesures, il.legalitzacions de partits i atentats terroristes) tot i que, crec que esperaré que escampe el temporal...

deixe una coseta, que tot i ser llarga i un poc específica, si a algú li interesa el tema crec que està de puta mare... és sobre les ciutats urbanes i la diferència bestial d'oportunitats dins d'elles i basa l'argument a les faveles brasileres... De regal, allà va una foto que vaig fer l'any passat a Rocinhas, una de les faveles més grans de Rio... besos a tots!

I l'article: http://blogs.publico.es/dominiopublico/?p=798

besossssss...

Enginyeria Sense Fronteres

2008-09-07T23:30:00.010+02:00

Ja estem a setembre i pareix que els últims reductes vacacionals sorgits per Eivissa i gràcies a Bancaixa, han acabat!! (tot lo bò s'acaba xiquets!!)... jo continúe enclaustrat a casa fent l'esprint final en la carrera opositora... per als que no vos ho he dit (cosa rara, pq paresc monotemàtic! ;( ) és el 6 d'octubre, així que en un suspir està això ja ahí (mareeemcagueeeeeee!!!)

Per ací estan de festes; estan bé, pq com a tots els poblets la gent té més ganes de rauxa que el món!! ara, les orquestretes d'estiu deuen de ser totes del mateix estil (i em pregunte, jo, si sempre tenen el mateix repertori més les dos o tres cançonetes de l'estiu corresponent, quantes hores de concert necessitaran d'ací 10 anys?¿?¿?) i estic del "watamericonsul, chipipatí, chupipamí" i del "pakito el xocolatero" fins els ous! jejeje.... parlant de pakito, ahí va una foto simpàtica dels artistes:

(extreta del picassa del juanma!! marto que et quedes a l'altre costat de la "brecha digital"!! jejee
picassa juanma)

l'altra coseta que volia deixar per ací és una espècie de documental, curtet, que ha fet Enginyers Sense Fronteres sobre el programa de Moçambic al qual estic participant jo de voluntari... bé, en la puta oposició m'he despenjat un poquet però espere agafar-ho promptet...

està en dos parts. Espere que vos agrade...

Besossss

L'estiu s'acabaaaaaaaaa

2008-08-23T21:53:00.008+02:00

Després d'algunes setmanetes d'abandonament del bloc degut a la intensitat lúdico-opositora per sueca em decidesc altra vegada a escriure unes cosetes...

mentres uns estudien (o almenys ho intenten!) altres s'han decidit a fer els primers pinets en les marxes montanyenques per la comarca... una expedició anà a l'Ouet per fer-nos boqueta i pareix que l'experiència ha agradat... la pròxima etapa pretèn ser el Montdúver! ... mamons!! a vore si quan jo tinc temps se vos-en han anat les ganes ja!!... almenys açò ha servit per introduir les noves tecnologies a la quadrilla (que encara continuem anant a pedals! serà açò una -altra més!- ratificació de que som de POBLE?¿??) i ja tenim àlbums picassa i tot ...

http://picasaweb.google.es/matanasio/MARXAOUET12082008

falta que ens animem a completar les fotos! Deixe uns links cortesia de Michel, tant de les fotos a l'Ouet, com d'altres rutes marca de la casa (del micael, per supost)...

Rutes:
http://www.cma.gva.es/areas/montes/viasverdes/vias/prsl/valencia/index.pdf
http://www.cma.gva.es/areas/montes/viasverdes/vias/prsl/valencia/PR_051.PDF
http://www.cma.gva.es/areas/montes/viasverdes/vias/prsl/valencia/PR_153.PDF

I la marxeta ciclista per la Safor (extenent fronteres!!!)
http://www.gandiadigital.com/rutas/plantilla_turistica_rut_ra.html

Per altra banda, en esta emoció esportiva, que no sé si és deguda a la voràgine de les olimpiades de Pekin o a la necessitat de cuidar el cos una vegada passada la trentena, el Marto ha decidit abandonar la faceta ciclista després d'un apretó de xulet cara la bola de Cullera.... jaaaaarrrrlllllllll.... diuen que anava boquejant l'home!!! deu de ser fotut pq intentant pujar jo fa una setmaneta el PUTO cotxe va dir fins ací hem arribat i tallà la nostra relació... el problema es que el meu sexapeal econòmic en estos moments per canviar de companyer de viatge el tinc a la sola de la sabata... a vore com queda la historieta!!.

Ahhhh!! i també ha hagut festes de Fortaleny, visita a la casa de Jose i Gemma (http://picasaweb.google.es/matanasio/DINARFORTALENY15082008?authkey=inxtrV1Nsco), rebuda de convidats i hui Araceli i Sergi en paelleta al Sebastià inclosa.... com diria Araceli, quina gràcia de xikets!!

I per acabar, dos videos de regal de dos artistes suecans.... sabeu qui són?¿

un besot!

una sorpreseta...

2008-07-30T23:20:00.008+02:00

Pues va a ser que al final la quadrilla ha decidit allotjar-se als apartaments lido (www.apartamentoslido.com), o siga ser, allà on vivia solet i viuen ara els dos casamenterets eivissencs....
menos mal què em va tocar el marto per dir-m'ho pq si no em quede sense lloc...

La reserva està feta, estic a eivissa desde dimarts a diumenge!! a tot açò, dilluns dia 6 d'octubre és el tercer examen de l'oposició.... a vore com ix la cosa!!

per anar fent boca (no de l'examen, evidentment, sinò del que pot arribar a ser la boda eivissenca) vos deixe un regalet... espere que els artistes del playback no vullguen ni drets d'image ni s'ofenguen massa!!! (fixeu-se allà al segon 45, com pren el xic l'alternativa... :-))

allà va això!. .... s'esperen comentaris! jejjee

besos!!

bodes, batejos i novetats diverses...

2008-07-21T17:28:00.003+02:00

Passa un cap de setmana més i la veritat és que amb moltes coses noves... bodes, batejos, anuncis d'embarassos (enhorabona parella!!), cases noves i... publicitat del bloc!! (sense oblidar intents de conyetes no fructífers!! :-) ) s'esperen lectures des de diverses parts de l'Estat (casamenters eivissencs, estic esperant-vos!!) i, com no, comentaris, burlaetes, etc.

Parlant d'açò d'eivissa... ja tinc vol per a la boda del marto!!! dilluns dia 6 d'octubre, 3er examen de l'oposició i dimarts vole a eivissa a desconectar i a disfrutar mogolló... i més a 40 euros la nit!!! ooeeee oeeeeee....
a tot açò, es sap que el pitufo enfadat ha vist algunes fotos però.... quines? ... i, sobretot, quines no? :-) ....

per últim, deixe una coseta per al qui li puga interessar...

http://blogs.publico.es/rafaelreig/298/el-inconsolable/

ens veiem per ací!!

b7s

Chomsky

2008-07-12T16:19:00.005+02:00

A pesar del control mediàtic imperant, sempre apareixen al Público agradables sorpreses... a més dels destacats articles d'opinió de Javier Ortiz (www.javierortiz.net) i de l'escepticisme irònic i grandiós del (valencià?) Rafael Reig, a l'edició digital d'avuí apareix una noticia sobre l'intel.lectual americà Noam Chomsky. La veritat és que el fons de la noticia tampoc aporta gran cosa encara que la valentia que demostra duguent-lo a primera plana de l'actualitat (en compte de silenciar-lo com es fa comunment) ja fa que valga la pena...

ací va l'enllaç:

http://www.publico.es/133873/chomsky/libertad/politica#

per saber més sobre chomsky, ací teniu l'enllaç de la vikipèdia:

http://es.wikipedia.org/wiki/Chomsky

Google Analytics

2008-07-12T02:09:00.005+02:00

Després de llegir algunes coses més del manifiesto, alguns signataris que renuncien a la seua signatura (que ben bé no acabe d'entendre el que diuen, què és que continuen subscrivint les paraules textuals del "manifiesto" però no la utilització que s'està fent... com?¿? :-S -están locos estos romanos!-) i coses diverses, el que més vistós pot resultar és el meu flirteig amb açò del bloc i amb les possibilitats de les noves tecnologies. Aquests de Google tenen un programeta, el G.... Analytics, que serveix per obtenir informació estadística sobre les entrades a la web... en concret, he decidit tenir estadístiques de les entrades a aquest bloc i, jo que sóc un poc tronc, en un no res ho he aconseguit...

L'única cosa que em trencà els esquemes és a l'hora d'enxufar-li el còdic al del bloc... però en no res, està resolt!! ara a esperar a vore per on venen... mai millor dit!!

Manifiesto por la lengua común

2008-06-30T21:50:00.004+02:00

Ahh pues, sí que estem bons.... entre la "fiebre roja" i el comunicaet en qüestió, la cosa per ací madrid pareix que va a ser dura de digerir.... o no!! al fin i al cap no hi ha res millor que una temporada enclaustrat en casa per no donar-te compte de què és el que t'envolta... i, amb aquestes, ahir em vaig xuplar borratxos pintats de la rojigualda parant cotxes i torejant-los amb la mateixa (garsón, açò no podria considerar-se ultratge i tancar-los a tots?¿?), coetets, crits i gilipollades diverses... encara com no m'agrada veure la tele!!! perque si la cosa és directament proporcional als diaris per internet anem aviats!!!
en relació a açò, als diaris per internet, duc ja alguns dies que a l'entrar a la pàgina de "el mundo" (www.elmundo.es) se'm passa per davant açò del "manifiesto..." (si és què a aquests esquerrosos del sabater, el boadella i la rosa diessss també els cau la llagrimeta al recordar el que eren amb Marx al costat) "...por la lengua común". Fa cinc minuts, per fi, m'he decidit a tirar-li mòs i veure que es cou per ahí (després d'haver llegit com, entre altres, el Govern Valencià s'ha adherit, el PP per supost, i de les teles, Tele5 la primera que ho ha fet i, com no, telemadrid...).
La veritat és que si teniu un ratet, val la pena.... ara!!! aneu en compte i si esta setmana heu comés l'acte masoquista per excelència (escoltar al de la cope dels matins... arrrrrhhffgggggg!!!) espereu-se a la que ve, no vaja a ser que vos entre alguna cosa xunga... crec que no cal que faça un resum, tots vosaltres ho veieu ben bé quan a València es veu a algú parlant en castellà... l'acasen a sabataes, no? pues, més o menys, açò és del que va... ai pobrets xurrets, que es queden sense idioma en quatre rosaes... el que hi ha que escoltar!

Els signants, com no, Savater, Boadella, Arcadi Espada, Vargas Llosa, etc. Xé, ara que pense, si falta la San Gil!!! i.... al Lechal que li ho proposen que igual també li avellix!

un què?¿??

2008-03-21T19:59:00.002+01:00

I açò què és?¿?

pues realment és un bloc d'altre desficiós que pretèn contar alguna batalleta que altra i espera ser visualitzat per algú... a vore en que queda la cosa!!

Ja estem ací

2008-03-21T19:47:00.002+01:00

Ja hem tornat d'altres falles i cada any, les falles en sí tenen un poc menys de trellat... sí, sí, serà que ens fem majors!! que si les resaques duren ja un poquet més, que si el monyo acaba d'anar-se'n del tot, les ciàtiques, biberons i casaments eivissencs estan a l'ordre del dia, etc...

aiiiii... i ara naix este bloc!!

a vore si li traguem un poc de trellat....